Els inicis de l'actual acord estan en 2016. En 2015 la Unió Europea va viure una crisi migratòria degut principalment a la guerra pel flux migratori des de Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Més de dos milions de refugiats van arribar llavors a la Unió Europea, la qual cosa va provocar una alarma vermella entre els Estats membres. Els primers passos de l'actual acord es van iniciar en 2016, però la major part s'ha negociat a partir de 2020.
El Tractat regula tres àmbits, les relacions amb tercers Estats no membres, el control de fronteres i les normes de solidaritat entre els Estats membres. Es vol votar abans que els pròxims sis mesos en el Parlament Europeu, ja que al juny se celebren eleccions al parlament i les enquestes preveuen un augment de l'extrem dret. El concert regula cinc àmbits.
Solidaritat entre Estats
Es regula la solidaritat entre els estats per a rebre als migrants. En general, la migració il·legal afecta més als migrants del sud de la UE, és a dir, principalment a Grècia, Itàlia i Espanya, i s'acorda que altres Estats han de rebre cada any un màxim de 30.000 migrants; l'Estat que es negui a rebre als refugiats pagarà 20.000 euros per cada migrant. No obstant això, el nombre de persones refugiades a recollir es fixarà en funció de la població i el PIB de cada país.
Control dels quals arriben als límits
S'intensificarà el control de les persones refugiades i, abans d'iniciar el procés de decisió d'admissió a la UE, s'augmentarà la recollida de dades en centres situats en zones limítrofes: empremtes dactilars, possibles malalties o, per exemple, dades biomètriques. Fins ara es realitzava aquest control als nens de fins a 14 anys, i d'ara endavant s'ha reduït l'edat de control fins als sis anys.
Centres de detenció i expulsions
Durant el temps d'estudi de la protecció del refugiat, aquests romandran en els centres d'acolliment o detenció. Si el procediment fronterer entra en vigor, el termini d'expulsió serà de 12 mesos. En els altres casos, el procés d'anàlisi durarà sis mesos.
Temps de crisi
En virtut de l'acord, si un Estat observés que l'arribada dels refugiats és desproporcionada, podrà sol·licitar a la Comissió Europea que declari la situació de crisi i, si aquesta l'admet, facilitarà l'adopció de mesures extraordinàries. En general, es permetrà flexibilitzar les mesures acordades per a situacions generals. Per exemple, el període de detenció del migrant podrà prolongar-se sis setmanes més o un Estat haurà d'acceptar obligatòriament un nombre determinat de refugiats.
Ús de les migracions
Alguns estats consideren que alguns països utilitzen migrants per a desestabilitzar a un altre tercer país. Per exemple, l'any 2021 va haver-hi molta tensió entre Polònia i Bielorússia, que havia dirigit a les persones refugiades. Per a aquests casos s'ha establert la normativa de crisi.
Itàlia ha fet un gran esforç per incloure en aquesta categoria el treball que realitzen les organitzacions no governamentals que treballen al Mediterrani “per a desestabilitzar el país”, però al final les seves intencions han estat rebutjades.
No obstant això, l'acord no té en compte l'àmbit de les operacions de rescat al Mediterrani, la qual cosa dificulta el treball de les ONG. En 2013 Itàlia va posar en marxa una sèrie d'operacions per a rescatar als refugiats en la mar, amb el que va rescatar a més de 150.000 persones. Itàlia va demanar ajuda econòmica per a poder continuar amb els treballs, però la UE es va negar a això. En conseqüència, Itàlia va suspendre els seus treballs i la Unió Europea va posar en marxa una sèrie d'operacions per a cuidar el Mediterrani, però sobretot amb un enfocament de salvaguarda del tràfic d'armes i de les fronteres, i no de rescatar als refugiats.
A Europa s'estan endurint mesures contra els migrants que arriben il·legalment a Europa, com demostra la recent Llei d'Immigració aprovada pel Parlament francès amb els vots a la dreta. També en les recents eleccions parlamentàries a Holanda, l'extrema dreta de la política anti migrants ha guanyat les eleccions.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]