Denuncien les polítiques migratòries i demanen la destitució dels imputats en vespres del judici
Al voltant de 2.000 persones s'han reunit el 26 de gener, a Irun, per a denunciar les polítiques migratòries "letals" d'Europa. D'altra banda, han donat el seu suport als activistes imputats per ajudar a travessar la frontera a diversos migrants al pas de la Korrika. Els activistes seran jutjats el 28 de gener en Baiona i han demanat la retirada dels seus càrrecs.
La marxa del 26 de gener ha estat organitzada per la plataforma J’accuse. La campanya J’accuse va arrencar en la inauguració de la Korrika amb l'objectiu de protegir les persones que van acompanyar a 36 migrants d'origen africà a travessar la frontera. Set activistes van ser acusats de cooperar als migrants en el pas de la frontera i el judici se celebra el 28 de gener. La plataforma va llançar una campanya d'autoinculpacions.
La marxa del diumenge tenia dos objectius: Denunciar la política migratòria "assassí i racista" que imposa Europa i fer costat als set activistes processats.
Segons ha informat EiTB, abans de començar la manifestació, s'ha procedit a la recollida de signatures per a l'autoinculpació. Més d'un miler de ciutadans han signat l'autoinculpació. Posteriorment, un membre de la Xarxa antiracista de Bilbao ha llegit els noms i cognoms dels nou migrants que han mort en el riu Bidasoa i en els voltants, després del que han realitzat un minut de soroll.
La marxa ha partit de la fira de mostres Ficoba d'Irun i ha arribat fins al pont europeu d'Hendaia. Mig centenar d'agents socials, polítics i sindicals s'han sumat a la manifestació, convocada per EH Bildu i Elkarrekin Podem.
Dret a circular amb seguretat i legalitat
Els set processaments han publicat un article d'opinió kazeta.eus. Segons han informat en un comunicat, el pròxim 28 de gener compareixeran davant el jutge "en nom de la defensa de la igualtat de drets".
Els europeus han reivindicat el dret a moure's d'un costat a un altre per a qualsevol altra població del món: “Perquè tenim el dret a viure on es vulgui, el dret a caminar d'un costat per a un altre i, per tant, amb seguretat i legalitat, el dret a no dependre constantment de controls, detencions, tancaments, etc., perquè som europeus, i aquest dret ha estat negat a gran part de la població mundial”.
Han explicat que els ciutadans d'Occident tenim uns privilegis i que la llibertat, la igualtat i la solidaritat no són un lema per a ells: “Reivindiquem la igualtat de drets i, en conseqüència, hem de mostrar tota la nostra solidaritat als qui no tenen els mateixos drets, a la recerca d'una vida millor, que posi en perill la pròpia vida”.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]
