El treball Migracions erdalduna als pobles euskaldunes, elaborat amb la beca de recerca Iñaki Arregi, ha estat presentat avui, dijous, en la sala d'actes de la Plaça del Mercat —llegir el treball de recerca aquí—. El treball analitza les reflexions dels erdaldunes dels municipis d'Uema entorn del basc, i l'azpeitiarra Enara Eizagirre és una de les autores de l'estudi. El treball ha estat realitzat al costat d'Edurne Urrestarazu i Ekhi Zubiria.

El treball de recerca ha estat presentat en la Plaça de Proveïments per Eizagirre i Urrestarazu, i en el mateix ha estat present també la presidenta d'Uema, Iraitz Lazkano. Lazkano ha assenyalat que el treball del trio és un treball realitzat amb “rigor acadèmic” i “accessible al públic en general”, i ha felicitat els autors de l'estudi en la seva presentació pel treball realitzat.

El treball ha consistit a investigar la relació, les vivències i les opinions de les persones castellanoparlants que han arribat als municipis euskaldunes des de 2005 i que són originàriament de fora d'Euskal Herria, identificant les seves necessitats, limitacions i possibilitats respecte al basc. Urrestarazu ha explicat que la recerca s'ha dut a terme en tretze municipis: En Azpeitia, Oñati, Orio, Ikaztegieta, Berastegi i Mutriku (Guipúscoa) a Baztan, Etxarri-Aranatz i Igantzi (Navarra) i en Dima, Lekeitio, Muxika i Ondarroa (Bizkaia). Segons l'investigador, l'elecció d'aquests pobles ha estat motivada per el “alt coneixement i ús del basc”, així com per el “moviment migratori significatiu” que s'ha produït en aquests pobles en els últims anys.

Eizagirre, Urrestarazu i Zubiria han entrevistat un total de 23 persones —12 dones i 7 homes—, quatre de les quals són expertes en basca i sociolingüística, i les altres 19 són ciutadans de diferents procedències com Paraguai, el Senegal, el Marroc, el Pakistan o Sardenya. El trio ha analitzat com aquestes persones han arribat a aquests municipis bascos, la seva vida social, les seves xarxes de relacions, el seu dia a dia, la seva trajectòria lingüística i els seus plans de futur.

“La realitat plural dels castellanoparlants”

Els investigadors han tret algunes conclusions de les entrevistes realitzades al llarg de tot l'any, i Eizagirre ha destacat en la presentació algunes d'elles, com per exemple que els castellanoparlants tenen una “realitat plural”: “”És una realitat plural la que hi ha darrere de la paraula castellanoparlants, també pel que fa al coneixement del basc. D'altra banda, la competència lingüística és dinàmica, i aquí també hi ha molta diversitat. Alguns estan aprenent basc”.

A més, l'azpeitiarra ha assenyalat que en la relació amb el basc influeixen més variables que el propi idioma original, com les xarxes de contacte, els nens, les expectatives de treball i les ganes de quedar-se al poble o de marxar-se del poble. De fet, Eizagirre ha reconegut que a mesura que aquestes variables canvien, s'observen moviments en les actituds i pràctiques cap a la llengua: “La relació dels nouvinguts amb el basc és molt dinàmica i canviant quan es veu afectada per aquests factors, tant per a acostar-se al basc com per a allunyar-se del basc”.

Dos projectes premiats

La convocatòria de la beca Iñaki Arregi s'ha posat en marxa amb l'objectiu de recollir propostes concretes i viables per al desenvolupament dels municipis bascos. Uema ha creat la beca, amb el suport de la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc, i en col·laboració amb la Diputació Foral de Guipúscoa, el Consell i la UEU. L'any passat es van becar dos projectes: un estudi per a recollir les reflexions dels castellanoparlants dels municipis bascos entorn del basc, presentat avui en la Plaça de Proveïments, i una recerca sobre el marc conceptual, l'arquitectura i la metodologia per a la construcció d'estratègies de desenvolupament econòmic local. Aquesta última recerca, duta a terme pel doctor en Economia i professor de la UPV/EHU, Joseba Garmendia, serà presentada al gener.

Aquí teniu el vídeo de la presentació de l'estudi: