El discurs de la inseguretat no ens és aliè, perquè s'està estenent amb força, i vincular als migrants a la delinqüència és un missatge que estan estenent polítics i mitjans de comunicació. El prefecte dels Pirineus Atlàntics, Jean-Marie Girien, ha estat l'últim a fer-ho, i ha justificat aquesta afirmació en què més de la meitat dels delictes comesos el mes de gener passat en Iparralde han estat comesos per migrants sense papers. No obstant això, si obrim el focus i prenem els dos últims anys, ni en 2023 ni en 2024 s'ha produït gens semblant, i de tot el percentatge de delinqüents, la minoria és d'origen estranger.

Si s'amplia encara més la reflexió, no s'ha discutit quines alternatives s'ofereixen a aquestes persones que no tenen papers i que moltes vegades no tenen possibilitats, per què estan condemnades a actuar il·legalment per a sobreviure. La solució, segons el prefecte, és eliminar-los.

El prefecte ha afegit que el departament dels Pirineus Atlàntics és la principal via d'entrada dels migrants a França i que el nombre de persones sense papers que el fan ha crescut molt com a argument per a apostar per reforçar els controls.

La Policia també ha facilitat les dades de l'arrest a la frontera: L'any 2024, la Policia Foral ha detectat una mitjana de 438 migrants "il·legals" en cadascun dels mesos.

Sobre el cas obert per ajudar a travessar la frontera a diverses persones aprofitant la Korrika, ha dit que "no cal ajudar a l'entrada il·legal", i que estan "especialment vigilants".

Risc de delinqüència

La inseguretat i la delinqüència han protagonitzat nombrosos discursos en els últims temps. En Ipar Euskal Herria tampoc és estrany. El govern municipal d'Hendaia va decidir el mes d'octubre passat armar als agents de la Policia Municipal per "l'augment de la conducta anti cívica en els últims mesos", segons relatem en ARGIA. Els agents de la Policia Municipal d'Angelu, Baiona, Biarritz, Ziburu, Urruña i Sant Joan de Llum ja s'emporten les armes.