El nom racista del barri 'La Negresse' de Biarritz seguirà així, per decisió del Tribunal de Pau
- Els jutges tenien l'última paraula i així ho han donat: El barri de La Negresse seguirà així després de la resolució del Tribunal Administratiu de Pau, d'acord amb l'opinió de l'Ajuntament de Biarritz. El procés de canvi de nom el va iniciar l'associació Mémoires et Partages (Memòries i comparticions) per ser "racista i sexista".
El ponent del tribunal de Pau va obrir el camí als jutges i així ho han decidit: diuen que La Negresse no és "contra la dignitat humana". Es tracta del nom que ha donat la Casa Consistorial al conegut barri al costat de l'estació de ferrocarril de Biarritz, i per a l'associació Mémoires et Partages és és tant racista com sexista.
La Negresse és l'àlies que els soldats de Napoleó Bonaparte havien posat a un host que servia allí en el segle XIX. En 1986, la Casa Consistorial va retirar l'original Harausta en basc i va posar aquest nom oficial al barri.
L'associació Mémoires et Partages va iniciar una via judicial per a canviar aquest nom. L'associació ha realitzat una gran labor no sols al País Basc Nord, sinó també a Bordeus, La Rochelle i Nantes per a posar de manifest o modificar les petjades relacionades amb l'esclavitud i el racisme colonialista.
Diu l'Audiència que "des de la perspectiva de la memòria" es va canviar el nom al barri i no a la comunitat dels negres per a "estigmatitzar per motius racistes". Però els membres de Mémoires et Partages ho creuen avui: "Mostra història criminal", va dir Karfa Sira Diallo a Ipar Euskal Herriko Hitza. Diallo va ser jutjat per denunciar aquest nom en vespres de la cimera del G7.
El cas del nom de La Negresse té com a símbol reivindicatiu en el moviment decolonialista. Així, Mémoires et Partages recorrerà l'acord de Pau davant el Tribunal Administratiu de Bordeus, segons ha explicat Berria.
L'Ajuntament de Biarritz, per part seva, ha assenyalat que no té intenció de llevar el nom perquè per a la majoria dels embruixadors no té "racisme contagiós", però en 2024 volen instal·lar una placa que relati la història de la serventa del segle XIX.
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]
Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.
