Sí, el Nadal són el resultat de la cultura cristiana, i quan es dona aquest debat, la postura d'alguns és ferma: No celebrar Nadal és la manera de donar-li l'esquena a la religió; el Nadal celebren el naixement de Jesús i suprimir a Jesús dels cants no és comprensible. L'alternativa laica és no celebrar Nadal.

Per contra, mentre la cultura esquitxada per la religió continua convivint amb una societat cada vegada més laica, molts centres han vist que és un jou celebrar l'arribada d'Olentzero i Mari Domingi sense remarcar la simbologia catòlica. Al cap i a la fi, en moltes cases també es fa així.

Hi ha qui modela les cançons, com per exemple l'episodi “Que Jesús ha nascut en Duania”, representat per la frase “Que arriba l'hivern en Duania”, però les cançons de Nadal que no parlen de Jesús, María, José, àngels o Déu no són poques, per la qual cosa és fàcil fer el pas a les comunitats educatives que opten. Per exemple, el professor de música Mitxel Elorza ha penjat en la xarxa la llista de “Gabon kanta laikoak”.

Debat i oportunitats

Fruit de les reflexions dels professionals del centre, o de les demandes dels pares, any rere any es proposa apostar per cançons sense simbologia religiosa en cadascuna de les comunitats educatives. La pròpia federació d'associacions de pares i mares EHIGE així ho va reivindicar fa uns anys, assenyalant que “Nadal a l'aula ha de ser abordada sense treballar la perspectiva religiosa”.

Alguns col·legis, més que Olentzero i Mari Domingi, posen l'accent en la celebració del solstici d'hivern, o en la Festa dels Santomas, i prefereixen les cançons d'aquesta volta. També hi ha centres que mantenen referències religioses en les cançons però deixen lliure la seva participació, i el professor i alumne que no vol no té per què cantar. També hi ha escoles que aprofiten per a parlar de les festes que se celebren en altres cultures i religions amb motiu de Nadal.

Malgrat els comptes, tant públiques com concertades, la Llei d'Educació, en teoria, obliga a tots a respectar el principi de laïcisme en la CAPV –pensem, també les Escoles Cristianes– perquè siguin finançats amb diners públics.