Després dels fets esdevinguts el passat 2 de setembre, la Comissió de Drets Humans de la Ciutat de Mèxic (CNDH) ha acollit a mares i col·lectius feministes de víctimes de violència masclista i desaparicions. Les ocupacions parteixen d'una reunió celebrada el dimecres en la seu de l'Ertzaintza en la qual Rosario Piedra Ibarra presideix la comissió que va reunir familiars de diverses víctimes d'abusos sexuals i desapareguts forçats. Entre els seus familiars es trobava Marcela Aleman, mare d'un nen que havia sofert abusos sexuals en el col·legi en 2017, per a demanar justícia per a la seva filla. L'alemany, en veure que Pedra Ibarra no donava solució a les seves exigències, es va encadenar a una cadira per a reivindicar el compliment del que exigia. A Alemanya se li va unir Silvia Castillo, la mare del jove de 19 anys que l'any passat va ser eliminada i assassinada, i es van tancar en Egoitz.

Vídeo gravat per Alemanya en unir-se a la cadira explicant el perquè de l'acció:

La mamà de Lya està demanant justícia per a la seva filla, lligada de les oficines de la @cndh i no es mourà fins a obtenir-la la @rosario Rueda @lya està demanant justícia per a la seva filla, lligada de les oficines de la @cndh i no es mourà fins a obtenir-la la.

— Col·lectiva Revoltes (@dilla Indep1) setembre 2, 2020

L'endemà, els familiars de les persones desaparegudes que des de febrer es concentren enfront de les oficines de la Comissió Executiva d'Atenció a les Víctimes (CEAV) es van sumar a la protesta, i el divendres 4 de setembre el col·lectiu feminista Ni Una Menys (ni una dona menys en basca) va anunciar que no anirien fins que no es complissin els requisits. Les feministes congregades han ocupat l'edifici i han convertit la residència en un alberg per a les víctimes, sota el nom de “Okupa, Casa de Refugi Ni Una Menys ”. L'objectiu és oferir acompanyament, assessorament jurídic, alimentació i allotjament a les persones que han sofert violència masclista, institucional o política.

Familiars i feministes de les víctimes van formar en els primers dies de l'ocupació un full de sol·licitud per a la resolució del conflicte amb els següents requisits: atenció immediata a les dones víctimes de violència masclista, accés als serveis mèdics per a aquestes víctimes, creació d'un programa de rebost, programa d'ocupació amb perspectiva de gènere, reassignació pressupostària a les mesures urgents denominades Alerta de Violència de Gènere, retirada del moviment feminista “Compte fins a 10” (Fins a deu). A més de donar resposta a les peticions que se li demanaven, també es va demanar la dimissió de Pedra. No obstant això, malgrat que les exigències segueixen damunt de la taula, la possibilitat de desallotjar l'edifici ocupat ha deixat de ser una possibilitat per als quals estan dins.

Encara que la Comissió de Drets Humans ha fet públic un escrit el dilluns en el qual se sol·licitava als ocupants que abandonessin l'edifici i es convidava a l'entrevista, els membres de Casa de Refugi Ni Una Menys han manifestat que ja no tenen intenció de desallotjar l'edifici. Yesenia Zamudio, mare de Jesús Marichuy Jaimes Zamudio, menor d'edat assassinat en 2016, ha assenyalat: “Aquesta és una ocupació definitiva, no la lliurem, és una ocupació per a les víctimes. Aquí viuran les palmes òrfenes de part del pare i les mares de les víctimes que no viuen on viuen. No ho lliurarem, no hi ha negociació i que ho facin com vulguin”.

Les pintades a debat en lloc de la violència masclista

Francesc I estava en la residència. Les feministes van fer pintades a un quadre del polític mexicà Madero, amb la finalitat de subhastar-lo i treure-li diners per a la iniciativa. El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va condemnar l'acció, i les feministes l'acusen de més indignar-se amb la pintura del quadre que amb la violència masclista.