Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"En el mercat global el preu dels aliments és molt fràgil, més estable comprant-lo directament"

  • Per què han pujat tant els preus dels aliments? Com es fixen els preus? Juanma Intxaurrandieta és actualment jubilada professora d'economia de la Universitat de Navarra i antiga gestora de l'INTIA. En la seva entrevista amb Egonarria, Eli Pagola explica en llenguatge ordinari i amb exemples com actuen la demanda i les ofertes, com intervé l'especulació i adverteix de l'existència de diferents lligues a nivell mundial i local. Aquest sistema globalitzat o lliga mundial és molt fràgil, fins i tot en preus, i per això assegura que l'enfortiment dels aliments locals i dels seus conreadors és una garantia: en venda directa i en circuits curts s'aconsegueix que els preus siguin estables sobre la base de la lleialtat i siguin dignes per a totes dues parts. Així ho ha demostrat l'experiència de Laboren, el grup de consum d'aliments ecològics de la Comarca de Pamplona al qual pertany.

03 de abril de 2024 - 13:10
Última actualització: 14:19
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Aquí es pot veure l'entrevista completa dels aliments de preus:

A continuació resumim alguns passatges de l'entrevista:

Eli Pagola li pregunta pels aliments que cotitzen en les borses mundials. Com funciona aquest mercat? Juanma Intxaurrandieta ha explicat que "existeix el que a nivell mundial es coneix com el mercat del futur". Les collites del futur es venen i compren, encara no fabricades. Aquests aliments, en anglès commodities, són productes molt estandarditzats com el blat, la soia, el suc de taronja congelat... Altres aliments no cotitzen, les verdures fresques o la llet fresca no entren en aquest món. Si estàs en el món Commoditie, cadascú més barat produeix aquesta competència a nivell mundial". Els impostos fronterers i els d'Intxaurrandieta condicionen una mica aquesta competència a nivell mundial, segons ha explicat Sor són una manera de traslladar aquesta competència al territori marc: "Tenim marques creatives de vi o formatges d'Idiazabal... Què fem amb això? Reduir molt el nostre camp de competència, per què? Perquè només es pot produir aquí el formatge Idiazabal. Un americà no pot competir si fas formatge Idiazabal. La competència a nivell mundial baixa a Euskal Herria. El mateix amb l'espàrrec de Navarra: vindrà l'espàrrec per fora? Sí, vindrà. I farà competència? Sens dubte. Però és una altra lliga: una té el segell que és l'espàrrec de Navarra i l'altra no. D'alguna manera diferencies el producte i diferències en quina lliga jugues o en quina competició entres".

Una altra opció dins de la lliga basca és la venda directa: "Si aconsegueixes una fidelitat amb els quals et compren, llavors la competència és la comunicació entre tu i el comprador. Sens dubte, el productor ha de triar la competència a la qual vol competir. Si ets petit i treballes amb els teus consumidors mai faràs molts diners. Si jugues a la lliga mundial i ets molt bo, potser t'enriqueixes”.

Què ha ocorregut amb el preu de l'oli? Depenent d'on compris...

Eli Pagola pregunta per l'oli: "A Espanya durant dos anys la producció ha estat molt escassa, els preus han pujat moltíssim i han assenyalat que els propis productors bascos no han tingut tan mala collita o que no han estat tan dolents comparant amb Espanya. No obstant això, el seu increment també ha influït en els seus preus". Resposta d'Intxaurrandieta: "Això és surfear. No? Quan hi ha una gran ona anem a surfear tots". En l'oli de Navarra ha diferenciat la seva grandària de producció: "A Navarra hi ha un gran productor, un dels més grans de l'Estat espanyol. Elabora aquest oli amb oliva navarresa? Una part petita sí, però la major part funciona amb olives procedents d'altres llocs. Llavors, sens dubte, si hi ha poca oliva, pot haver-hi un encariment perquè la matèria primera també és més cara per a ells".

Explica que en 2022 a Navarra també va haver-hi una sequera enorme, però que el 59% de les hectàrees d'olivera autòctona estan regades i en principi no descendeix la producció. "Aquestes empreses d'olis han surfeado l'ona de preus alts? Perquè m'he fixat, a més soc soci de Landa. Planta és l'associació de consumidors ecològics de la Comarca de Pamplona". I quines conclusions ha tret Intxaurrandieta de l'observació del preu de l'oli? "Es venen tres o quatre marques d'oli d'oliva ecològic de Navarra del Camp, més cares que l'oli convencional. Si l'oli convencional estava a 5 euros, l'oli vegetal estava a 9-10 euros, per ser ecològic, etc. Ara ha arribat aquest moment d'encariment i ha pujat l'oli d'oliva convencional a 11-12 euros el litre... L'oli vegetal està a preus més o menys iguals, entre 11 i 12 euros. Per tant, si jugues en mercats molt globals, jugues a aquesta fragilitat de preus, problemes i mercats pròxims. Si en algun moment les collites disminueixen, els preus seran més alts, i si les collites són molt grans probablement els preus són menors. Si jugues en aquest món del tràfic que tens en contacte molt directe, jo crec que hi ha una fidelitat, i què aconseguim en aquesta mena d'associacions? Molta major estabilitat en els preus, tant per a agricultors com per a consumidors. En l'oli, on compres, els preus no canvien tant".

Com estableixen els preus en l'Associació de consumidors de plantes?

Intxaurraga ha explicat que "Mentre Landa lluita amb els intermediaris els preus, amb els agricultors acceptem el preu que ells posen. I després Landa li posa un marge per a cobrir les despeses. Ja saps que en els productes agrícoles el 75-80% del preu és directament per als agricultors. Això és molt difícil en hipermercats, on el percentatge màxim d'agricultors és del 25-30%. Normalment, en un mercat convencional i amb molts intermediaris es multipliquen els preus per 2,5 per 3 o per 5, en alguns casos per 9! ".

Informa de la recent recerca en la qual es comparen els preus dels aliments ecològics que disposem en Landa amb els preus dels aliments convencionals que es poden comprar en els hipermercats. "I aquí hem vist, d'una banda, que els nostres agricultors cobren més, fan ecològic i cobren més. Però, d'altra banda, hem vist que nosaltres comprem alguns productes més barats. És a dir, productes frescos, tomàquet, enciam, carabassó, pebrot... els nostres preus són per al comprador més barats que els dels aliments convencionals en els hipermercats. Uns altres no: els productes ramaders no són més barats, ja que l'ús de pinsos i cereals ecològics encareix molt el procés productiu en comparació amb els ramaders intensius. Però les verdures, per exemple, es poden comprar més barates. El que s'escolta moltes vegades, els productes ecològics són només per a rics! Perquè no ha de ser per què. De fet, si lleves intermediaris i fas una relació entre productors i consumidors, aquí es poden aconseguir coses molt interessants per a totes dues parts".

Per què s'han encarit els aliments en els últims anys?

Intxaurrandieta explica que en els dos últims anys els preus dels aliments han pujat més que l'IPC, a causa de l'espectacular augment dels costos de producció d'aquests. "Entre l'ucraïnès, les guerres i altres històries, el preu del nitrogen es va disparar. D'alguna manera això encareix el procés de fertilització, seguit d'un augment en tots els preus. La llet i la carn no van créixer al mateix temps, però també han augmentat des de llavors. En els preus que tenim ara, l'especulació pot haver-hi sens dubte, però també els costos han pujat moltíssim".

Els preus dels aliments del futur seran més cars? Pagola li pregunta. La resposta d'Intxaurrandieta: "Si els prenem a nivell mundial, en la situació en la qual estem, jo diria que sí. No vull ser pessimista, però el canvi climàtic provocarà sequeres, inundacions… Això no ajuda al fet que la producció dels agricultors sigui estable". També ha tret el tema dels ports: "La màgia que ha existit fins ara en aquest sistema mundial ha estat que la logística i els ports eren molt barats. Amb els contenidors es va aconseguir una logística molt econòmica per a l'enviament d'aliments d'una punta a una altra. Si això ja no és tan senzill (pensa en els altercats del Mar Roig), tan barat, sens dubte, l'aliment que ve de fora s'encarirà".

La dependència alimentària ens frena

Intxaurraga ha fet referència al famós activista José Bové: “Si alguna vegada ens enfadem amb els americans, la ramaderia europea té una supervivència de tres mesos per la nostra dependència de soia”. De fet, la proteïna utilitzada a Europa prové d'Amèrica; en el cas espanyol, el 65% procedeix del Brasil, on es porten 3.000 milions de quilos de soia cada any, sobretot per al bestiar. Intxaurrandieta conclou: "Què provoca això? Sistema molt fràgil. Antigament no eren coses meravelloses, però bo, d'alguna manera el bestiar es pasturava amb els recursos que hi havia. Ara depenem. I sens dubte, davant qualsevol incident, els costos augmentaran i els preus augmentaran. Això és clar. Estem en un sistema molt fràgil, tenim una gran dependència amb algunes matèries primeres, i per això jo crec que cal insistir perquè valorem els nostres recursos, els nostres agricultors, els nostres aliments i les nostres cadenes curtes, per a garantir tot".


T'interessa pel canal: Elikadura burujabetza
Tècnica de "tallar i tirar"
En els boscos naturals trobem espècies que compleixen diferents estrats i funcions. Alguns sobreviuran i passaran molts segles allí. Uns altres faran els primers passos, se sacrificaran pels membres del bosc i oferiran els seus cossos corruptes al sistema. Aquestes espècies... [+]

2024-06-19 | Estitxu Eizagirre
Com revitalitzar la fira local? L'experiència de Bergara
En Bergara s'ha posat en marxa la Mesa d'Alimentació, des de la qual s'estan duent a terme diverses accions per a reforçar el mercat local i treballar el relleu dels baserritarras. Formen part de la Mesa d'Alimentació l'horticultor Jon Ruiz d'Egino, membre del projecte Eskubaratz... [+]

2024-06-17 | Garazi Zabaleta
Lurbizi
Creació d'un banc de terra que garanteixi un recurs bàsic per a l'agricultura
El projecte Lurbizi es va crear a Oiartzun per a impulsar l'agricultura i fer passos cap a la sobirania alimentària, cap a l'any 2016. “Un grup de ciutadans portava temps reflexionant sobre la mala situació de l'agricultura i el sector primari al poble”, ha assenyalat Ibon... [+]

2024-06-03
Agroekoop
Projecte de recuperació de vells blat a Àlaba
El col·lectiu Agroekoop va néixer fa un parell d'anys de la col·laboració entre l'associació alabesa de bionekazaritza i la Xarxa de Llavors d'Euskadi. “Creem amb l'objectiu d'unir i enfortir les associacions de la volta a l'agroecologia alabesa i fomentar sinergies”, ha... [+]

2024-05-31 | Estitxu Eizagirre
Amillubi supera el seu primer objectiu amb 180.000 euros de ciutadans i agents
L'associació Biolur té com a objectiu l'adquisició del caseriu Amilibia de Zestoa i els seus terrenys, així com la posada en marxa de projectes agroecològics vinculats a la sobirania alimentària. Per a això, entre altres coses, va començar al desembre la campanya de... [+]

2024-05-06 | Jakoba Errekondo
Begudes florals Intsusa
Preparat per a beure? Aquest portal d'estiu és idoni per a la destil·lació de begudes per a evitar l'assecat posterior en calent. El manteniment de la humitat és important per a mantenir el cos en les seves millors condicions i no hi ha res a dir amb la polpa que s'ha creat a... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
El projecte Amillubi convoca a la festa "La Terra Bategada" l'11 de maig
El projecte Amillubi pretén convertir els cultius productius en béns col·lectius. Per a això, s'estan recollint les aportacions de la ciutadania i de diferents col·lectius i entitats, i per a l'11 de maig s'ha organitzat una festa de tot el dia en Amillubi per a impulsar el... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
Marta Barba Gassó:
"El tomàquet hidropònic s'ha col·locat per falta de terra i la falta de terra és conseqüència del monocultiu"
Marta Barba ha realitzat una tesi sobre el tomàquet i en el programa Egonarria ha explicat en una entrevista amb Eli Pagola què és la tècnica d'hidroponia. En la seva opinió, la clau està a analitzar quan i per què es va introduir la hidroponia a Euskal Herria: "Perquè... [+]

2024-04-22 | Garazi Zabaleta
Charamel
Pasta ecològica amb hortalisses i espècies de l'horta
Izaskun Urbaneta Ocejo i Ainara Baguer González es van conèixer fa poc més de dotze anys treballant en un programa d'educació ambiental. En el seu moment, tots dos tenien ganes d'estar més prop de la terra, passar de la teoria a la pràctica i posar en marxa un projecte... [+]

2024-04-14 | Garazi Zabaleta
Teixint aliments
Construint un sistema d'alimentació local en la zona de Sangüesa
Per què tothom va de compres a Pamplona si a la nostra regió es produeixen molts aliments? Per què és tan difícil trobar els productes d'aquestes valls a les botigues d'aquestes valls?”, aquestes i altres preguntes van començar a treballar en la zona de Sangüesa fa uns... [+]

Fracassos, estudis, boscos comestibles
Quan vaig començar aquest viatge m'imaginava des d'un punt de vista romàntic els boscos comestibles: caminar entre arbres, assaborir fruits suculents, fer olor flors... però els boscos comestibles tenen moltes espines, fracassos, errates... Avui recordaré alguns d'aquests... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

1.300 anys treballant junts i vivint la terra
A la vall de Valdegovía, al costat del poble de Tobillas, es troba una parcel·la agrícola anomenada Serna. Però no és només una horta: la història i l'arqueologia afirmen que aquesta zona té una vida de 1.300 anys. A més de ser el resultat d'un treball col·lectiu de la... [+]

2024-03-03 | Garazi Zabaleta
Azoka
Treball i vida en l'Auró pirinenc: botiga i projecte de consum pròxim
En la localitat d'Urdirotz, al Pirineu navarrès, en Artzibar, el 24 de febrer ha obert les seves portes un nou projecte. Txabi Bados Ruiz i Rita Perandrés Martínez diuen "Fira" a la petita botiga que han obert sota les seves cases. El nou projecte és una de les branques del... [+]

Eguneraketa berriak daude