Joseba Abaitua Odriozola (Vitòria-Gasteiz, 1960) es va anar a viure a Bujanda fa vint-i-tres anys i des de llavors ha estat analitzant l'expansió i decadència del basc a la Muntanya Alabesa. El mes de desembre passat va donar a conèixer en Kanpezu els estudis que ha realitzat sobre la història del basc. Segons Abaitua, des del segle VI i fins al XVIII en gran part de la Muntanya Alabesa el basc s'utilitzava principalment o gairebé exclusivament; és més, la doctora creu que a la vall d'Arraia es van donar les primeres innovacions del basc occidental. Abaitua ha explicat a Alea, entre altres coses, que la desaparició del basc es va produir "de manera sobtada, a conseqüència d'una greu crisi econòmica, social i política".

Per què vas començar a investigar la història del basc a la Muntanya Alabesa?

Quan vaig anar a viure a Bujanda, vaig començar a aprendre els noms dels camps i de les muntanyes, i em vaig adonar que en Bujanda, Kanpezu, Genevilla i en general no hi ha res del basc en aquesta vall, sinó que hi ha noms molt romanços, desenvolupats directament del llatí. Per contra, vaig observar que el límit lingüístic de Korres és és molt pronunciat, molt clar i exigent; el nom de Korres no és basc, però la seva petita toponímia és molt euskaldun, al costat de la presa del riu, per exemple, està Aranbalza, o Borinalde, Elejalde, Elejoste i molts altres que són transparents reflex del dialecte occidental. La frontera lingüística entre Antoñana i Atauri també és la mateixa; entre la Vall i Campezo: La vall és molt basc, Kanpezu és molt romanç.

Llavors vas començar a analitzar aquesta frontera lingüística. Què ha trobat?

En un principi vaig pensar que aquesta frontera lingüística podia estar relacionada amb el Regne de Navarra, però a la vista de les reflexions que s'han donat en els últims anys en la història de la dialectologia, crec que té a veure amb la difusió del basc dialectal. Com han assenyalat Koldo Mitxelena i posteriorment Koldo Zuazo, jo també crec que la història dels dialectes bascos va començar en el segle V, després dels romans, i que a partir del segle VAIG VEURE el basc va tenir un procés de difusió molt evident. És més, Zuazo esmenta que l'origen del basc occidental va tenir lloc en la zona de Vitòria-Gasteiz, mentre que jo crec que en el centre de la Lautada, en Dulantzi.

I fins llavors?

En la meva intervenció en Campezo, vaig mostrar un mapa realitzat per la filòloga clàssica Pilar Cipres, en el qual es recullen diversos epígrafs llatins que han aparegut en la Llanada Alabesa, en la seva majoria del segle III i que mostren que la Llanada alabesa estava completament romanitzada. Suposo que la Llanada estaria també llatinitzada.

Com pot ser que en el segle III existeixi aquesta situació i que en el segle VI s'iniciïn els dialectes i es converteixin en la Llanada Alabesa els orígens del basc occidental?

És una història molt interessant. En Alegria-Dulantzi, l'any 2009, es va descobrir una basílica prehispànica del segle VI. En aquesta església hi ha un baptisteri, de gran importància per a la troballa, ja que en aquesta època era batejat pels bisbes sols. També van trobar els cementiris de dos diaques i en l'absis el cadàver d'una aristòcrata. Aquestes troballes indiquen que en Dulantzi existia una jerarquia de l'església, en la qual es trobaven diaconos i bisbes. D'altra banda, a escassos quilòmetres de la necròpoli prehistòrica d'Aldaieta, en la qual van aparèixer més d'un centenar de tombes, gent armada, de l'elit dels vascons. Per tant, existeix una elit eclesiàstica i política en aquesta zona en el segle VI. Pot ser que les coses vagin molt bé, però cal tenir en compte que a principis del segle VIII es produeixen invasions musulmanes. Pamplona desenvolupa la seva relació amb els invasors, mentre que Àlaba comença a mirar cap a Astúries, trencant així la relació entre Àlaba i Pamplona, i precisament en aquest moment es desenvolupa el basc occidental i es dona un procés de difusió molt important.

En quin context social es dona?

Aquí no hi havia molts habitants i la societat estava bastant jerarquitzada. Pel que sembla, quan va desaparèixer l'Imperi romà, els senyors van marxar amb els romans de la Llanada. No obstant això, alguns es van quedar aquí i es van unir als vascons. Segons la tesi de Mikel Pozo, aquests vascons són guàrdies que controlaven les calçades romanes i tenien una important caserna en Arakil… Tot és bastant especulatiu, però en gran manera es mantindria aquí quan l'imperi va desaparèixer.

Es va desenvolupar el basc sobre el llatí?

Sempre hem après que el basc era vell i que el llatí va venir, però la situació que jo he trobat aquí no és la mateixa. Aquí tenim un pols: què es parlava abans. El basc aquí present és un dialecte que es va desenvolupar a partir del segle VI, però el substrat és el llatí. Així, en la Llanada hi ha molts noms llatins i també hi ha nous noms euskaldunes: arriaga, egileor, illarraza, mendiola, zalduondo… Aquests noms euskaldunes són molt transparents, molt descriptius.

Com es va estendre el basc a la muntanya?

En Mendialdea tenien molt de contacte amb la Sakana i amb la Llanada; eren relacions interprofessionals i familiars, entre parents majors. Els llinatges poderosos de l'Edat mitjana utilitzaven el basc; Gauna era un llinatge molt poderós en l'Edat mitjana, i es van unir a un altre llinatge procedent de Lazkao, en el segle XV. Els lazkaotarras parlaven en basc i tenien una xarxa molt influent a Madrid. En Korres i Contrasta, per exemple, molts infanzones no sabien parlar en castellà i necessitaven traductors per a realitzar proves d'hidalguía. Per tant, la gent d'aquí se sentia orgullosa de ser euskaldun, perquè la llengua tenia prestigi, els bascos eren poderosos. Així, fins al segle XVIII es parlava en basc a la Muntanya.

Quines característiques té el basc de Mendialdea?

En Alegria-Dulantzi es troba la zona més fèrtil, amb termes, una basílica i és un important camp d'influència. A la vall d'Arraia, d'altra banda, trobem un basc molt desenvolupat. Si el basc occidental es va crear en la zona de la Llanada, les primeres innovacions es van donar en Arraia (Aletxa, Birgara, Elhorzahea...). A més, les novetats en basca es detecten en llocs molt especials, als pobles "triats": En Apinaiz, Sabando, Zecuiano… Són pobles molt amagats, però al mateix temps abundants, plens d'aigua, no gaire freds… Les elits van triar aquests llocs.

Diu que la desaparició del basc va ocórrer de sobte. Per què?

Segons la teoria oficial, el declivi del basc va coincidir amb la reforma educativa que els Borbons van adoptar en el segle XVII, però jo crec que es va produir una crisi econòmica, social i política que va fer que el basc desaparegués de sobte. Crec que aquesta crisi va coincidir amb la invasió napoleònica, ja que la guerra de la Independència va suposar un desastre enorme a Àlaba: 20.000 soldats van estar en la caserna de Vitòria, altres punts a Estella, i tots ells havien de ser alimentats, a més reclutaven joves…