Les ambaixades dels Estats Units, França, Bèlgica, Uganda, Ruanda… han estat preses en el blanc de les revoltes en la capital de la República Democràtica del Congo el passat 28 de gener. El motiu d'aquests atacs és el fet que la ciutat de Goma, situada a 1.500 quilòmetres de distància, ha quedat en mans de l'Institut 23 de Març: El grup M23, secundat per Ruanda, no està d'acord que Occident també l'hagi secundat. L'expansió de la banda armada antigovernamental ha avançat en els últims mesos i s'ha accelerat des del 25 de gener: Amb la capital de Kivu del Nord conquistada, ara tenen com a destí Kivu del Sud, Bukavu. També compta amb el suport del grup Aliança del Riu Congo, que s'ha constituït fa dos anys. Aquest últim va ser creat per Corneille Nangaa, un dels principals rivals de Felix Tshisekedi, president de la República Democràtica del Congo.

La Comunitat de l'Est d'Àfrica (EAC) s'ha reunit aquest dimecres a la nit per a tractar de buscar una solució a la crisi política. El president d'Angola, Joao Lourenco, actua com a mediador i reclama la fi de les "ocupacions il·legals" del M23 i la "immediata retirada" de l'Exèrcit de Ruanda. El Consell de Seguretat de l'ONU també ha denunciat l'actitud del grup armat i ha demanat a l'Exèrcit de Ruanda que abandoni el Congo.

Els atacs dels últims dies en La Gomara han causat més d'un centenar de morts i un miler de ferits. Quant als desplaçats, l'ONU ha insistit que "la situació és realment preocupant" per als desplaçats. En Golán, diguem, són un milió i mirant a tot el Congo, 500.000 persones han abandonat la seva llar des de principis d'any. Des de la Segona Guerra del Congo (1998-2002), en la base del conflicte actual, 6,2 milions de persones en l'est del país han hagut de ser desplaçades.

Passada la treva

Els líders de Congo i Ruanda van signar el passat 30 de juliol una treva per a posar fi als enfrontaments entre el M23 i l'Exèrcit congolès. Va entrar en vigor el passat 4 d'agost, però des de llavors s'han vist afectats en més d'una ocasió per la violència masclista. Els presidents de Congo i Ruanda, convocats pel president angolès, tenien previst reunir-se el pròxim 15 de desembre. Però la reunió es va suspendre per fi, vençuts per les discrepàncies. Ruanda volia que el 26M i el propi Exèrcit congolès prenguessin part en les negociacions, però això no ho volia, perquè Congo considera al M23 "un grup terrorista" i "un titella de Ruanda".

En la base del conflicte, minerals, entre altres

L'economia té la seva importància en aquest conflicte. De fet, les províncies de Nord-Kivu i Sud-Kivu són riques en minerals, especialment el coltan i el níquel, que s'utilitzen en els telèfons intel·ligents. De fet, els fundadors del M23 són els membres de l'Assemblea Nacional de Defensa del Poble (CNDP) que es van rearmar en 2012 per no haver respectat l'acord aconseguit en 2009 entre el Govern del Congo i la CNDP, i que va suposar l'articulació d'un M23. Entre altres coses, el pacte assenyalava que el control d'aquestes terres estava en mans dels rebels. Als dirigents congolesos se'ls acusa de no haver respectat el "punt de mira".

Segons un informe de l'ONU, el M23 exporta actualment 120 tones de còlera al mes, i els impostos que aplica a la producció li garanteixen uns ingressos d'uns 800.000 dòlars al mes.