Memòria i reconeixement. Són dos elements necessaris perquè les històries oficials destaquin l'ocult, en definitiva, comptin les vivències i les reivindicacions dels qui no han tingut paraules al llarg de la història, guardades en la memòria i en el cor, per a continuar difonent el succeït. El dissabte, Dia de la Memòria, s'han reunit per a homenatjar les dones i nens que van estar presos en la presó de Saturraran, “per a continuar sacsejant la memòria”.

L'acte ha començat a les 12.00 hores, coincidint amb el so de la txalaparta en el Teatre Arriaga. Tot seguit, s'ha realitzat una ofrena floral i una salutació en record a les dones i nens que van ser presos en la presó de Saturraran. També han rebut l'homenatge a Nikolasa Agirrezabalaga Amutxastegi, de Mutriku, afusellat el 13 de desembre a Saragossa, als 22 anys, a conseqüència d'una denúncia falsa: “Li van fer un judici sense defensa i fins al matí en què anaven a matar-li no va saber que ho van condemnar a mort”.

També s'ha retut homenatge a l'asturiana Ángeles Florez Peó, ‘Maricuela’, empresonada en 1938 en la presó de Saturraran: “Va morir el 23 de maig a Gijón, als 105 anys. Als 16 anys van afusellar al seu germà en una vaga de mines, i va anar llavors quan el socialista, en la guerra, va anar també milicià. Quan el front d'Iparralde va caure, va ser detingut i condemnat a 15 anys de presó”. Quan va ser traslladada a la presó de Saturraran, Ángeles Flores només tenia vint anys i la van mantenir en l'edifici de l'altre costat del pont, “mai havia vist un nen en Saturraran. Quants metres hi ha d'un edifici a un altre? Tan a prop i tan lluny. La incomunicació entre els presos era gran”. Florez va tenir l'oportunitat de conèixer a Raúl Blanco, un nen que havia passat en Saturraran, però ell va insistir que no havia vist nens en els tres anys que va estar en la presó. “Perquè ens has ensenyat el que ha sofert a causa de la guerra i de la guerra, i volem agrair-te tot el treball realitzat a favor de la democràcia; per a tu, la nostra reputació i aplaudiments ‘Maricuela’”.

I com no, han homenatjat a tots els nens que han estat en Saturraran: “Mertxe Gallardo Carrilo. Nen nascut en Saturraran el 3 de març de 1940. Mare andalusa, Eusebia Carrilo Marín. Aquí tenim a Mertxe Gallardo Carrilo, la nostra reputació i aplaudiments, a ell i a tots els que, com ella i la seva mare, van estar presoners en Saturraran”. També eren presents els descendents dels presos de la mare, àvia o parent de Saturraran, així com les famílies acollides a algun nen o nena, “si tenim testimonis directes, ens toca a nosaltres recordar el que ha passat aquí i no oblidar els moments durs que han passat els presos”.

A més del sofriment, els organitzadors han volgut subratllar la solidaritat que hi ha hagut entorn d'aquesta història: “Cada comensal menjava dues cullerades menys i li portaven el menjar en un cassó al pres de Saturraran. Els veïns de Mutriku i Ondarroa s'encarregaven de recollir als nens als seus braços i de protegir-los. Karmina, Asun, Anita… sempre tenien paraules d'agraïment per als veïns d'Ondarroa i Mutriku, que els van donar suport”.

L'Associació Saturraran ha donat continuïtat a l'acte amb paraules d'agraïment: “Volem mostrar el nostre agraïment a totes les persones que avui de nou us heu acostat a Saturraran, per l'esforç que heu fet per a integrar en la memòria el succeït i perquè en la mesura en què comptem a les següents persones, no s'oblidaran les 116 dones i els 61 nens i nenes que van morir en l'edifici de Saturraran. Hem de conservar-ho en la nostra memòria i en el nostre cor i continuar difonent la història al nostre voltant perquè no s'oblidi“.

Amb la cançó dedicada a les dones de la presó de Saturraran i la cançó Txoriak Txori de Mikel Laboa, tots els assistents han clausurat l'acte convertint l'acte en un moment “emocionant”: “On estan? en quin forat? Cent vuitanta morts. Emelina, Agapita, Aurora i Bienvenida, que es van anar per sempre“.

[GALERIA DE FOTOS]