Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les associacions memorialistes es mobilitzaran contra la concessió de la Medalla d'Or de Vitòria-Gasteiz al Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme

  • L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz lliurarà la medalla al centre el pròxim 5 d'agost i la plataforma Memòria Osoa ha convocat una concentració i una roda de premsa per al 2 d'agost. L'Associació 3 de Març ha denunciat que el centre fa un “plantejament discriminatori” i una “lectura parcial”.
Argazkia: Wikipedia

01 de agost de 2024 - 11:33
Última actualització: 16:27

L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz ha presidit aquesta tarda el lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat a la Fundació Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, durant les festes de la Verge Blanca. La plataforma Memòria Global per la Convivència, composta per l'Associació 3 de Març, la Fundació Egiari Zor i la Comissió Guernica, va criticar el caràcter del centre quan es va fundar en 2020. La plataforma va al·legar que els grups que la componen tenen “una decisió ferma per a construir la convivència” i que ha de ser “un repte col·lectiu”, però que el centre “fa un plantejament discriminatori”. L'Associació 3 de Març, promotora de la plataforma, ha denunciat que fa una "lectura parcial" de la iniciativa.

Davant la decisió d'atorgar la Medalla d'Or de Vitòria-Gasteiz, la plataforma ha organitzat una mobilització i una roda de premsa el 2 d'agost a les 12.30 en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz. L'Associació 3 de Març ha expressat a través de les xarxes socials que “és absolutament humiliant i vergonyós que una institució pública com l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz premiï el model de Centre Memorial que perpetua la discriminació entre víctimes”.

L'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, va distingir tres idees per a la medalla d'or del centre: "Preservar i difondre els valors democràtics i ètics que representen les víctimes del terrorisme, construir una memòria col·lectiva de víctimes i conscienciar a tota la ciutadania per a defensar la llibertat i els drets humans i lluitar contra el terrorisme". A més, va assenyalar que el centre s'ha convertit en “un nou recurs turístic”, ja que des de la seva obertura han acudit prop de 85.000 persones.

Melitón Pomes sí, les víctimes del 3 de març no

EH Bildu també s'ha mostrat en contra de la concessió de la medalla d'or i a favor de la iniciativa de la plataforma Memòria osoa. “EH Bildu aposta, sense excepcions, per construir una memòria inclusiva que reconegui i protegeixi a totes les víctimes”, ha assenyalat el partit polític. L'Associació 3 de Març i EH Bildu han recordat que el centre de Vitòria-Gasteiz es basa en la Llei 29/2011 de Reconeixement i Protecció Integral de les Víctimes del Terrorisme i que la seva definició pretén ser “un signe de reconeixement, respecte i solidaritat amb les víctimes de totes les manifestacions de terrorisme registrades des de l'1 de gener de 1960”. Han denunciat que aquest plantejament "exclou a milers de víctimes de vulneracions de drets humans provocades pels aparells de l'Estat a partir d'aquesta data", si bé han reconegut que algunes de les víctimes han estat recollides en les lleis aprovades pel Govern Basc i el Govern de Navarra. Eh Bildu ha denunciat que el centre homenatja "cada agost al torturador i col·laborador de la Gestapo Melitón pomes", mentre que les víctimes del 3 de març de 1976 no ho faran.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

2024-10-09
Memòria històrica
Som memòria

Pakito Arriessin i Korta

No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]


Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Som memòria

La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]


2024-10-01 | Euskal Irratiak
Miren Barandiaran
“Historia ofizialetik at gelditu den material asko dugu Lazkaoko artxibategian”

Euskal Herriko azken 50 hamarkadetako historia soziopolitikoa eta kulturala ezagutzeko erreferente da Lazkaoko Beneditarren dokumentazio funtsa. Funtsak orotariko afixa eta pegatinez gain, euskal mugimendu politikoei edota euskal gaiei buruzko ehunka artxibo gordetzen ditu.


Pilar Garaialde, víctima de l'Estat que ha quedat fora de l'Institut Gogora
“Sempre sòl ètic en la boca, però no sé on està”
Dimecres passat, els cinc membres independents del Consell de Direcció de l'Institut Gogora van ser triats en la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament Basc. Les abstencions de PNB i PSE-EE van deixar fora de la direcció a Pilar Garaialde Salsamendi. Ell era, entre... [+]

Egiari Zor demana al Govern basc que faci més passos en el reconeixement de les víctimes de l'Estat
La Fundació Egiari Zor ha celebrat un acte en Urnieta després de 31 anys de la mort de Xabier Kalparsoro i Gurutze Iantzi, tots dos en mans de policies i guàrdies civils espanyols. Ha demanat al Govern Basc que obri de nou un termini perquè es puguin presentar sol·licituds... [+]

2024-09-24 | Mondraberri
L'acte del 26 de setembre homenatjarà els veïns d'Arrasate afusellats pels feixistes
Després de 88 anys, i a iniciativa de l'associació cultural Intxorta 1937, es realitzarà una nova ofrena floral en els monòlits. En l'acte d'aquest dijous, a més de les actuacions culturals, hi haurà cercaviles i una visita a l'exposició ‘Orratz-begia’.

Respectar la dignitat negada

L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]


EH Bildu demana l'enderrocament de la creu franquista del cementiri de Polloe de Donostia
La coalició abertzale dona suport a la petició oficial realitzada pel sindicat CNT i demana que es busquin totes les víctimes que van ser enterrades al costat dels feixistes en el barri de Zaramaga.

L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

Eguneraketa berriak daude