L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz ha presidit aquesta tarda el lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat a la Fundació Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, durant les festes de la Verge Blanca. La plataforma Memòria Global per la Convivència, composta per l'Associació 3 de Març, la Fundació Egiari Zor i la Comissió Guernica, va criticar el caràcter del centre quan es va fundar en 2020. La plataforma va al·legar que els grups que la componen tenen “una decisió ferma per a construir la convivència” i que ha de ser “un repte col·lectiu”, però que el centre “fa un plantejament discriminatori”. L'Associació 3 de Març, promotora de la plataforma, ha denunciat que fa una "lectura parcial" de la iniciativa.
Davant la decisió d'atorgar la Medalla d'Or de Vitòria-Gasteiz, la plataforma ha organitzat una mobilització i una roda de premsa el 2 d'agost a les 12.30 en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz. L'Associació 3 de Març ha expressat a través de les xarxes socials que “és absolutament humiliant i vergonyós que una institució pública com l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz premiï el model de Centre Memorial que perpetua la discriminació entre víctimes”.
L'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, va distingir tres idees per a la medalla d'or del centre: "Preservar i difondre els valors democràtics i ètics que representen les víctimes del terrorisme, construir una memòria col·lectiva de víctimes i conscienciar a tota la ciutadania per a defensar la llibertat i els drets humans i lluitar contra el terrorisme". A més, va assenyalar que el centre s'ha convertit en “un nou recurs turístic”, ja que des de la seva obertura han acudit prop de 85.000 persones.
Melitón Pomes sí, les víctimes del 3 de març no
EH Bildu també s'ha mostrat en contra de la concessió de la medalla d'or i a favor de la iniciativa de la plataforma Memòria osoa. “EH Bildu aposta, sense excepcions, per construir una memòria inclusiva que reconegui i protegeixi a totes les víctimes”, ha assenyalat el partit polític. L'Associació 3 de Març i EH Bildu han recordat que el centre de Vitòria-Gasteiz es basa en la Llei 29/2011 de Reconeixement i Protecció Integral de les Víctimes del Terrorisme i que la seva definició pretén ser “un signe de reconeixement, respecte i solidaritat amb les víctimes de totes les manifestacions de terrorisme registrades des de l'1 de gener de 1960”. Han denunciat que aquest plantejament "exclou a milers de víctimes de vulneracions de drets humans provocades pels aparells de l'Estat a partir d'aquesta data", si bé han reconegut que algunes de les víctimes han estat recollides en les lleis aprovades pel Govern Basc i el Govern de Navarra. Eh Bildu ha denunciat que el centre homenatja "cada agost al torturador i col·laborador de la Gestapo Melitón pomes", mentre que les víctimes del 3 de març de 1976 no ho faran.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.