Després de 43 anys, la tarda del diumenge i el cap de setmana dels carnestoltes, milers de persones han tornat a sortir als carrers de Vitòria-Gasteiz per a demanar justícia i recordar a Pedro María Martínez Ocio, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Benvingut Pereda assassinats per la Policia Nacional el 3 de març de 1976. Cinc assassinats i milers de ferits, però cap dels culpables processaments.
Abans de començar la manifestació del dia, els membres de l'Associació 3 de Març han pres la paraula, centrant-se en tres eixos:
- Impunitat: “La impunitat segueix, però també la passió per la lluita”.
- Martín Villa i Memòria Gara: Vitòria-Gasteiz ha recordat la declaració de Martín Villa com a ‘persona senar grata’ i ha demanat que l'Església del 3 de Març es converteixi en un espai de memòria i drets humans, en sintonia amb la iniciativa Memòria Gara.
- Criden a participar en la Vaga Feminista del divendres: “La memòria també ha de ser feminista”.
Crida conjunta per a sortir de “trinxeres”
Igual que l'any passat, s'han manifestat pels carrers de Vitòria-Gasteiz convocats per sindicats i col·lectius del moviment popular en una mobilització encapçalada per fotos dels cinc treballadors. A més, han estat presents la paraula JUSTÍCIA en majúscules i el lema acordat pels sindicats amb els agents del moviment popular: “Construint el futur. Confluir, lluitar, avançar”.
En la plaça dels Furs denuncien que s'estan fent passos enrere en els drets socials: “Per a retallar drets utilitzen el feixisme, el racisme i la xenofòbia per a repartir als treballadors”. En aquest sentit, els agents del moviment popular han cridat a unir forces, lluitant dia a dia i traient a cadascun de les seves “trinxeres”.
En aquest acte, han advertit que divendres que ve les dones, els boleros i els trans prendran els carrers “amb força”: “La revolució feminista exigeix polititzar la vida. El feminisme no és còmode, és una pràctica política radical”.
També han recordat als pensionistes que salin cada dilluns al carrer i als “joves que volen condemnar a la precarització violenta”: “Des de la perspectiva juvenil ens reafirmem en el compromís d'enfrontar el sistema i aprofundir en la guerra entre les classes. Perquè volem decidir i viure a Euskal Herria, tancarem les portes a la precarietat que travessa les nostres vides”. Abans de l'acte central, les diferents expressions del moviment juvenil han realitzat un Bloc de Joves.
Quant a la cimera del G7 de Biarritz, han assenyalat que durant aquests dies sofrirem una ocupació policial: “Allí es decidiran les polítiques econòmiques que s'imposen a altres països”. I, finalment, han recordat que a Euskal Herria és necessari un altre model:“Necessitem sobirania per a aconseguir justícia social, solidaritat i igualtat”.
Aquesta notícia ha estat publicada per Hala Bedi Irratia i l'hem portat a Euskadi gràcies a la llicència CC-By-SA.
Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Martxoaren 3ko Memoriala hornitzeko erabiliko dira bildutako objektuak. Ekimena ahalik eta jende gehienarengana iristeko asmoz, jardunaldiak antolatuko ditu Martxoak 3 elkarteak Gasteizko auzoetan.