Les persones que signem aquest escrit venim de realitats diferents. No obstant això, hi ha un element tràgic que ens uneix: som víctimes de greus violacions dels drets humans. Hem sofert violència per part de l'Estat en diferents èpoques i contextos històrics, i les nostres realitats no tenen cabuda en el memorial que s'està construint a Vitòria-Gasteiz.

Més enllà d'aquesta realitat amarga que ens uneix, els signants no construïm un bloc homogeni. I des de la nostra pluralitat ideològica, des de les nostres diferents trajectòries personals i les diferències que tenim sobre com continuar construint un nou futur en pau, volem compartir aquestes reflexions, perquè ens afecten de manera col·lectiva i perquè creiem que hem de fer-les públiques per al debat públic, per a la construcció de la convivència democràtica.

Som conscients que l'objectiu principal que es persegueix amb el Memorial que el Govern d'Espanya inaugurarà pròximament a Vitòria-Gasteiz respon més a una necessitat estratègica relacionada amb la imposició del relat oficial de la veritat i la violència. El relat oficial part d'uns interessos polítics i ideològics concrets que tracten de negar l'existència de més víctimes de les que recorda aquest memorial. Desgraciadament, al País Basc, almenys des de l'aixecament feixista del 36, hi ha hagut un continuum violent, i la violència ha estat un element comú en tots els temps històrics. Nosaltres som la prova.

Nosaltres, com a víctimes de vulneracions de drets humans, sofrim la violència i les terribles conseqüències de la violència en els aparells de l'Estat, per la qual cosa no podem més que rebutjar totalment aquest memorial. La base d'aquest memorial està en l'ús del sofriment d'una part de les víctimes per a aprofundir en el discurs que nega l'existència de milers de víctimes de la violència i el terrorisme de l'Estat i ocultar l'existència d'un conflicte polític pendent.

Ens sembla absolutament immoral que es pretengui utilitzar el dolor d'unes víctimes com a arma d'enfrontament contra unes altres. Absolutament immoral, intentar ampliar encara més la categorització de les víctimes que actualment existeix a través de les polítiques públiques. Sentim tristesa perquè, una vegada més, el dolor d'algunes víctimes s'instrumentalitza per a accedir a interessos i beneficis polítics i es confon, una vegada més, la necessitat d'homenatjar un sector de les víctimes amb la imposició d'un relat esbiaixat que evita la completa expressió de la realitat viscuda en la nostra societat.

La societat d'Euskal Herria ha demostrat en els últims anys que ha fet passos decidits en la defensa i el respecte dels drets humans.

La construcció de la pau i la convivència ha de partir sempre del respecte de tots els drets de totes les persones. El foment d'una convivència amistosa i democràtica és responsabilitat de tota la societat i, en el cas dels poders públics, el seu deure com a garantia que la memòria de la tragèdia humana provocada durant dècades de violències d'origen divers no torni a succeir. Una tragèdia que tots hem viscut.

Aquesta convivència també té a veure amb una memòria inclusiva en la qual tota la societat se senti integrada. La memòria, com a exercici necessari per a construir una convivència democràtica en una societat plural, no pot en cap cas ignorar la realitat viscuda per un col·lectiu. La memòria no és patrimoni exclusiu de cap corrent ideològic, sigla o govern. La memòria és de tots. Per això, no es pot subordinar a altres interessos sinó a la idea fonamental de blindar a la societat davant la repetició de tot el sofriment generat després de dècades de violència.

Finalment, i en relació a la dinàmica presentada el passat dia 10 a Vitòria-Gasteiz per una memòria pública inclusiva que abordi de manera integral a aquest tema per part de diverses associacions que treballen en l'àmbit de la memòria i una àmplia representació de les víctimes de la violència d'Estat, volem fer públic el nostre suport a la iniciativa "Memòria Total" i cridem a totes les persones i col·lectius a adherir-se a la mateixa en la web www.memoriaosoa.eus.

* Signataris:

Gabriel Eusebio Martínez Moreno (net de dos afusellats de Sartaguda en 1936)

Jorge Pérez Jauregui (germà de Roberto Pérez, assassinat per la policia en 1970)

Jon Etxabe (sacerdot represaliat, torturat i condemnat en el procés de Burgos en 1970)

Mertxe Urtuzaga (parent d'Ángel Otaegi, un dels últims afusellats del franquisme en 1975)

José Luis Martínez Ocio (germà de Pedro Mari Martínez Martínez, assassinat el 3 de març de 1976)

Idoia Zabalza (germana de Mikel Zabalza, assassinat i desaparegut sota tortura en 1985)

Rafa Isasi (torturat i germà d'Alfonso Isasi, assassinat a causa de la dispersió en 1990)

Nekane Borda (familiar de Gaizka Gaztelumendi, assassinat per la Guàrdia Civil en 1997)

Aitziber Berrueta (filla d'Ángel Berrueta, assassinat per un policia en 2004)

Fina Lizeranzu i Manu Cabacas (pares i mares d'Iñigo Cabacas, assassinat per l'Ertzaintza en 2012)