Les associacions memorialistes consideren que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, pot ser "un local d'homenatge, record i record", i portar el nom de Meravelles Lamberto. Els manifestants han afirmat que l'acord aconseguit pel PSN, EH Bildu i Geroa Bai per al manteniment de l'edifici és "insuficient".
Un total de 33 associacions memorialistes, al costat de col·lectius socials, s'han mobilitzat a Pamplona per a exigir el desmantellament del Monument als Caiguts i condemnar la seva nova significació. La marxa, que ha reunit unes 3.000 persones, va començar davant el monument en el qual les restes dels generals franquistes Emilio Mola i José Sanjurjo han romàs enterrats durant dècades fins que van ser exhumats fa vuit anys. Els manifestants han criticat que l'acord entre el PSN, EH Bildu i Geroa Bai per a mantenir en peus l'edifici "no és suficient".
La portaveu Yolanda Ansó ha subratllat la necessitat de derrocar el monument, més encara en el 50 aniversari de la mort de Franco. “Seria un gran regal per a la ciutadania; les lleis són humanes i es poden canviar”, ha dit Ansó, que ha demanat a PSN, EH Bildu i Geroa Bai que rectifiquin la seva decisió.
Per part seva, el portaveu Koldo Amatría ha subratllat que l'edifici “continua sent un símbol del franquisme, malgrat la retirada dels elements més espectaculars”. Segons ha explicat, fa 20 anys es va cobrir el seu exterior i es va convertir en una sala d'exposicions, "però ningú el coneix així", perquè el problema, segons ha dit, és el propi edifici. El portaveu ha assenyalat que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, "pot ser un local d'homenatge, record i homenatge, i pot dir-se Meravelles Lamberto". Ha negat que aquest mateix nom s'utilitzi per al Monument als Caiguts, ja que això “suposaria que el nom de Mola i Sanjurjo suposaria la substitució del d'un nen que va sofrir la repressió”.
La manifestació ha finalitzat en la Plaça del Castell, amb l'actuació de diversos artistes i grups musicals. Entre altres, han actuat Fermín Balentzia, El Drogues, Ilargigorri i Faltzes.
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]