Les víctimes de la Guerra Civil i del primer franquisme de 1936 seran els eixos sobre els quals girarà l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans Gogora. D'altra banda, es procedirà a la modificació del cens de morts, que ja està en marxa, de la Guerra Civil.

Reparació i reconeixement

També s'establiran noves mesures per a localitzar les restes de les víctimes i investigar els indicis de delicte que existeixen en aquests. Es pretén desenvolupar una col·laboració amb l'Ertzaintza, la Fiscalia i els òrgans judicials per a "garantir el dret a la justícia". Així mateix, es contemplen una sèrie de mesures per a “reparar i reconèixer” als familiars: reconeixement individualitzat de les persones mortes, garantir la idoneïtat i viabilitat de les indemnitzacions, i establir un dia per a recordar i homenatjar les víctimes del cop militar i la dictadura.

Material educatiu

Per a fomentar la memòria històrica, l'Institut Gogora posarà en marxa un projecte per a consolidar el Centre de Documentació, amb una zona expositiva i altres activitats divulgatives en l'Institut. També volen col·laborar amb el Departament d'Educació en el desenvolupament de recursos didàctics per a la incorporació de la memòria històrica en la guia d'estudis.

Es tracta d'establir mecanismes per a eliminar restes de simbologia en contra de la memòria històrica i s'implantarà un sistema de multes que penalitzi les infraccions comeses contra ella. Delictes greus com la destrucció de fosses de víctimes o l'ocultació de documents podrien ser sancionats amb multes d'entre 10.000 i 150.000 euros.

La consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, Beatriz Artolazabal, ha estat l'encarregada de donar aquests detalls.