Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Som memòria

Guardia Zibilak urriaren 12an Iruñean egindako desfilea. Jagoba Manterola / Foku

08 de octubre de 2024 - 00:15
Última actualització: 09:30
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del colonialisme europeu dels últims cinc segles? Com entendre el que està succeint a Orient Mitjà sense conèixer el Manat Britànic, la Declaració de Balfour o el naixement del sionisme?

Es pot conduir sense mirar el retrovisor, però es pot afirmar que el conductor sofreix un accident abans que sigui massa tarda. Mirar cap enrere ens ajuda a aprendre dels errors del passat i a no repetir-los. I si teòricament, en un món regit per la lògica dels drets humans, l'assassinat, la violació i el saqueig són menyspreables, Europa hauria de reconèixer que han estat el pa de cada dia en la seva història colonial.

Si fos així, l'Estat espanyol actual no tindria inconvenient a dir un “el sento” senzill en mirar a Amèrica: “Quan la conquesta dels nostres avantpassats va causar milions de morts, saqueig, expropiació, esclavitud... Nosaltres no som culpables d'aquests fets, però sentim que els nostres avantpassats hagin comès aquestes salvatjades”. Si això es diu sincerament, es diu molt. Després potser ve la petició de perdó, o una reflexió conjunta sobre el succeït, una reparació moral, monetària, una declaració de la voluntat de no repetir... algú sap què, però d'una altra manera es consolidaria un nou sòl per a mirar al futur.

Ja és hora que Espanya comenci a liquidar tot aquest deute. Aquest moment en el qual les autoritats mexicanes han estimulat al Govern d'Espanya amb el perdó, seria una oportunitat per a fer un pas, però Espanya segueix en la perspectiva del “orgull de la història compartida”. Aquesta mirada cap al passat ens diu molt de l'actitud actual de les autoritats espanyoles. I els bascos què? És conegut el paper que molts dels nostres avantpassats van jugar en aquesta història de mort i saqueig, per la qual cosa nosaltres també tenim l'oportunitat de fer un exercici similar.

Encara que venint al conflicte basc, la perspectiva de la memòria que l'Estat espanyol ha treballat en els últims quinze anys ha estat més l'intent de consolidar el relat del guanyador que un instrument per a treballar la convivència en el futur. A alguns els interessa més l'ús polític de la paraula condemna que explorar els camins que aquest “ho sento” pot desplegar. Nous camins basats en els drets humans i principis democràtics. Encara cal fer molts passos pertot arreu, però segurament tot seria molt diferent si la Guàrdia Civil confessés el que tots sabem en les desfilades del 12 d'octubre: “Sí, torturem, ho sentim”. Per descomptat, no ocorrerà. Per això, encara avui, per a gran part de la societat basca, aquestes desfilades són desfilades del guanyador i de l'opressor.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

2024-10-15 | Julen Orbea | Zuzeu
Recordem la vida
En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.

CRÒNICA | 12 D'OCTUBRE, VITÒRIA-GASTEIZ
Apologia del terror de la Guàrdia Civil en una plaça semidesierta
Per primera vegada des de la seva creació fa 180 anys, la Guàrdia Civil ha celebrat el dia del seu patró i Hispanitat fora de la caserna i en el centre de Vitòria-Gasteiz. En l'acte han estat presents l'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, la representant del... [+]

Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

2024-10-09
Memòria històrica
Som memòria

Pakito Arriessin i Korta

No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]


Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Eguneraketa berriak daude