Després de l'últim tràmit del congrés de Madrid, es posarà en marxa la Llei de Memòria Democràtica, impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. La nova llei compta amb el suport del PNB i d'EH Bildu, per al que van acordar diverses esmenes amb el Govern d'Espanya. Per exemple, convertir el fort d'Ezcaba i l'edifici de La Cimera de Sant Sebastià en un centre de memòria, o crear una comissió independent per a investigar els crims del franquisme, fins a 1983, més enllà de la medusa temporal de 1978.

Segons EH Bildu, “aquests són els avanços en la construcció d'una memòria compartida que garanteixi la veritat, la justícia i la reparació deguda a totes les persones que van sofrir la dictadura franquista”. El PNB també ha qualificat la iniciativa com un “avanç” en la cerca de “memòria, justícia i reparació” i ha destacat el compromís de retornar als partits polítics i a les organitzacions sindicals els documents, símbols, emblemes i banderes incardinats en 1936.

Les associacions de víctimes consideren que la nova llei suposa alguns avanços, sobretot en comparació amb l'aprovada en 2007 per José Luis Rodríguez Zapatero, que en la pràctica ha quedat en res. Definició i cens de víctimes; elaboració del mapa de fosses, cerca i exhumació de difunts en mans de l'Estat espanyol; banc d'ADN; elaboració de memòria històrica en l'àmbit educatiu… Però encara li veuen grans llacunes, sobretot que no deroga la Llei d'Amnistia de 1977.

Sense dret a la justícia

La coordinadora d'Estat de la querella argentina contra els crims del franquisme (CEAQUA) explica que si no hi ha recerca judicial, la llei continuarà “invisibilitzant i protegint” els victimarios. D'aquesta manera, es mantenen “els pilars bàsics del règim d'impunitat que arrosseguem des de fa 45 anys”. Segons CEAQUA, la llei preveu crear una fiscalia dels drets humans i de la memòria, però la recerca sembla anar “cap a la jurisdicció voluntària, no cap a la penal”, la qual cosa continuarà tancant les portes dels tribunals de l'Estat per a investigar els crims del franquisme, al seu judici.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) també ha criticat severament la nova llei. El mur de la Llei d'Amnistia de 1977 es manté i denúncia la falta de concreció d'algunes de les competències que s'estableixen, per boca del seu president, Emilio Silva. Per exemple, encara que la responsabilitat econòmica de les exhumacions recaigui sobre l'Estat “no obliga a això” i les fosses comunes segueixen “sense judicialitzar”, per la qual cosa les famílies no tindran garantia del dret a buscar als seus familiars. Per a la xarxa antifeixista, aquesta llei no és més que un "parany legal": "Després de 85 anys només ens han presentat una adaptació."

La comissió tècnica sí, però per a què i com?

La llei preveu la constitució d'una “comissió tècnica” per a investigar els crims esdevinguts fins a 1983, però les evidències són moltes. Aquesta comissió faria una anàlisi des de l'aprovació de la Constitució espanyola en 1978 en 1983. Del període interanual, “per a marcar possibles vies de reconeixement i reparació”, segons els acords pel Govern d'Espanya amb EH Bildu i Més País. En aquesta part, alguns han vist una escletxa per a canviar el relat de la “transició política” espanyola fins ara –en 1983 el gobenro del PSOE portava ja un any governant, i es van produir segrestos, tortures i assassinats de Lassa i Zabala, entre altres–.

No obstant això, la composició de la Comissió a penes s'ha concretat. Hi haurà historiadors i experts, però no es farà cap recerca: “analitzaran” els casos per a identificar a les víctimes, tal com ha recordat el mitjà de comunicació Públic que habitualment fa un seguiment rigorós d'aquest tema. Els representants de CEAQUA consideren que la definició és massa genèrica i inconcreta. En aquests anys de fi de franquisme i de Transició existeixen nombroses recerques sobre les morts causades per grups parapolicials i extrema dreta. L'historiador David Ballester, per exemple, ha comptabilitzat i analitzat 134 morts.

La dreta espanyola i l'establishmendi enfadats

L'acord amb EH Bildu ha creat esquerdes en el propi partit de Sánchez. Diversos ex dirigents del PSOE han publicat un manifest promogut per la “Associació per a la defensa dels valors de la transició”. Destaquen que el “consens” i la “reconciliació” de la transició van ser les claus, d'acord amb la versió oficial que fins ara s'ha donat d'aquesta època.

Per part seva, el PP acusa el govern espanyol d'equiparar a les víctimes d'ETA amb les del franquisme. Una de les promeses electorals més significatives del president del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha estat la derogació de la Llei de Memòria Democràtica si arriba al seu mandat.