Els usurbildarras Ió Martin i Ibai Arrieta van iniciar fa quatre anys la creació d'un projecte per al reconeixement dels represaliats i l'elaboració de l'ocorregut en la Guerra de 1936. L'historiador hondarribitarra Aitzol Rierol i el periodista donostiarra Aitor Azurki es van unir per a presentar el projecte a l'ajuntament. Els testimoniatges dels últims gudaris sota les pluges d'Artosa i els testimoniatges del periodista usurbildarra Arantxa Manterola, van escriure Herriak Jakina: la memòria repressiva d'Usurbil: seguint les pistes del treball 1973-2002, van presentar el projecte convençut que hi havia qüestions relacionades amb la guerra pendents.

La hipòtesi dels promotors es va confirmar ràpidament quan es van trobar dades, noms i documents que fins llavors no havien estat coneguts. El següent pas del projecte era involucrar a la ciutadania en aquestes recerques. El grup de voluntaris que es va constituir de seguida va decidir crear l'associació Usurbil 1936 l'any 2021. Aquest mateix any, en la recuperació de la memòria, els ciutadans van passar a la primera línia i van signar un acord amb l'ajuntament per a restablir encara més el projecte.

El que va començar amb dues persones es va convertir amb el temps en un projecte popular. En els últims tres anys han estat molts els treballs promoguts per l'associació: recopilació de testimoniatges, homenatges a afusellats, recuperació de zones de guerra o elaboració d'un informe històric a través del treball d'arxius. Entre les actuacions realitzades, va destacar la regeneració històrica realitzada el 13 d'abril en els vessants d'Andatza. L'associació va aconseguir reunir 150 persones entre participants i visitants.

Usurbil 1936 ha aconseguit amb la seva pràctica posar en valor la responsabilitat de tots els ciutadans en la recuperació de la memòria. Han estat molts els ciutadans que han col·locat el seu exemplar en l'una o l'altra iniciativa. Segons els promotors de l'associació, una de les claus per a enfortir i allargar el projecte ha estat precisament aquesta, que cadascun hagi buscat el seu lloc en el projecte. La majoria de la població ha treballat en línies de treball concretes i la coordinació de tot això s'ha canalitzat des de l'associació.

Recopilació de l'ocorregut i elaboració de l'informe històric

El procés de recollida d'informació ha estat condicionat des del principi: el llarg temps transcorregut, l'intent d'encobrir el succeït pels feixistes o la mort de la majoria dels protagonistes de l'època. La recerca duta a terme per l'historiador Aitzol Rierol, en col·laboració amb Arantxa Manterola i Ió Martín, ha rebut entrevistes i testimoniatges de la ciutadania. S'ha aconseguit recuperar una gran quantitat de dades, fotografies i documents que ens informen del succeït en Usurbil en els últims dies de setembre de 1936. Des que les tropes franquistes van atacar a Usurbil el relat de l'ocorregut al poble va quedar a les seves mans, però amb el material que han recollit de la iniciativa han aconseguit completar l'informe històric

Reconeixement d'afusellats i recuperació d'espais memòria

Altra de les línies de treball més importants ha estat l'estudi i l'emergència dels efectes de la repressió durant la guerra i la posterior dictadura. L'associació va organitzar al setembre de 2021 l'acte central d'homenatge als set afusellats pels franquistes, aprofitant que es complien 85 anys.

Els llocs en els quals es van produir aquests afusellaments han estat homenatjats en diversos punts de Guipúscoa, com l'encreuament d'Irubide entre Usurbil, Donostia i Lasarte Oria o el camí de Meaga en Oikia-Zumaia.

Segons molts dels testimoniatges recollits, molts dels habitants de la comarca d'Irubide van ser afusellats i enterrats. En Meaga van afusellar a l'usurbildarra Bautista Aginaga Otegi i a l'aiarra Pedro Julian Agirre Gallastegi, membres del PNB. Tant en un com en un altre lloc s'han instal·lat monòlits perquè no s'oblidi el que allí va ocórrer.

Front d'Andatza i recuperació de trinxeres

Després de caure a la fi d'agost de 1936 en mans dels pobles franquistes de Sant Sebastià i de la vall de l'Oria, la muntanya Andatza i els seus voltants es van convertir en un important punt de defensa per als antifranquistes. Un altre dels treballs ha estat la recuperació de la línia de trinxera. Les labors de recuperació van ser acompanyades d'excavacions arqueològiques en els anys 2022 i 2023. Des de llavors han aparegut centenars de beines i objectes.

Tot aquest treball va ser una manera de treure a la llum la recreació històrica realitzada el 13 d'abril amb la col·laboració ciutadana. En la seva elaboració ha estat imprescindible la col·laboració d'Intxorta 1937, Lubaki, el Museu de la Memòria Humida de Ferro, el Front d'Euzkadi i els agents memorials de la Memòria. Segons algunes dades trobades, en aquells dies es van produir almenys 19 morts i 55 ferits en Andatza.

En el procés d'execució de l'obra arqueològica de Lubakieta han participat els arqueòlegs Malen Lizarraga, Inmaculada Richaud, Francisco Gómez, Xabier Herrero, Aitziber Gonzalez i Pablo Perucha. Al final de la regeneració històrica, l'arqueòleg Josu Santamaría, que està redactant l'informe arqueològic, va donar a conèixer el que s'ha trobat en les trinxeres. Enguany s'ha executat la ‘Ruta de la Memòria d'Andatza’ que conjumina recerca tant arqueològica com històrica. En un recorregut format per panells informatius i figures QR, qualsevol ciutadà pot provar una excursió a Andatza per a conèixer part del que posteriorment es coneix com a sistema de defensa Saseta.

En la pàgina web de l'associació es poden trobar totes les fotos, testimoniatges i detalls del projecte. Com a última iniciativa, l'associació pretén completar un itinerari interactiu que creuarà Usurbil per a explicar la Guerra de 1936.