Tard, sempre tard, però finalment s'ha donat per finalitzada l'avaluació de l'II Pla de Basc d'Osakidetza. Per si de cas, no han sortit a la plaça ni han sortit al món. Despullar-se en públic, mostrar les seves vergonyes, perquè no és bo; millor guardar-ho a l'interior, a l'ombra del paradís d'Osakidetza. L'avaluació és fruit de la col·laboració entre Elhuyar i el Servei de Basc. Per por de resistir la rigidesa del poder, renunciant a la saviesa, no han fet cas a les paraules de la serp i no han menjat grans de pomes. Per contra, nus i sense vestir-se, no han rebut més que l'amarga fruita, la collita de la servitud i de la ignorància.

Entre altres coses, han al·ludit al repte de fer la història clínica en basca i, com sempre, han carregat amb culpa a pacients i mèdics euskaldunes, advertint que les seves relacions, sobretot escrites, poden comprometre la seguretat en basca. Què pensaria una feminista si li diguéssim que es quedés a casa per a garantir la seva seguretat? Si li recomanéssim que triï les robes de manera responsable i no exacta perquè no es violentin?

És fals el que diuen Elhuyar, el Servei de Basc i el grup IXA: que els metges escrivim en basc i en castellà l'evolutiu d'un pacient. Jo almenys escric en funció del pacient: si és basc i castellà és castellà, no en bilingüe. Perquè la història clínica hauria de ser així: segons el pacient. És un error si pensen que el traductor automàtic (a l'empara de la UEU i la UPV/EHU) solucionarà la situació. La pandèmia ens ha demostrat que el servei amb tecnologia no és una medicina, que la gent prefereix l'atenció presencial en el seu idioma. Els evolutius, més que en l'idioma " preferit per cada professional" (sic), haurien d'estar en l'idioma de preferència del pacient. Per a això, vam proposar recorreguts o circuits de basc per a garantir l'atenció total en basca i al mateix temps treballar en basca. Per a facilitar la normalització de l'atenció, basada en l'evidència i protocol·litzada, i no en absolut el placebo d'un traductor automàtic. No saben què és la medicina, ni quins són els objectius i les bases de l'atenció sanitària. Sembla ser que no han llegit a tot el món una literatura que conjumina llengua i salut. Diuen que no saben que els traductors automàtics no són acceptables. Es refereixen a l'oferta activa, als circuits o a la història clínica sense saber què són.

En els últims anys hem intentat explicar tot això a través d'articles i publicacions, tant en els mitjans de comunicació com a nivell acadèmic, en els cursos d'estiu de la universitat i en el postgrau de llengua i salut. Inútil. No hem après res. Jo mateix he escrit tota la memòria justificativa, tota la bibliografia i tot un mòdul d'aquest postgrau. Sabent que és perillós per a tècnics de basc d'Osakidetza, Elhuyar, el grup IXA, UEU i experts de la UPV/EHU, no participaré més en aquesta mena d'iniciatives. No puc corroborar aquest inhumà i inhumà missatge.

Eva no tenia la culpa. Per contra, tenia raó: va prioritzar el fruit del coneixement i la llibertat, la poma oferta per la serp, rebutjant l'esclavitud i la ignorància. Es va calar el cap. Per tant, preguem a Asklepio, Higea i Panacea que ens déis força, coratge i coneixement per a investigar, aprendre i actuar en favor dels pacients. Fora del paradís de l'esclavitud, en la vida, en la mort i en la cura, que la serp sigui la nostra companya. Rebem el fruit del coneixement i de la bona pràctica.