Per a explicar les característiques d'aquesta transició, Sustrai Erakuntza ha encarregat un informe al geòleg Antonio Aretxabala davant el nou context històric de la transició energètica i global de la mineria a Navarra i l'han presentat aquest dijous a la sala Katakrak de Pamplona. L'informe està dirigit a la indústria minera navarresa, però el context històric descrit també és vàlid per al conjunt de l'Estat espanyol o del teixit productiu europeu. Es basa principalment en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i en el Dictamen SC/048 de la UE sobre noves economies. Aquestes es van presentar a la societat navarresa al novembre de 2019 amb propostes de transició energètica i nous models econòmics i industrials.
En la compareixença han estat presents Martín Zelaia de Sustrai Erakuntza i Antonio Aretxabala, autor de l'informe. L'informe es remunta a la història de la mineria navarresa, "clau per a compartir un diagnòstic actualitzat del futur del sector miner". Segons han subratllat, "hem deixat enrere una època en la qual l'activitat econòmica global està creixent de manera contínua i dinàmica i que ve a reduir-se també a la mineria, a pesar que la demanda de moltes noves explotacions creixerà en noves tecnologies verdes".
Una crisi sense precedents
Aretxabala s'ha pronunciat amb claredat: "Vint-i-un. En les dues primeres dècades del segle XX va aparèixer una nova manera de relacionar-se amb els productes geològics, basada en l'especulació financera i en els beneficis curts. Aquesta dinàmica s'ha estès ja a la comunitat minera de Navarra. Aquesta manera d'actuar facilita la creació i l'esclat de bombolles no desitjades, en primer lloc, perquè les porten a la recessió, a la pobresa i, a més, perquè són causades per la crisi. Avui dia vivim l'inici d'una nova ona de crisi sense precedents històrics. La pandèmia de COVID-19 no és més que un catalitzador d'una decadència i es va anunciar amb senyals molt clars, encara que, conscient o inconscientment, en la majoria dels casos no s'havia vist gens semblant".
En aquest context, l'informe analitza les grans rutes i reptes que es presentaran per a superar l'impacte de la contracció, i a la llum d'aquestes possibilitats, s'analitzen els projectes en tramitació, com les ampliacions de Magnesites Navarreses, l'explotació de potas, l'explotació d'àrids per a obra pública i construcció i els projectes d'extracció d'hidrocarburs.
Reduir el consum energètic i augmentar l'economia? Això no és possible
Aretxabala també s'ha referit al risc de "passar desapercebut" en les institucions i ha recordat que el Govern de Navarra ha presentat el full de ruta Green Deal, coneguda com a "Creixement verd en cercles científics". Al seu judici, "el creixement econòmic diferenciat del consum de matèries primeres i minerals manca de base empírica; és pràcticament impossible estalviar energia amb l'eficiència i automatització prevista sense un canvi radical en l'organització social. Si l'objectiu és desvincular el consum de l'economia i dels recursos, llavors l'objectiu és una rebaixa econòmica, que sí o sí que es produirà, per raons geològiques, físiques i biològiques, perquè fins ara s'ha explotat massa, i no per la bona voluntat de les empreses o dels grups polítics". "Si es vol créixer, –continua el geòleg–, és necessari augmentar el consum de recursos i, sobretot, d'energia, però això cal fer-ho quan les taxes de retorn d'energia es troben en una decadència irreversible". És a dir, que per a generar una quantitat determinada d'energia, avui dia hem d'utilitzar molta més energia que llavors.
L'informe assenyala que "la societat pot millorar el benestar de manera sostenible, sense augmentar el Producte Interior Brut, perquè des del punt de vista del Desenvolupament Sostenible no és representatiu del benestar". Aretxabala diu que ara el nostre objectiu és superar una dinàmica econòmica i que el model actual es troba en una paradoxa: "Si no creix no funciona i si creix destrueix les bases naturals que ho permeten. La mineria de Navarra es desenvoluparà en aquest context històric, en el qual s'està produint una sensibilitat que està afectant el conjunt de la societat".
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]