Meaka-Irimo continua viu!
- Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya fins que s'aplanessin? ", -Impossible, impossible!
Així arribem al 7 de novembre de 2023 a la reunió oberta d'informació sobre la central eòlica que l'Ajuntament vol dur a terme en Meaka i Irimon Capital Energy. En ella van caure moltes coses, entre elles dues grans lloses en forma d'aerogenerador. Aquestes han estat les primeres pedres de la plataforma popular Meaka-Irimo, com les que col·loca el Lehendakari en les obres oficials. Aquesta mateixa setmana un grup de ciutadans va organitzar la primera reunió, i des de llavors, ens hem reunit gairebé totes les setmanes.
Poc després, el 15 de desembre, es va publicar en el Butlletí Oficial del País Basc el projecte presentat per l'empresa Trekutz. Això ens va portar a accelerar la velocitat, a crear una dinàmica que l'equip que partís de zero havia d'idear per a donar resposta al que el marc legal requeria. Afortunadament, i per desgràcia, ja tenien experiència en altres pobles i valls, i amb la seva ajuda –també– presentem al·legacions el 6 de febrer de 2024, amb la signatura d'un total de 3.022 persones.
Durant aquests mesos hem tingut cinc ponents al poble, cadascun des de la seva àrea ens ha explicat les ribes d'aquests macroprojectes. La veritat és que no hem trobat moltes raons per a tirar coets; les ombres han aparegut més sovint, encara que en la majoria de les ocasions es trobés un llamp de llum, encara que fos llunyà, per a seguir en aquesta lluita.
Un dels més importants és deixar als joves del poble i als quals vinguin després d'ells Meaka i Irimo molt animats i animats. Això és el poc que ens queda en Antzuola
Segurament, el més important és deixar als joves del poble i als quals vinguin després d'ells, Meaka i Irimo, vives i estimulants. Això és el poc que ens queda en Antzuola, després que l'autopista Beasain-Durango, el TAV i la línia d'alta tensió hagin destruït tot el trajecte.
Algú pot tenir la temptació de considerar a les persones dels grups que lluitem contra aquests macroprojectes com NIMBY, és a dir, que no volem en nosaltres perquè som una mica capritxosos i que ens és igual el que passa fora del nostre àmbit.
T'equivoques, has caigut en la temptació. En efecte, cada vegada és més evident que totes elles venen del mateix lloc i tenen una sola fi. Hi ha raons de pes per a fer front a aquests macroprojectes, portarem tres.
Justícia social: en el malson de l'electrificació del capital, aquí rebem els últims cops, hi ha territoris i persones explotades per a obtenir totes les matèries primeres necessàries per a fabricar els dispositius que volen posar per davant. A escala reduïda, l'espai urbà basat en l'economia ficció no pot continuar saquejant el camp i acumulant beneficis en paradisos. L'objectiu ha de ser aconseguir que totes les persones tinguin vides habitables.
Supervivència: Si no cuidem –i millorem el poc natural que ens queda–, estem treballant en el forat de l'entrada dels nostres cadàvers. En nom de l'ecologisme, no podem destruir la trama de la vida que ens manté vius. El sostenible no és sinònim d'habitable.
Els límits de la vida: hem de traslladar l'ambició material als límits del planeta, i a això dirigir totes les polítiques públiques, en les quals la cura de la vida de tots i totes és l'eix. Necessitem energies renovables, però dins d'aquests límits.
El temps avança i a mesura que les raons de la nostra lluita es multipliquen, el termini per a respondre a les al·legacions està cada vegada més a prop: 6 d'agost de 2024. És casualitat que les respostes arribin en època de vacances?
Com hem fet els últims mesos, el dia 16 tornarem a Vitòria-Gasteiz –de 10.30 a 11.30–, enfront de la seu del Govern Basc, per a reivindicar que Irimo volem viu, de paraula i de paraula, cridant i cantant. En aquesta ocasió, igual que la senyora Tàpia, convidarem al nou conseller, Mikel Jauregi, a venir a conèixer a Irimo i a escoltar les nostres raons.
Perquè Antzuola no vol més projectes destructius i perquè els joves tenen dret a un futur més habitable i just, Irimo Bizirik!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]