En el camp de concentració de Mauthausen, situat als Alps austríacs, almenys 7.500 deportats republicans van acabar en la Segona Guerra Mundial, dels quals més d'un centenar eren bascos. Els dos terços no van aconseguir sobreviure a la tragèdia, a causa de la fam, les malalties, els treballs insuportables, la tortura i els assassinats indiscriminats.
Després de 75 anys, un documental ha tret a la pantalla les vivències d'aquells deportats i mostra que el règim de Franco era molt conscient del destí que anaven a tenir els republicans espanyols. Segons Els últims espanyols de Mauthausen i la resta de camps nazis, realitzat pel periodista de Maldonado Carlos Hernández, l'Ambaixada d'Alemanya a Espanya va preguntar més d'una vegada què fer amb els republicans que van ser capturats a França. Resposta de Franco: “no li importava”.
Alguns d'aquests deportats van ser traslladats des d'Angulema a la de Mauthausen, coneguda com el comboi 927. A diferència de la resta de deportats capturats en el front de guerra, totes aquestes famílies vivien i treballaven a la ciutat francesa en l'exili. Els homes van baixar en el camp de concentració i van traslladar a nens i dones menors de catorze anys a Hendaia amb tren, per a lliurar-los als franquistes. En concret, van quedar onze persones en Mauthausen.
Aquestes gestions van ser realitzades pel Ministre de Governació d'Espanya, Ramón Serrano Suñer, casat amb Francisco Franco, a qui es va dirigir l'ambaixada alemanya, informant dels “vermells” que eren a les seves mans. L'advocada argentina Sophie Thonon-Wesfreid havia presentat una querella contra ell per documents científics que demostraven la seva culpabilitat, però Serrano Suñer va morir en 2003.
En el documental parla Benito Bermejo, historiador que més ha investigat el cas de Mauthausen: “Serrano Suñer va estar a Berlín i va mantenir una reunió amb els principals responsables d'aquesta mena de qüestions. Això és una mica més que casualitat”, diu.
Reportatge i portada d'ARGIA
El 5 de maig es compliran 75 anys de l'alliberament del camp de Mauthausen per part de les tropes aliades. ARGIA ha ofert la portada i el reportatge principal d'aquesta setmana a la “història oblidada” dels deportats bascos traslladats als camps nazis. Segons un últim estudi, 253 persones van ser deportades a Àlaba, Bizkaia, Guipúscoa i Navarra. Però tenint en compte la visió global d'Euskal Herria, almenys van ser 600, als quals cal sumar els deportats de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.
Cada any se celebra un acte emotiu i multitudinari en el lloc on estava el camp de concentració, però enguany s'ha suspès a causa de la crisi de la COVID-19. No obstant això, el 10 de maig es rendirà un homenatge virtual a totes les víctimes, organitzat pel Comitè Austríac de MKÖ Mauthausen.
Al País Basc, Sare Antifaxista, Amical Mauthausen i l'associació La Ilusion d'Orereta, entre altres, recordaran aquesta data tan important: “Avui més que mai, a causa de la situació que tenim en el món, davant el col·lapse social i mediambiental, així com davant l'auge de l'extrema dreta i de les desigualtats, hem de reivindicar l'esperit d'aquells deportats”, afirmen en la nota.
“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]