Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un documental mostra la implicació del règim franquista en la massacre dels deportats de Mauthausen

  • Els republicans exiliats van ser lliurats als nazis pel govern de Franco i la majoria d'ells van acabar en aquest camp de concentració. El documental Els últims espanyols de Mauthausen narra la relació entre els dos règims feixistes i les vivències dels deportats. Demà es compleixen 75 anys de l'alliberament de les tropes aliades en Mauthausen.

04 de maig de 2020 - 15:01
Nazien kontzentrazio esparruetan gutxienez 10.000 espainiar errepublikar hartu zituzten preso eta horietatik erdia baino gehiago hil egin zen. Argazkian, Mauthausengo liberazio eguna, maiatzaren 5ean.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En el camp de concentració de Mauthausen, situat als Alps austríacs, almenys 7.500 deportats republicans van acabar en la Segona Guerra Mundial, dels quals més d'un centenar eren bascos. Els dos terços no van aconseguir sobreviure a la tragèdia, a causa de la fam, les malalties, els treballs insuportables, la tortura i els assassinats indiscriminats.

Després de 75 anys, un documental ha tret a la pantalla les vivències d'aquells deportats i mostra que el règim de Franco era molt conscient del destí que anaven a tenir els republicans espanyols. Segons Els últims espanyols de Mauthausen i la resta de camps nazis, realitzat pel periodista de Maldonado Carlos Hernández, l'Ambaixada d'Alemanya a Espanya va preguntar més d'una vegada què fer amb els republicans que van ser capturats a França. Resposta de Franco: “no li importava”.

Alguns d'aquests deportats van ser traslladats des d'Angulema a la de Mauthausen, coneguda com el comboi 927. A diferència de la resta de deportats capturats en el front de guerra, totes aquestes famílies vivien i treballaven a la ciutat francesa en l'exili. Els homes van baixar en el camp de concentració i van traslladar a nens i dones menors de catorze anys a Hendaia amb tren, per a lliurar-los als franquistes. En concret, van quedar onze persones en Mauthausen.

Aquestes gestions van ser realitzades pel Ministre de Governació d'Espanya, Ramón Serrano Suñer, casat amb Francisco Franco, a qui es va dirigir l'ambaixada alemanya, informant dels “vermells” que eren a les seves mans. L'advocada argentina Sophie Thonon-Wesfreid havia presentat una querella contra ell per documents científics que demostraven la seva culpabilitat, però Serrano Suñer va morir en 2003.

En el documental parla Benito Bermejo, historiador que més ha investigat el cas de Mauthausen: “Serrano Suñer va estar a Berlín i va mantenir una reunió amb els principals responsables d'aquesta mena de qüestions. Això és una mica més que casualitat”, diu.

Reportatge i portada d'ARGIA

El 5 de maig es compliran 75 anys de l'alliberament del camp de Mauthausen per part de les tropes aliades. ARGIA ha ofert la portada i el reportatge principal d'aquesta setmana a la “història oblidada” dels deportats bascos traslladats als camps nazis. Segons un últim estudi, 253 persones van ser deportades a Àlaba, Bizkaia, Guipúscoa i Navarra. Però tenint en compte la visió global d'Euskal Herria, almenys van ser 600, als quals cal sumar els deportats de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.

Cada any se celebra un acte emotiu i multitudinari en el lloc on estava el camp de concentració, però enguany s'ha suspès a causa de la crisi de la COVID-19. No obstant això, el 10 de maig es rendirà un homenatge virtual a totes les víctimes, organitzat pel Comitè Austríac de MKÖ Mauthausen.

Al País Basc, Sare Antifaxista, Amical Mauthausen i l'associació La Ilusion d'Orereta, entre altres, recordaran aquesta data tan important: “Avui més que mai, a causa de la situació que tenim en el món, davant el col·lapse social i mediambiental, així com davant l'auge de l'extrema dreta i de les desigualtats, hem de reivindicar l'esperit d'aquells deportats”, afirmen en la nota.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

Eguneraketa berriak daude