Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un documental mostra la implicació del règim franquista en la massacre dels deportats de Mauthausen

  • Els republicans exiliats van ser lliurats als nazis pel govern de Franco i la majoria d'ells van acabar en aquest camp de concentració. El documental Els últims espanyols de Mauthausen narra la relació entre els dos règims feixistes i les vivències dels deportats. Demà es compleixen 75 anys de l'alliberament de les tropes aliades en Mauthausen.

04 de maig de 2020 - 15:01
Nazien kontzentrazio esparruetan gutxienez 10.000 espainiar errepublikar hartu zituzten preso eta horietatik erdia baino gehiago hil egin zen. Argazkian, Mauthausengo liberazio eguna, maiatzaren 5ean.

En el camp de concentració de Mauthausen, situat als Alps austríacs, almenys 7.500 deportats republicans van acabar en la Segona Guerra Mundial, dels quals més d'un centenar eren bascos. Els dos terços no van aconseguir sobreviure a la tragèdia, a causa de la fam, les malalties, els treballs insuportables, la tortura i els assassinats indiscriminats.

Després de 75 anys, un documental ha tret a la pantalla les vivències d'aquells deportats i mostra que el règim de Franco era molt conscient del destí que anaven a tenir els republicans espanyols. Segons Els últims espanyols de Mauthausen i la resta de camps nazis, realitzat pel periodista de Maldonado Carlos Hernández, l'Ambaixada d'Alemanya a Espanya va preguntar més d'una vegada què fer amb els republicans que van ser capturats a França. Resposta de Franco: “no li importava”.

Alguns d'aquests deportats van ser traslladats des d'Angulema a la de Mauthausen, coneguda com el comboi 927. A diferència de la resta de deportats capturats en el front de guerra, totes aquestes famílies vivien i treballaven a la ciutat francesa en l'exili. Els homes van baixar en el camp de concentració i van traslladar a nens i dones menors de catorze anys a Hendaia amb tren, per a lliurar-los als franquistes. En concret, van quedar onze persones en Mauthausen.

Aquestes gestions van ser realitzades pel Ministre de Governació d'Espanya, Ramón Serrano Suñer, casat amb Francisco Franco, a qui es va dirigir l'ambaixada alemanya, informant dels “vermells” que eren a les seves mans. L'advocada argentina Sophie Thonon-Wesfreid havia presentat una querella contra ell per documents científics que demostraven la seva culpabilitat, però Serrano Suñer va morir en 2003.

En el documental parla Benito Bermejo, historiador que més ha investigat el cas de Mauthausen: “Serrano Suñer va estar a Berlín i va mantenir una reunió amb els principals responsables d'aquesta mena de qüestions. Això és una mica més que casualitat”, diu.

Reportatge i portada d'ARGIA

El 5 de maig es compliran 75 anys de l'alliberament del camp de Mauthausen per part de les tropes aliades. ARGIA ha ofert la portada i el reportatge principal d'aquesta setmana a la “història oblidada” dels deportats bascos traslladats als camps nazis. Segons un últim estudi, 253 persones van ser deportades a Àlaba, Bizkaia, Guipúscoa i Navarra. Però tenint en compte la visió global d'Euskal Herria, almenys van ser 600, als quals cal sumar els deportats de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa.

Cada any se celebra un acte emotiu i multitudinari en el lloc on estava el camp de concentració, però enguany s'ha suspès a causa de la crisi de la COVID-19. No obstant això, el 10 de maig es rendirà un homenatge virtual a totes les víctimes, organitzat pel Comitè Austríac de MKÖ Mauthausen.

Al País Basc, Sare Antifaxista, Amical Mauthausen i l'associació La Ilusion d'Orereta, entre altres, recordaran aquesta data tan important: “Avui més que mai, a causa de la situació que tenim en el món, davant el col·lapse social i mediambiental, així com davant l'auge de l'extrema dreta i de les desigualtats, hem de reivindicar l'esperit d'aquells deportats”, afirmen en la nota.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Presenten una proposició de llei per a la supressió d'elements de simbologia feixista i la creació d'un centre d'interpretació del Monument als Caiguts
El PSN, que s'ha presentat avui amb la signatura dels grups parlamentaris d'EH Bildu i Geroa Bai, comptarà amb el suport de la coalició.

2025-02-06 | dantzan.eus
Reviuran els carnestoltes que es van perdre fa temps a Lazkao
En les últimes setmanes hem llegit que Lazkao vol recuperar els carnestoltes que es van perdre en els anys 1960-70. A partir d'aquestes festes, diversos grups del poble es reuniran i es publicaran el 28 de febrer per a celebrar els carnestoltes. Per a conèixer més detalls hem... [+]

2025-01-28 | Leire Ibar
Les associacions memorialistes demanen que La Cimera sigui lliurada a l'Ajuntament de Sant Sebastià
Les Juntes Generals de Guipúscoa han exigit que l'edifici de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià on van ser segrestats i torturats Lassa i Zabala compleixi la Llei de Memòria Democràtica es converteixi en un espai de memòria històrica. L'estat havia de cedir el palau a... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Pinten de vermell el Monument als Caiguts de Pamplona sota el crit de 'Caiguts' i 'Contra el feixisme a primera línia'
Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per... [+]

2025-01-20 | Julene Flamarique
Demanen la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
Les associacions memorialistes consideren que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, pot ser "un local d'homenatge, record i record", i portar el nom de Meravelles Lamberto. Els manifestants han afirmat que l'acord aconseguit pel PSN,... [+]

Joxe Mari Esparza: “Txikitik handira borrokatu behar dugu, egunerokoan gertu ditugun gauzak aldatuz”

Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]


Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a Jesús Carrera com a "víctima de les situacions injustes generades per la dictadura"
En el 80 aniversari de l'assassinat de Jesús Carrera, tots els partits polítics que componen la corporació d'Hondarribia han fet pública una declaració municipal.

Koldo Amatria
“Eraistea da Erorien Monumentuaren esanahia aldatzeko modu bakarra”

Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.

 


2024-12-27 | Julene Flamarique
Les associacions memorialistes criden a manifestar-se el 18 de gener per a exigir la demolició del Monument als Caiguts
Les associacions memorialistes han criticat la decisió de l'Ajuntament de Pamplona de no procedir a la demolició del Monument als Caiguts. L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha estat acusat d'interpretar " malament" la Llei de Memòria Democràtica i ha convocat una... [+]

Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

2024-11-28 | Irutxuloko Hitza
L'Ajuntament de Sant Sebastià col·locarà el dissabte una placa en record de Mikel Zabalza enfront de la caserna d'Intxaurrondo
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu... [+]

Eguneraketa berriak daude