Mattin Larzabal (Aiherra, 1950), ex periodista de la xarxa Gure Irratia i Euskal Irratiak, ha mort a punt de complir els 70 anys d'edat a causa d'una greu malaltia que patia.

Llicenciada en Dret a Pau (Occitània), va començar en 1982 com a voluntària en Gure Irratia, un any després es va submergir professionalment i va realitzar un fructífer recorregut de 30 anys fins a la seva jubilació. Com va escriure Sustrai Pujol en ARGIA, va ser guardonat amb el Premi Rikardo Arregi d'Honor 2012.

"Cal convèncer als bascos que no viu en el desert"

Un any després de la retirada, al desembre de 2013, Sustrai pujol va entrevistar la jove amb la intenció de retratar-la. Preguntat per la situació del basc, Larzabal ha dit que és "curiosament optimista": "En Iparralde, el tema és complicat, però les ikastoles estan fent molta feina, i les escoles bilingües, encara que en general el basc no s'aprengui bé i no es practiqui a casa, són el punt de partida per a qui vulgui tornar més tard. Aquesta llavor pot donar fruits, no de manera immediata, però crec que aquesta gent trobarà camins i motius per a parlar i viure en basc. Les recerques sociolingüístiques diuen que, pel fet de practicar-les en altres llengües, hem d'utilitzar tot el que estigui a favor del basc. Així, malgrat no dominar el basc, és imprescindible que la gent es preocupi pel basc. Cal convèncer als bascos que no viu en el desert".

El periodisme també es va estendre durant l'entrevista. Interrogat sobre la qüestió de la confiança i la cura de la llibertat, deia: "Quan la gent sosté el projecte a mà i amb manxa, se sent com a casa en estructures com Gure Irratia, i sense miraments et diu què i com has de fer-li passar. Jo moltes vegades he sentit la pressió interpersonal per a fer algunes anàlisis interessades. És cert que una eina com Gure Irratia serveix per a difondre altres missatges, però no hem d'oblidar que estem treballant com a periodistes. Si a això afegeixes que les coses no ocorren mai com tu vulguis i com tu vulguis, i quan et fas comprendre que has de començar amb una cosa nova en menys de deu minuts per a començar la sèrie de notícies, et donen uns cops. Per exemple, si s'ha convocat una manifestació per a la tarda, totes les partides de notícies del matí han de començar amb aquesta notícia? És sabut que els organitzadors són del món basc, bastant pròxims a la ràdio, però això justifica la prioritat sistemàtica? En moltes ocasions he pensat que l'actualitat no era sol això, sinó que també hi havia altres temes que mereixien l'esment. Si comences a comentar els fets, les reaccions, les accions de protesta i totes les reaccions als actes de protesta, et surt una sèrie monogràfica!"