Presenten el projecte per a convertir l'església de la massacre del 3 de març en un espai de memòria
- La iniciativa Memòria Gara presenta el projecte Espai per a la memòria de San Francisco : “Un espai didàctic que canviarà contínuament, amb un fons propi, que investigarà i que donarà veu a les víctimes que han estat excloses en els relats oficials”. Han demanat la col·laboració de les institucions, però garantint la independència del projecte.
L'església de San Francisco va ser el centre neuràlgic de la massacre policial el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz. A escassos metres de l'església, la iniciativa Memòria Gara ha presentat el projecte Espai per a la memòria de San Francisco en la seu de l'Associació 3 de Març, de la mà de Nerea Martínez Aranburuzabala, membre de l'associació, i l'historiador Josu Santamarina. Santamarina ha elaborat el projecte tenint en compte les conclusions de les Jornades 3 de Març: memòria (k), espai (k) i col·lectiu (k) organitzades per Memòria Gara a l'inici de l'any. En aquestes jornades es van conèixer i van analitzar, entre altres llocs, sengles llocs de memòria de l'Argentina, Irlanda del Nord, Xile i Sud-àfrica.
“La memòria del 3 de març serà dels treballadors, o no serà”
L'historiador ha assenyalat que els successos del 3 de març “no es poden aprofitar per a gentrificar la memòria”: “Si les elits volen dissenyar espais de memòria per a evitar la noció de conflicte i reproduir els valors de les classes dominants, aquests valors seran inútils; la memòria del 3 de març serà dels treballadors o no serà”. El seu projecte vol reconèixer "a altres víctimes que han estat excloses en els relats oficials", mitjançant un treball de memòria "antirepressiu i feminista, que s'actualitzarà contínuament i que es convertirà en un pont entre el passat i el present".
Investigar “més i millor” el 3 de març
La iniciativa Memòria Gara considera que cal donar una major comprensió dels successos del 3 de març, oferint, entre altres coses, “l'experiència col·lectiva d'aquella època”: “La memòria obrera és completa i variada, però té una gran sensibilitat cap a qualsevol injustícia o abús del poder”. A més dels fets de llavors, volen donar cabuda a les manifestacions “culturals, artístiques i polítiques ” que s'han donat des de llavors en l'espai de la memòria. El centre dels drets serà l'espai: juntament amb els drets humans, els drets econòmics, socials i culturals. Pretenen desenvolupar un projecte “museogràfic” que integri un fons propi, un espai de recerca i una agenda d'activitats.
Suport institucional i independència del projecte
El projecte ha estat presentat en roda de premsa aquest dimecres al matí i es presentarà als ciutadans en un acte públic a les 19.00 hores en el Centre Cívic Aldabe.
Martínez ha assenyalat que el projecte necessita el suport institucional per a la seva execució. Amb aquest objectiu, a partir de gener presentaran el projecte al Govern Basc, a la Diputació Foral d'Àlaba, a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i al Bisbat. Han subratllat que el suport no ha de condicionar el caràcter del projecte, ja que “la memòria del 3 de març no és en absolut una memòria oficial o confortable; rebutjarem amb tota claredat que la memòria i aquesta iniciativa s'absorbeixi en un procés d'institucionalització que suposa un intent de domesticació i rescissió”.
“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]
No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]
Euskal Herriko azken 50 hamarkadetako historia soziopolitikoa eta kulturala ezagutzeko erreferente da Lazkaoko Beneditarren dokumentazio funtsa. Funtsak orotariko afixa eta pegatinez gain, euskal mugimendu politikoei edota euskal gaiei buruzko ehunka artxibo gordetzen ditu.
