Presenten el projecte per a convertir l'església de la massacre del 3 de març en un espai de memòria
- La iniciativa Memòria Gara presenta el projecte Espai per a la memòria de San Francisco : “Un espai didàctic que canviarà contínuament, amb un fons propi, que investigarà i que donarà veu a les víctimes que han estat excloses en els relats oficials”. Han demanat la col·laboració de les institucions, però garantint la independència del projecte.
L'església de San Francisco va ser el centre neuràlgic de la massacre policial el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz. A escassos metres de l'església, la iniciativa Memòria Gara ha presentat el projecte Espai per a la memòria de San Francisco en la seu de l'Associació 3 de Març, de la mà de Nerea Martínez Aranburuzabala, membre de l'associació, i l'historiador Josu Santamarina. Santamarina ha elaborat el projecte tenint en compte les conclusions de les Jornades 3 de Març: memòria (k), espai (k) i col·lectiu (k) organitzades per Memòria Gara a l'inici de l'any. En aquestes jornades es van conèixer i van analitzar, entre altres llocs, sengles llocs de memòria de l'Argentina, Irlanda del Nord, Xile i Sud-àfrica.
“La memòria del 3 de març serà dels treballadors, o no serà”
L'historiador ha assenyalat que els successos del 3 de març “no es poden aprofitar per a gentrificar la memòria”: “Si les elits volen dissenyar espais de memòria per a evitar la noció de conflicte i reproduir els valors de les classes dominants, aquests valors seran inútils; la memòria del 3 de març serà dels treballadors o no serà”. El seu projecte vol reconèixer "a altres víctimes que han estat excloses en els relats oficials", mitjançant un treball de memòria "antirepressiu i feminista, que s'actualitzarà contínuament i que es convertirà en un pont entre el passat i el present".
Investigar “més i millor” el 3 de març
La iniciativa Memòria Gara considera que cal donar una major comprensió dels successos del 3 de març, oferint, entre altres coses, “l'experiència col·lectiva d'aquella època”: “La memòria obrera és completa i variada, però té una gran sensibilitat cap a qualsevol injustícia o abús del poder”. A més dels fets de llavors, volen donar cabuda a les manifestacions “culturals, artístiques i polítiques ” que s'han donat des de llavors en l'espai de la memòria. El centre dels drets serà l'espai: juntament amb els drets humans, els drets econòmics, socials i culturals. Pretenen desenvolupar un projecte “museogràfic” que integri un fons propi, un espai de recerca i una agenda d'activitats.
Suport institucional i independència del projecte
El projecte ha estat presentat en roda de premsa aquest dimecres al matí i es presentarà als ciutadans en un acte públic a les 19.00 hores en el Centre Cívic Aldabe.
Martínez ha assenyalat que el projecte necessita el suport institucional per a la seva execució. Amb aquest objectiu, a partir de gener presentaran el projecte al Govern Basc, a la Diputació Foral d'Àlaba, a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i al Bisbat. Han subratllat que el suport no ha de condicionar el caràcter del projecte, ja que “la memòria del 3 de març no és en absolut una memòria oficial o confortable; rebutjarem amb tota claredat que la memòria i aquesta iniciativa s'absorbeixi en un procés d'institucionalització que suposa un intent de domesticació i rescissió”.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
