El 3 de març de 1976, cinc treballadors assassinats per la Policia a Vitòria i les peripècies entorn del centre de memòria per a recordar la massacre comesa han cobrat força en vespres del 47 aniversari. L'associació 3 de març ha comunicat l'obtenció de la garantia per part del Govern Basc per a la signatura del conveni entre les institucions públiques i les associacions Març-3 i Memòria Gara fa dos anys. “Valorem positivament el canvi de rumb que han fet en l'últim moment”, expliquen els membres de l'associació.

No obstant això, el 3 de març ha denunciat els “canvis inesperats” que s'han produït en aquests dos anys i la “falta de respecte i serietat a les víctimes” de les institucions, i ha assenyalat que a partir d'ara continuarà estant pendent perquè compleixin amb el seu compromís: “Hem deixat clar que el projecte és inviable sense el protagonisme i el vistiplau de les associacions Març-Memòria Gara”.

L'acord amb les institucions en el 2021 es basa en una col·laboració horitzontal: “Hem aconseguit garantir el tipus i metodologia de participació que l'associació Marzo3 acompanyarà en el disseny, continguts i agenda”, explica Lander García de l'associació Martx3 en Hamaika Telebista. “Caldrà veure si es compleix, perquè han generat una gran desconfiança”, afegeix.

Des de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz es va comunicar als membres de l'associació que al gener aprovarien els estatuts de la Fundació del Memorial del 3 de març, però aquest va aconseguir parar la votació. Així, van traslladar la proposta a les institucions i van aconseguir un preacord. A més del conveni de col·laboració, es van acordar modificacions en els estatuts de la fundació.

“Ara els estatuts recullen els principis de veritat, justícia, reconeixement i reparació de les víctimes”, expliquen des de l'associació. A més, els estatuts diuen que el centre de memòria tindrà “un caràcter viu i dinàmic”, ja que el 3 de març i la Memòria Gara sempre han reivindicat que el centre ha de ser també el reflex de les lluites actuals i el centre d'actuació. D'altra banda, les associacions de víctimes tindran presència en el patronat de la fundació i un de les seves quatre vocals serà vicepresident.

Una vegada consensuada, volen que la decisió sigui “definitiva” i consideren que la negociació és “tancada”. “L'important és avançar amb garanties de participació i capacitat de decisió –expliquen–. Ara, el compliment dels acords depèn de la voluntat política de les institucions”.

Actes i manifestació el divendres

Un any més, associacions de víctimes i sindicats han organitzat nombroses activitats per a recordar i denunciar la massacre de 1976. Aquest dimecres hi haurà una projecció i col·loqui sobre els esdeveniments en la societat cultural Orbain.

Però l'acte central serà el divendres, amb l'aniversari. A les 18.00 de la tarda s'homenatjarà cinc treballadors morts per la policia enfront del monòlit del 3 de març i es realitzarà una manifestació per la ciutat.

Disculpes i responsabilitats

El Govern d'Espanya ha previst 600.000 euros per al finançament del Centre Memorial del 3 de març en els pressupostos de l'Estat i ha expressat el seu “desig” de participar en la fundació. Des de l'associació de víctimes responen immediatament que “en cap cas” estaran amb el Govern d'Espanya en aquest lloc, mentre no faci “tasques domèstiques”.

De fet, els responsables polítics del Govern espanyol en la massacre de 1976 sempre han posat traves a la justícia espanyola i als aparells de l'Estat per a esclarir responsabilitats davant els jutges, entre els quals es troba l'ex ministre franquista Rodolfo Martín Villa.

En aquest sentit, l'alcalde de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran, considera que abans que el Govern espanyol participi en la fundació del 3 de març “l'Estat hauria de demanar disculpes” i que “no es pot justificar” l'ocorregut.

El representant del Govern d'Espanya en Radi Vitòria, Denis Itxaso, ha respost a la petició d'Urtaran: “L'Estat democràtic no és hereu del franquisme”. Considera que “es manipula la història” quan es diu així.

Així, Itxaso aborda el relat oficial de la Transició, que diu que es va oblidar la pàgina negra del franquisme i que va ser un “pacte” entre tots per a iniciar una nova etapa. I per cert, que deixa sense càstig els crims comesos.