Fa més d'un any que l'ex dirigent franquista Rodolfo Martín Villa va declarar per videoconferència davant la jutgessa María Servini de cobria enmig de nombroses protestes per l'agressió sexual. A les associacions de víctimes se'ls ha fet molt de temps tot aquest temps, però al final han pres la decisió de processar-los amb alegria: “Estàvem desitjant i és una gran notícia ” ha explicat Andoni Txasko, membre de l'Associació 3 de Març. El dimarts s'oferirà una roda de premsa per a valorar més en profunditat l'acte que ha tirat endavant.

En concret, Servini ha processat a Martín Villa, dins de la querella contra els Crims del Franquisme, en relació amb la massacre policial del 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz i l'agressió dels Santfermins de 1978, i ho ha fet responsable de la mort de quatre persones: Pedro María Martínez, dels treballadors de Vitòria-Gasteiz Romualdo Barroso i Francisco Aznar, i de Germán Rodríguez, militant de LKI a Pamplona/Iruña. Durant aquests anys, Martín Villa va ser ministre de Relacions Sindicals i ministre de Governació del Govern d'Espanya, i sota la seva responsabilitat es van produir altres assassinats i massacres al País Basc, entre ells els de la Setmana per l'Amnistia de 1977.

Però el que és el més important, ho situa el jutge argentí en el context dels “crims contra la humanitat ”, un delicte que no prescriu. El catedràtic de Dret de la UPV/EHU, José Antonio Bengoetxea, ha explicat a ETB que això situa el cas en una "estratègia àmplia" que amplia "universalment" la jurisdicció. Així, “el delinqüent contra la humanitat pot ser jutjat en qualsevol Estat si aquest reconeix el principi de jurisdicció universal”, segons Bengoetxea.

Llei d'Amnistia de 1977

Es tracta d'un pas important per a superar el mur de la Justícia espanyola i jutjar a Martín Villa, però no serà fàcil. Servini ja va imputar en 2014 al dirigent franquista i va sol·licitar a INTERPOL que li detingués i li extradís a ell en un comunicat. Tant el Consell de Ministres d'Espanya com l'Audiència Nacional van rebutjar la petició, en considerar que es vulnerava la Llei d'Amnistia de 1977.

Amb aquesta nova ordre de processament, de 900 pàgines, Servini pretén desarmar-se el blindatge que li atorga la Llei d'Amnistia de 1977, ja que segons Bengoetxea el tema de la jurisprudència universal “és més just i està ben raonat”. Però no podem oblidar que, com el propi jutge ha reconegut, després de l'anomenada “Transició”, l'estructura repressiva del franquisme va continuar en l'Estat espanyol, sota una altra autoritat política, i que jutjar a Martín Villa seria qüestionar al propi Estat.

A pesar que el jutge ha eximit provisionalment de presó a Martín Villa, ja que el Jutjat d'Apel·lació de l'Argentina va accedir a una petició dels seus advocats en aquest sentit, ha sol·licitat l'embargament dels seus béns fins a 10 milions d'euros. L'ex ministre ha ocupat des dels anys 70 càrrecs d'alta direcció en almenys 45 bancs i empreses multinacionals de tot el món. Martín Villa ja ha anunciat que recorrerà l'acte de Servini.