Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La bondat de les maduixes, la vida porta vida

  • Com no fa molt temps a la nostra casa estem menjant i menjant maduixes (Fragaria x anassa) en aquestes celebracions d'entrada de la tardor. No és un fet fluix, ja que la tardor és l'època de treball més important de la maduixa. Les plantacions per a completar i rejovenir la maduixa es realitzen ara. Allí on l'hivern sigui vermell o negre, ara i en les zones costaneres on a penes s'adonen que hi ha hivern, fins que acabi l'any. Se'ns està indicant que la planta de maduixes que està donant i donant la flor i el fruit no li ha arribat l'hora de fer aquests treballs de cara a l'hivern.

07 de octubre de 2021 - 09:45
Última actualització: 11:54

Al nostre país no s'administra a les plantes cap medicament ni verí. Aquesta és una de les claus de menjar encara i tant maduixa. Els investigadors suecs Andersson GKS, Rundlof M i Smith HG van publicar en 2012 L'agricultura ecològica millora l'èxit de la pol·linització en les maduixes: en igualtat de condicions es va pol·linitzar i va fecundar el 45% de les flors conreades en l'agricultura convencional o industrial (amb verins i fertilitzants químics) i en les dues seccions separades ecològiques conreades. És a dir, també es fomenta l'insecte que ha de venir a pol·linitzar en ecològic.

Albanès S. assenyala que en la pol·linització de la maduixa treballen escarabats, xinxes, vespes, abelles, borinots, borinots i papallones, en un estudi realitzat en la revista portuguesa Advances in Horticultural Science en 2009. En la cura ecològica la vida és més abundant i porta més vida: més pol·linitzadors, més maduixa, més salut, etc. La maduixa ecològica té més flors en l'entorn, més varietat de plantes, i això mateix porta més pol·linitzadors. Cuidant el medi ambient, tindrem maduixes de millor qualitat, i sobretot més dolces, més saboroses i amb millor sabor.

Més científics han vist les maduixes amb altres ulls. En l'Estat espanyol s'ha creat un projecte que es denomina ciència ciutadana. Després de repartir les plantes de maduixa i mantenir-les durant un parell de mesos al balcó o en l'ampit de la finestra, s'han recollit mostres de les seves fulles. L'objectiu ha estat mesurar la concentració de metalls contaminants i la qualitat de l'aire que s'acumulen en les fulles de les maduixes a causa de les seves característiques magnètiques. Un gran nombre de ciutadans de Vitòria-Gasteiz ha participat en l'estudi i les fulles de les seves maduixes diuen que a la ciutat hi ha prou contaminació (la trobareu en la web Vigilantesdelaire.ibercibis.es.

No hi ha res com plantar plantes per a fer front a la contaminació, i he dit que ara és el moment de posar maduixes. La planta, durant tot l'estiu, estendrà els ferrers i crearà una nova planta en contacte amb la terra. Tallar aquestes plantes joves i plantar-les. Plantar entre els primers o en un nou lloc. Deixar una distància de 30-35 cm i cobrir el fons amb fulles de pi o plomes de pi, gruixudes.

La maduixa té molta bondat, i en el llenguatge de les plantes significa precisament això: bondat viril.


T'interessa pel canal: Landareak
2025-04-07 | Jakoba Errekondo
Cultiu de la suposada agricultura i terra
Per a l'agricultor, l'hort no és més que un obstacle. Avui dia, molts pagesos “avançats” pensen així. En el seu treball no necessiten horta, ni galliners, ni pomeres, ni ruscos.

2025-04-07 | Iñaki Sanz-Azkue
La serp pescadora, a través del riu
En escoltar la serp, se li ocorrerà un lloc sec, ja que l'ésser humà ha interioritzat que els rèptils necessiten calor. No obstant això, no totes les serps són iguals, no totes els agraden les mateixes condicions, i gràcies a això, entre altres coses, es troba la... [+]

2025-04-07 | Garazi Zabaleta
Només
Projectes agroecològics que es poden desenvolupar en terreny petit i sense grans inversions
Es tracta d'un projecte d'agricultura regenerativa en solitari, situat en la finca Basaldea de Vitòria-Gasteiz, en el barri d'Abetxuko, impulsat per Jaime García, Joseba Vigalondo i Javier Chaves. “En el sector primari, el nostre objectiu és impulsar noves incorporacions en el... [+]

Apirila, zikloaren hasiera

Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]


2025-03-31 | Jakoba Errekondo
Ohea berotzearen teknika

Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.


2025-03-31 | Garazi Zabaleta
Errekauek
“Errekauek” eta “enkarguk” etxean jasotzeko proiektua Azpeitian eta Azkoitian

Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]


2025-03-31 | Nagore Zaldua
Udaberrian sakura loreak eta itsas-tomateak

Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-24 | Garazi Zabaleta
Koloreko
Landareetatik eratorritako ile-koloratzaile natural eta ekologikoak

Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


2025-03-24 | Jakoba Errekondo
Ilargiko borda, lurra eta ilintia

Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]


Samariar baltsamoa

Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]


Zuhaitz landaketa: mozketa masiboak egin ahal izateko jukutria “berdea”

Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]


2025-03-19 | Elhuyar
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko liken eta goroldioetan

Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]


2025-03-17 | Jakoba Errekondo
Magnolian kakalardoa polen-mamitan

Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.


Eguneraketa berriak daude