Al nostre país no s'administra a les plantes cap medicament ni verí. Aquesta és una de les claus de menjar encara i tant maduixa. Els investigadors suecs Andersson GKS, Rundlof M i Smith HG van publicar en 2012 L'agricultura ecològica millora l'èxit de la pol·linització en les maduixes: en igualtat de condicions es va pol·linitzar i va fecundar el 45% de les flors conreades en l'agricultura convencional o industrial (amb verins i fertilitzants químics) i en les dues seccions separades ecològiques conreades. És a dir, també es fomenta l'insecte que ha de venir a pol·linitzar en ecològic.
Albanès S. assenyala que en la pol·linització de la maduixa treballen escarabats, xinxes, vespes, abelles, borinots, borinots i papallones, en un estudi realitzat en la revista portuguesa Advances in Horticultural Science en 2009. En la cura ecològica la vida és més abundant i porta més vida: més pol·linitzadors, més maduixa, més salut, etc. La maduixa ecològica té més flors en l'entorn, més varietat de plantes, i això mateix porta més pol·linitzadors. Cuidant el medi ambient, tindrem maduixes de millor qualitat, i sobretot més dolces, més saboroses i amb millor sabor.
Més científics han vist les maduixes amb altres ulls. En l'Estat espanyol s'ha creat un projecte que es denomina ciència ciutadana. Després de repartir les plantes de maduixa i mantenir-les durant un parell de mesos al balcó o en l'ampit de la finestra, s'han recollit mostres de les seves fulles. L'objectiu ha estat mesurar la concentració de metalls contaminants i la qualitat de l'aire que s'acumulen en les fulles de les maduixes a causa de les seves característiques magnètiques. Un gran nombre de ciutadans de Vitòria-Gasteiz ha participat en l'estudi i les fulles de les seves maduixes diuen que a la ciutat hi ha prou contaminació (la trobareu en la web Vigilantesdelaire.ibercibis.es.
No hi ha res com plantar plantes per a fer front a la contaminació, i he dit que ara és el moment de posar maduixes. La planta, durant tot l'estiu, estendrà els ferrers i crearà una nova planta en contacte amb la terra. Tallar aquestes plantes joves i plantar-les. Plantar entre els primers o en un nou lloc. Deixar una distància de 30-35 cm i cobrir el fons amb fulles de pi o plomes de pi, gruixudes.
La maduixa té molta bondat, i en el llenguatge de les plantes significa precisament això: bondat viril.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.