A Europa, segons sembla, la maduixa no es va mirar amb capritx i el seu petit martell no es va desenvolupar genèticament, no es va fer cap millora genètica, tal com es diu tècnicament. A Amèrica els colonitzadors espanyols van conèixer amb sorpresa el quelguen maputxe o la maduixa blanca xilena (Fragaria chiloensis) i les seves maduixes gegants, fins a la grandària d'un ou de gallina, fins que van arribar a Europa. Amedee François Frezie, espia francès, els va portar en secret en 1714. Van crear en el Brest de Bretanya els esbarzers de maduixa o maduixes d'horta que es venen avui en 1766, hibridant quelguen i la maduixa americana Virgínia (Fragaria virginiana).

La maduixa de Virgínia és, de fet, una espècie de martell o base de maduixes. Virgínia dels EUA ve de l'Estat, però va ser trobada en molts estats, fins i tot en el sud del Canadà. Irokes ho tenen en la seva mitologia i, segons Ashley Day en el seu 3 Sisters to Convidi to Thanksgiving, la maduixa va sorgir del cor de la Mare Terra quan aquesta va morir en donar a llum a Sapling i Flint amb els seus dos fills bessons.

En les cultures dels extrems sud i nord d'Amèrica té gran importància la maduixa. Igual que al Nord, quan comença la nova temporada de maduixa, en la part xilena també se celebra una gran quantitat de celebracions.

Al nostre país, la maduixa té molts noms, una petjada viva que els nostres avantpassats coneixerien i aprofitarien molt bé: arrega, regadiu, amarrugi, amubé, maguri, mahal, mailubi, maraguri, marabio, maraburu, maránburu i maramo almenys. I no tenim celebració? Sempre hem subestimat? En el seu llibre Euskaraz Eguia, escrit en 1858 per l'azkaindarra Jean Martín Hiribarne, diu: “Zuhamu, yende i pobles que cauen sobre la terra; arrendament de marmalo. Hi ha tanta vida en el subsol com dalt”. L'arrega o maduixa no és un estornamento al migdia del ratpenat.

Joxepa Agirregabiria Zubimendi va venir de la casa Ugarte de Lastur a l'Errekalde d'Astigarraga i els portava a Donostia a vendre maduixes. Així ho deia als que recollien la maduixa a la seva casa: cal ajuntar-la cantant maduixa. En cas de callar menja maduixa i menja, no es pot menjar cantant.

És dolent celebrar que ara i aquí també han vingut maduixes? No obstant això, tria als que li envolten tikis, dolços i bixis, i deixa lluny aquestes gruixudes maduixes que porten d'un desconegut.