A Navarra, prenent el basc com a eina d'educació, està sofrint l'agressió més estratègica de les últimes dècades. El pitjor és que compta amb el suport explícit o implícit de massa euskaltzales. L'Acord Programàtic 2019-2023 subscrit per PSOE, GeBai, Podem-Ahal Dugu i IE estableix en el seu apartat 3.1, punt 32, el següent: “Promoure centres educatius que integrin més d'un model lingüístic”. Els models mixtos han arribat fins nosaltres. Ja no és només la promoció del PAI.

Quin és l'objectiu? No es tracta d'acabar amb una muralla que és “excloent”, sinó d'acabar amb una muralla en basca. És a dir, obstaculitzar una adequada transmissió del basc en l'àmbit escolar i traslladar la situació diglósica a les poques zones respiratòries del basc. Com si no tinguéssim suficients problemes en els centres de model D… a les escoles infantils de Pamplona ja s'està implantant la branca de basca i la de castellà, barrejant de tant en tant els espais i les activitats de tots dos. A més, han afegit activitats en anglès a les aules de nens i nenes que ni tan sols saben parlar i que només necessiten l'amor i els aprenentatges més bàsics.

Gimeno va afegir: “El pla és donar continuïtat a la mescla de models d'escoles infantils en els cicles a partir dels 3 anys”. Imagineu Navarresa sense centres d'ensenyament íntegrament en basc? I com ho venen? Perquè dient “l@s niñ@s són esponges”, sacrificant pedagogia i lingüística, i reivindicant una falsa “convivència” que ens margina i que domina el castellà.

I què s'escolta entre les famílies que han triat o volen triar el model d'immersió en basca? Perquè, en la mesura en què és una comunitat diversa, de tot. Però també s'escolta “Bueno, almenys tenim una branca en basca”, “Bueno, aprendrà a partir dels 3 anys”, “uf, l'opció en basca està dos barris més enllà”, “El meu aprendrà basc i anglès en D-PAI”… també es veuen les conseqüències del canvi de paradigma que suposa el COVID: Ara ja no importa res que no sigui la salut i l'economia, és a dir, “les petiteses, per a després”. I mentrestant, en la motxilla que tantes vegades s'esmenta en la pedagogia es reuneix en la franja d'edat 0-6, el basc té cada vegada menys pes.

Quines són les conseqüències? Vegem les dades d'Euskarabidea: En poques paraules, i al marge de les dades locals, el coneixement ha augmentat considerablement i es manté o descendeix el seu ús. A Navarra, hi ha més euskaldunes en la zona mixta que en la zona vascófona. Hi ha molt més vascoparlantes receptors que vascoparlantes actius.

Per sobre de la política municipal, els partits, conscients d'aquestes dades generals i tendències sociolingüístiques, han construït una nova política lingüística per a potencials votants. En lloc de respondre a les necessitats de qui vulgui viure en basca (materials de casa, immersió a l'escola infantil, immersió a l'escola, plans de basc, oci en basc, prestigi en general,…), han adoptat discursos i pràctiques en funció del que tingui suficient amb el coneixement del basc en el voga (model mixt, model D-PAI, model A,…). I per això, es veu la signatura d'alguns a favor de la promoció de models mixtos; per això, Euskarabidea no ha fet campanya a favor del model D; per això, se signen els pressupostos sense posar cap línia vermella als atacs del basc; i per això, el PSN ens tira a la cara “submergir-nos és excloent”.

Hem d'aconseguir polítics compromesos, que parlin en els seus partits de la situació en tota la seva dimensió, i que tinguin l'efecte suficient per a passar de la política lingüística folklòrica a una política lingüística que defensi els drets dels euskaldunes. I, per descomptat, acabar de posar línies vermelles als atacs del basc en les següents investidures, acords de govern o pressupostos, és de vital importància. El que cal canviar aquí, no és el PSN. Els euskaltzales hem d'empoderar-nos, i si els altres volen tractar-ho, que sàpiguen que podem alleujar en moltes coses, però amb el que ens fa navarresos i euskaldunes, en cap cas.