Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

23 de març de 2023 - 08:29
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'últim concert del grup musical Hertzainak. Una oportunitat única. Aquell divendres, milers de persones ens reunim en el BEC per a elogiar els concordes rebels dels vitorians, realimentar els diferents records de les nostres vides o simplement sortir de la rutina setmanal. Podem dir que una de les cançons més conegudes del grup, el vox popular, és el Reconeixement, i així, aquella nit, els oïdors reconeixem a Gari i a la companyia la fidelitat eterna.

Ens hem convertit en els esclaus de “Rutina”, la cançó que deia […] sí. Però què entenem per rutina? Des de quan ens ofega aquesta paraula que, encara que escrita en minúscula lletra, té tant de significat en la nostra societat? Encara que no tinc molt temps per a reflexionar sobre aquest tema, em venen al capdavant necessàriament els “llinatges companys” dels nostres avis. Despertar o despertar –per a anar diàriament a la llet–, pentinar el sol, anar a la fusta, recollir les castanyes, preparar farratges per a onze i una persones, arreglar els ramitos de l'escombra, brunyir les calderes del foc sota… Les seves vides, dels nostres avantpassats, eren com sempre, rutinàries, plenes de rutines. Doncs bé, el dia a dia estava inevitablement lligat al ritme dels girs del goru que l'àvia manejava amb mestratge.

Intentem eludir la rutina, però crec que després de tanta obstinació, paradoxalment, ens hem convertit en esclaus d'aquesta “revolució”.

Sí, sí, com bé establia l'Església, calia abandonar tots els diumenges i descansar, almenys fins avui, però avui no sé si complim tan seriosament aquesta norma. Les dones sortien de la missa i de camí a casa, amb una mica de sort, podien parlar amb els veïns, o una llicència per a menjar una adobada de xocolata després del menjar, potser per a allunyar-se una mica del que podien anomenar-los rutina. En el cas de les dones, peccata minuta, però pecat, no obstant això. Els homes, no obstant això, eren més sofisticats: anaven al bar i van reduir o oblidaven les càrregues de la rutina entre petits i aiguardents.

Encara sort que els temps han canviat. Avui dia, quan sortim de la necessitat que inspira la nostra vida, els “afortunats” som capaços de manejar infinitat de possibilitats per a no ser esclaus de la rutina, per a fer front a la frase de Gari. Crossfit, bodi-pump, macrame, pilates, escalada, ioga, aprendre xinès, portar als nens al parc i gaudir del seu temps lliure (almenys qui pugui), llegir tranquil·lament a casa o veure Netflix…

Intentem eludir la rutina, però crec que després de tanta obstinació, paradoxalment, ens hem convertit en esclaus d'aquesta “revolució”. Avui mateix, quan sortia del treball i m'anava a escalar a continuació (perquè no he menjat), he passat per sota d'un pont de Galdakao, i mira! He vist un crit molt curiós: una marmota pintada en la paret amb un cartell entre mans. Sabeu què deia el cartell? Despertar la marmota.

Carlos Aretxabaleta Txapel

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


20 de juny Iniciativa conjunta per la infància i l'adolescència palestina en els centres educatius

Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.

No podem imaginar ni imaginar el que... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

Españolización tardana

Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?

En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]


Instruments públics de propaganda d'empreses privades

En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]


2024-06-27 | Jabi Elorza Antia
Tardeo

La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]


Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Mecaner no està en venda. Per a Mecaner!

Durant dècades, Mecaner ha estat referència industrial a la nostra comarca. Davant la decisió de deslocalitzar la producció, tancar la fàbrica i acomiadar a tots els treballadors, els que ens hem posicionat a favor de l'alternativa ecosocial hem treballat junts per a fer... [+]


Eguneraketa berriak daude