Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Marianne, Madona laica

  • La majoria dels vascoparlantes d'Iparralde creuen que és francès. Com ens hem acostat a això, donant l'esquena al nostre basc de base? Veig un clúster de raons acumulades: la influència de les guerres, la centralització, l'escola monolingüe, les ràdios i televisions com aquesta, la propaganda nacionalista… Però per sobre de tot, em sembla que hi ha dues: La força de l'Estat i l'aspecte sagrat feminista que França ens dona de si mateix, amable, fascinant dels cors espirituals.
Artikulu hau egilearen baimenari esker ekarri dugu.

12 de febrer de 2021 - 17:02

L'Estat francès és molt fort, arrelat, centralitzat, jacobí. D'una manera és l'Estat perfecte. Té una visió monolítica, absolutista de la nació, necessàriament un poxi equilibrat per la llibertat de l'individu.

Només coneix dues realitats: ella i el ciutadà. Acull a cada persona individualment i la integra en tots els modes.

És un Estat protector, especialment de seguretat social i lleis socials, fins fa poc també del seu Colbertisme. Malgrat les retallades liberals, l’Etat-Providence viu encara en bona part, i en això la gent té un gran avantatge, especialment per a suavitzar les crisis econòmiques.

L'Estat i l'economia se'ns han fet, a mà i a mà, gairebé generosos o totpoderosos. Ja no tenim un espai lliure que no es pugui trobar en aquest capitalisme nacionalista francès. Els agricultors també estan molt lligats al sistema, especialment a través de les primes. Les institucions públiques, i especialment l'Estat, gestionen més de la meitat dels nostres diners.

Tenim poca autonomia personal, cap autonomia nacional. França és el territori d'una única llengua, i aquesta és una llengua de gran prestigi. Fins fa poc hi ha hagut elits de tot el món, gent culta, la langue universelle. El basc és una llengua domèstica, privada, d'ús familiar. Però també la televisió monolingüe francesa ens brilla de casa.

A més, i potser per sobre de tot, França és un seductor impressionant, propietària de tantes coses bones i belles, i les aprofita tan bé en la seva popaganga: els millors climes del món, racons meravellosos, castells espectaculars, artistes en totes les seccions, una gastronomia rica amb tants vins i formatges diferents, una literatura increïble, les dues veus dels drets humans —de 1789 i 1948—, protecció social avançada… França no es pot per tant.

Marianne, la Madonna laica de França.

Ell ho sap bé, i per a fixar millor els seus avantatges, adopta l'aspecte d'una santa sagrada. En el segle XIX, la famosa historiadora Jules Michelet li va concedir el rostre afectuós del jove heroi Jeanne d’Arc per admiració de tots dos: Le sauveur de la France devait être une femme. La France était femme ela doble-même”. Un altre famós escriptor durà a terme aquesta mítica i mística figura: De Gaull cridarà a la Madone i Notre-Dona'm la France. Mentrestant, la República ha adornat aquesta imatge de la Verge en l'aspecte de la Marianne: el seu cap treu el cap pels anells de la posta i amb el seu vestit es troba en la sala d'actes de l'Ajuntament. En les colònies es dirà França la Mère-Patrie, i en la nostra molts ciutadans ens prendran per blasfemio el cant fonamental d'aquestes brutes galernes, la revelació de 1960, cantada aviat per Mixel (i no Mitxel) Labéguerie: “Euskadi és la nostra única pàtria!”

La superació d'aquest pecat original trigarà molt a arribar. Però el clam dels abertzales ha obert una nova pàgina en la història d'Iparralde. Els principals euskaltzales d'ara endavant es mostraven abertzales respecte a Hegoalde, però en el cas d'aquí es quedaven tímids, com si l'admiració de Madona els hagués gelat, inclosa Xaho.

Ha acabat el temps. Si França no pot despistar-se, el Baskonia d'Aquitània ha de donar l'esquena a l'Estat francès amb la finalitat de sobreviure. Espanya, en canvi, se'ns presenta com un toro, i jo crec que d'aquestes cares diferents dels dos Estats provenen en gran part les respostes dels bascos a banda i banda de la frontera: Un vel vermell al cap de bestiar o una fugida, flors a la Senyora o una desesperació inevitable.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


De la construcció de relacions públic-cooperatives

Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]


2025-02-12 | Edu Zelaieta Anta
Desprotecció de la sobreprotecció

Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]


2025-02-12 | Iñaki Barcena
Aroztegiaren silogismoa

Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.

Tesia: Baztango... [+]


El patrimoni del menyspreu deprimit

Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]


2025-02-12 | Jesús Rodríguez
Enfront dels desnonaments, organitzar per a guanyar

Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]


Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Minoria

No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]


No saben per què

El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]


Eguneraketa berriak daude