La filla dels baserritarras, la setena d'una família de dotze nens, va aconseguir cursar els seus estudis i començar a ser professora de primera. En la dècada de 1960 es va traslladar a l'Índia per a treballar en un centre que l'Institut Goethe tenia allí, i –com ha comptat Jorge Riechmann, el va conèixer de prop– va tornar polititzat d'allí. Allí va conèixer a Saral Sarkar, que es va emportar casat amb ell a Alemanya; Sarkar també ha treballat en l'ecologisme de l'esquerra i té les seves idees recollides en el blog Saral Sarkar's writings.
De nou a Alemanya, Messes va escriure una tesi doctoral sobre els conflictes que les dones estudiades, de classe mitjana, viuen en els seus rols femenins a l'Índia. A partir d'aquí va escriure altres llibres sobre feminisme, polítiques de desenvolupament i ecologia. “Messes es considerava un investigador activista”, afirma Riechmann. En 1976, quan ja era professor de sociologia en la universitat de Colònia, va fundar al costat d'un grup d'estudiants el refugi autònom de les primeres dones alemanyes.
María Mies va retratar en 1993, però sempre ha continuat treballant militarment entre moviments feministes, altermundialistas i ecologistes. Molt crític amb la globalització neoliberal i preocupat per les guerres que això comportava, també va participar en la creació de l'organització ATTAC. En 2008 va promoure la “Crida de Colònia contra la violència informàtica” per a sol·licitar la prohibició dels ‘videojocs assassins”.
Messes va publicar la seva autobiografia en 2010: “The Village and the World: My Life, Our Times”. D'altra banda , dos textos en castellà i francès poden servir al lector per a comprendre com veia el món des dels ulls de l'ecofeminisme. Està en castellà “Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana” (Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana), realitzada per Jorge Riechmann en 1992 i publicada en la revista Mentrestant. D'altra banda, en francès “La Subsistance”, editada per Maria Mies al costat de Verónica Bennholdt-Thomsen en 1997. Uneix perspective écoféministe” (Supervivència. Introducció al llibre Una visió feminista) per a l'edició 2022 de la revista ‘Et vous n’avez encore rien vu…’.
Tots dos autors assenyalen en un passatge de la nova entrada: "Sorgeix una generació entre la primera edició d'aquest text i l'actual. Quantes coses canvien en un quart de segle! I, no obstant això, el que no ha canviat és l'obsessió pel creixement econòmic, com en cada nació, en els continents. La guerra contra la vida que porta la globalitzada economia del mercat, revolucionant les formes de vida de les persones en la seva corretja, no ha fet més que augmentar a tot el món. La nostra anàlisi ecofeminista s'ha tornat, per tant, més urgent que mai. Des d'aquesta perspectiva esperàvem i crèiem que podíem aconseguir alguna cosa contra la mundialització imperialista i patriarcal del mercat que destrueix els ecosistemes i destrueix les connexions humanes. Avui dia, gairebé tothom està d'acord que hem de repensar la nostra civilització d'arrel, de mort o de vida. Amb el llibre 'Supervivència' dediquem el nostre gra a aquest debat.
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]