La filla dels baserritarras, la setena d'una família de dotze nens, va aconseguir cursar els seus estudis i començar a ser professora de primera. En la dècada de 1960 es va traslladar a l'Índia per a treballar en un centre que l'Institut Goethe tenia allí, i –com ha comptat Jorge Riechmann, el va conèixer de prop– va tornar polititzat d'allí. Allí va conèixer a Saral Sarkar, que es va emportar casat amb ell a Alemanya; Sarkar també ha treballat en l'ecologisme de l'esquerra i té les seves idees recollides en el blog Saral Sarkar's writings.
De nou a Alemanya, Messes va escriure una tesi doctoral sobre els conflictes que les dones estudiades, de classe mitjana, viuen en els seus rols femenins a l'Índia. A partir d'aquí va escriure altres llibres sobre feminisme, polítiques de desenvolupament i ecologia. “Messes es considerava un investigador activista”, afirma Riechmann. En 1976, quan ja era professor de sociologia en la universitat de Colònia, va fundar al costat d'un grup d'estudiants el refugi autònom de les primeres dones alemanyes.
María Mies va retratar en 1993, però sempre ha continuat treballant militarment entre moviments feministes, altermundialistas i ecologistes. Molt crític amb la globalització neoliberal i preocupat per les guerres que això comportava, també va participar en la creació de l'organització ATTAC. En 2008 va promoure la “Crida de Colònia contra la violència informàtica” per a sol·licitar la prohibició dels ‘videojocs assassins”.
Messes va publicar la seva autobiografia en 2010: “The Village and the World: My Life, Our Times”. D'altra banda , dos textos en castellà i francès poden servir al lector per a comprendre com veia el món des dels ulls de l'ecofeminisme. Està en castellà “Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana” (Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana), realitzada per Jorge Riechmann en 1992 i publicada en la revista Mentrestant. D'altra banda, en francès “La Subsistance”, editada per Maria Mies al costat de Verónica Bennholdt-Thomsen en 1997. Uneix perspective écoféministe” (Supervivència. Introducció al llibre Una visió feminista) per a l'edició 2022 de la revista ‘Et vous n’avez encore rien vu…’.
Tots dos autors assenyalen en un passatge de la nova entrada: "Sorgeix una generació entre la primera edició d'aquest text i l'actual. Quantes coses canvien en un quart de segle! I, no obstant això, el que no ha canviat és l'obsessió pel creixement econòmic, com en cada nació, en els continents. La guerra contra la vida que porta la globalitzada economia del mercat, revolucionant les formes de vida de les persones en la seva corretja, no ha fet més que augmentar a tot el món. La nostra anàlisi ecofeminista s'ha tornat, per tant, més urgent que mai. Des d'aquesta perspectiva esperàvem i crèiem que podíem aconseguir alguna cosa contra la mundialització imperialista i patriarcal del mercat que destrueix els ecosistemes i destrueix les connexions humanes. Avui dia, gairebé tothom està d'acord que hem de repensar la nostra civilització d'arrel, de mort o de vida. Amb el llibre 'Supervivència' dediquem el nostre gra a aquest debat.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]