Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Mor la sociòloga Maria Mies, precursora de l'ecofeminisme

  • El 15 de maig mor María Mies (1931-2023) sociòloga alemanya als 92 anys, una de les principals referències teòriques de l'ecofeminisme en les últimes dècades. Al costat de Silvia Federici i altres, Messes va treballar la línia teòrica del feminisme anticapitalista, reconeixent un caràcter productiu al treball gratuït de reproducció social realitzat majoritàriament per dones.

31 de maig de 2023 - 07:52
Maria Mies soziologo eta militante ekofeminista alemana.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La filla dels baserritarras, la setena d'una família de dotze nens, va aconseguir cursar els seus estudis i començar a ser professora de primera. En la dècada de 1960 es va traslladar a l'Índia per a treballar en un centre que l'Institut Goethe tenia allí, i –com ha comptat Jorge Riechmann, el va conèixer de prop– va tornar polititzat d'allí. Allí va conèixer a Saral Sarkar, que es va emportar casat amb ell a Alemanya; Sarkar també ha treballat en l'ecologisme de l'esquerra i té les seves idees recollides en el blog Saral Sarkar's writings.

De nou a Alemanya, Messes va escriure una tesi doctoral sobre els conflictes que les dones estudiades, de classe mitjana, viuen en els seus rols femenins a l'Índia. A partir d'aquí va escriure altres llibres sobre feminisme, polítiques de desenvolupament i ecologia. “Messes es considerava un investigador activista”, afirma Riechmann. En 1976, quan ja era professor de sociologia en la universitat de Colònia, va fundar al costat d'un grup d'estudiants el refugi autònom de les primeres dones alemanyes.

María Mies va retratar en 1993, però sempre ha continuat treballant militarment entre moviments feministes, altermundialistas i ecologistes. Molt crític amb la globalització neoliberal i preocupat per les guerres que això comportava, també va participar en la creació de l'organització ATTAC. En 2008 va promoure la “Crida de Colònia contra la violència informàtica” per a sol·licitar la prohibició dels ‘videojocs assassins”.

Messes va publicar la seva autobiografia en 2010: “The Village and the World: My Life, Our Times”. D'altra banda , dos textos en castellà i francès poden servir al lector per a comprendre com veia el món des dels ulls de l'ecofeminisme. Està en castellà “Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana” (Liberacion del consum o politització de la vida quotidiana), realitzada per Jorge Riechmann en 1992 i publicada en la revista Mentrestant. D'altra banda, en francès “La Subsistance”, editada per Maria Mies al costat de Verónica Bennholdt-Thomsen en 1997. Uneix perspective écoféministe” (Supervivència. Introducció al llibre Una visió feminista) per a l'edició 2022 de la revista ‘Et vous n’avez encore rien vu…’.

Tots dos autors assenyalen en un passatge de la nova entrada: "Sorgeix una generació entre la primera edició d'aquest text i l'actual. Quantes coses canvien en un quart de segle! I, no obstant això, el que no ha canviat és l'obsessió pel creixement econòmic, com en cada nació, en els continents. La guerra contra la vida que porta la globalitzada economia del mercat, revolucionant les formes de vida de les persones en la seva corretja, no ha fet més que augmentar a tot el món. La nostra anàlisi ecofeminista s'ha tornat, per tant, més urgent que mai. Des d'aquesta perspectiva esperàvem i crèiem que podíem aconseguir alguna cosa contra la mundialització imperialista i patriarcal del mercat que destrueix els ecosistemes i destrueix les connexions humanes. Avui dia, gairebé tothom està d'acord que hem de repensar la nostra civilització d'arrel, de mort o de vida. Amb el llibre 'Supervivència' dediquem el nostre gra a aquest debat.


T'interessa pel canal: Feminismoa
2024-07-15 | Amanda Verrone
Ens han bandejat i ho saben
En quants rius sense amo ens hem banyat al llarg de la nostra vida? De quantes hortes sense marit ens hem alimentat? Quantes llavors criolles hem fet brollar d'un pare, d'un oncle o d'un germà solter en terres que no hem heretat? Al cap i a la fi, quantes dones coneixem que han... [+]

Sorginen duintasuna aldarri

Lan kontu bat dela eta berrirakurri behar izan dut liburu zoragarri hau. Teoria, genealogia eta historia feminista batzen dituen liburu motz honek kritika ugari izango zituelakoan sarean begiratu eta, sorpresa! bakarra aurkitu dut, Irati Majuelok Berria-n idatzi zuena.
[+]


Milaka lagunek salatu dituzte Sanferminen lehen egunean izandako eraso matxistak

Iruñerriko mugimendu feministak elkarretaratzea egin du uztailaren 7an, bezperan izandako lau eraso salatzeko. Berriozarren eta Tuteran bi gizon atxilotu dituzte sexu abusuengatik.


Gorputz hotsak
“Erotikan ere, ez dugu lortzen produkziotik ateratzea”

Desiraren, genero identitatearen eta erotikaren ikuspegia zabaltzeaz mintzatu da Igor Nabarro sexologoa. Nerabezaroan muineko lesio bat izan zuen, eta hori dela-eta zalantzan jarri zituen maskulinitatea eta sexualitatea. Salatu du istripuaren ostean ez zuela inongo heziketa... [+]


2024-07-03 | Erria
Heteroarauaz beste egiten, elkarrekin

Lau hamarkada luzeko ibilbidea du Euskal Herrian bolleren borrokak; garaiko lesbiana feministen oinordekoak dira. Desira eta identitate sexual hutsa baino askoz gehiago da bollerismoa: sistema zisheteropatriarkal eta koloniala borrokatzeko estrategia politikoa, gorputzetik eta... [+]


Zuriketa arrosa, indarkeria medikoa eta psikiatrikoa eta Palestinako genozidioa salatu ditu LGTBIAQ+ mugimenduak

Kaleak bete dituzte LGTBI Komunitatearen Nazioarteko Egunean. Salatu dute erakundeek aurpegia garbitzen dutela keinu sinbolikoekin. 


La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en Urruña
La Casa de les Primeres Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en els pròxims mesos en Urruña. El dijous, 27 de juny, ha tingut lloc l'assemblea general per a fixar la seva creació, i així ho ha donat a conèixer la militant feminista Véronique de la Devèze.

Mirin Gaztañaga
“No és fàcil fer les coses d'una altra manera al cinema i en el teatre. Però podem intentar-ho”
Mirin Gaztañaga ha fet treballs molt diversos en teatre, cinema, televisió, així com en projectes relacionats amb la música o la dansa. El rodatge de la pel·lícula basada en la novel·la de Txani Rodríguez Els últims romàntics (Seix Barral, 2020) arriba a la Gira de... [+]

Maider Arregi
“La parafernàlia i la política també, però nosaltres fem bertsos”
Quan l'any passat va guanyar el Premi Senyora, Maider Arregi va voler expressar en la seva salutació “les persones i les causes que li importen”:“Els del barri de l'Infern, els bolleras, les maricas, els amics contra el TAV, els partidaris de l'ocupació…”. Tots ells i... [+]

Sons corporals
"Em van realitzar nombroses intervencions quirúrgiques sense demanar permís"
L'activista intersex* i el DJ són els Free de Marikarma (Baena, Espanya, 1984). L'any 2003 es va iniciar la lluita contra el sistema psiquiàtric, i en l'actualitat segueix el mateix camí amb els del col·lectiu Insania. Al març va participar en les jornades “L'opressió... [+]

2024-06-19 | June Fernández
Irantzu Varela, comunicadora feminista
"La meva novel·la és un exercici de reparació i venjança"
En el seu llibre "El que quedarà", l'editorial Continta em tens, ha embolicat el procés de tallar els maltractaments del seu ex marit amb relats de violències masclistes quotidianes i d'un present deliciós que ha construït al costat de les dones de la seva vida.

Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


Motoserra a la mà amb ecofeminisme
Fa uns mesos, en la presentació del llibre d'un company de la universitat, ens va ocórrer una situació bastant estranya. Era un llibre sobre ecologia i entre les referències hi havia diversos pensadors ecofeministes. No obstant això, l'autor no va esmentar en cap moment que... [+]

Surt al carrer al Brasil contra un projecte de llei que pretén convertir l'avortament en un homicidi
Centenars de dones han sortit a manifestar-se el dijous als carrers brasilers de Sao Paulo i Rio de Janeiro. El Partit Liberal proposa una llei perquè l'avortament sigui jutjat com a homicidi ordinari a partir de la setmana 22. Si una dona que ha estat violada en virtut d'aquesta... [+]

Eguneraketa berriak daude