També la diuen la senyora blanca dels camins de vaca en Zuberoa, perquè quan apareix la neu de les muntanyes comença a fondre's, i així obre els camins perquè les vaques es dirigeixin a la muntanya. En Biarno la criden María Blanca i d'aquí va prendre el seu nom el famós port pirinenc: Marie Blanque.

Quant a la Mari blanca, ens referim al voltor blanc (Neophron percnopterus), també conegut en alguns llocs com a voltor blanc o àguila blanca. Com el seu nom indica, té un color blanc excepte en les plomes de vol, que són negres. Sembla cigonya de color, però les seves llargues cames són visibles quan vola, mentre que l'aufrany té les potes curtes. El pic no és gran, però té un rostre molt característic, sense plomes i de color groc, alguna cosa estranya. Els nens són de color marró fosc, gairebé negres i s'il·luminen amb el pas dels anys, fins a aconseguir el plomatge blanc i negre de la maduresa als 4 o 5 anys.

El voltor blanc és devastador, menja principalment la massacre de petits animals i bestiar i cerca la massacre en llocs oberts. Però és una espècie bastant especial, ja que s'alimenta d'ous amb tècniques especials: quan els ous són petits, els agafa i els tira contra les pedres per a trencar la pela i menjar-se-la; quan els ous són grans, per contra, agafa la pedra amb el pic i la llança contra l'ou per a trencar-la. També és un coprofano (copro, fem; fago, que menja), és a dir, s'alimenta d'excrements, sobretot de vedella. Els excrements de bestiar contenen molts carotens, i com l'aufrany no pot produir aquests compostos, els pren dels excrements. Els carotens són els que produeixen el color groc del seu rostre.

Aquest ocell, que passa l'hivern en les terres del Sahel, s'acosta a nosaltres al març-abril per a cria: Viatja en 20 dies. Mantenen a les parelles al llarg de tota la vida i, com les orenetes, usen el mateix niu tots els anys: a vegades tenen un parell i tots els anys trien entre ells. A l'ésser una espècie de voltor, nidifiquen en les roques com els altres voltors.

Desgraciadament, aquesta espècie és molt sensible i, per tant, la seva taxa d'èxit reproductiu no és molt elevada: 0,51 jaquetes per parella, i descendeix notablement respecte a anys anteriors. De fet, a nivell mundial està classificada en “perill”. És una espècie que viu molt temps i això significa que és “molt lenta”. Per exemple, aconsegueix la maduresa sexual als 7 anys, i el seu període reproductiu és llarg: comença al març i es prolonga fins al mes de setembre. Per tant, la recuperació de poblacions requereix molt temps, la qual cosa fa més sensible als danys. L'aufrany també és extremadament sensible a les activitats humanes, ja que corre el risc de perdre ous o pollets si hi ha molèsties en la zona del niu durant la cria. S'ha observat que l'escalada, el volar amb parapents o les proves esportives, si es passa prop del niu, provoquen la mort dels pollastres. Per això, aquestes accions es regulen durant la cria de l'aufrany blanc, amb la finalitat d'evitar una forta caiguda de les poblacions. També són mortals els pollets quan es fan treballs silvícoles i obres en un radi d'un quilòmetre del niu, i per si no fos prou, quan aquestes accions es realitzen fora de l'època de cria, depenent de la magnitud de les mateixes poden provocar canvis en el niu o territori de la parella.

SAI ZURIA Neophron percnopterus

GRUP: Vertebrat / Ocell.
TALLA: De pic a cua: 55-65 cm. Longitud Sud: 155-170 cm.
ON VIU? En penyes, en espais oberts.
Què menja? Matances, ous, excrements.
NIVELL DE PROTECCIÓ Està protegida a nivell europeu.