Les restes mortals de Manuel Azcona, diputat de la Junta Provincial d'Àlaba en 1936, han estat lliurats a la família a Vitòria-Gasteiz. Nascut en 1891 en Villafranca (Navarra), Azcona va ser elegit diputat per Amurrio, però després de l'aixecament militar va ser detingut, desaparegut, afusellat i llançat a una fossa comuna, segons ha informat Irekia. L'acte celebrat davant la seu de la Diputació Foral d'Àlaba ha estat presidit per la Consellera de Justícia i Drets Humans, María Jesús San José, i el Diputat General de la Diputació Foral d'Àlaba, Ramiro González. San José ha qualificat com un dia “molt especial”, un dia en què s'ha fet “un pas més” en la construcció de la memòria històrica i la “unitat entre justícia i memòria”. La consellera ha recordat que milers de persones van ser detingudes, torturades i afusellades, i que entre 1936 i 1945 es van executar 376 persones, de les quals 299 van ser condemnades sense judici.
La neta d'Azcona, María Jesús Fuertes, ha recollit les restes mortals de la víctima al costat dels seus fills. La família ha rebut l'informe de recuperació i identificació d'Azcona i una rèplica en miniatura de l'escultura “Dignitat” –escultura d'Iñigo Arregi i símbol dels Columbaris d'Elgoibar i Orduña–. A més de Modest Manuel Azcona Goicoechea, San José ha recordat a Cast Guzmán Castro, Teodoro Olarte Aizpuru, Ricardo Ibáñez Hidalgo i Benedicto Luna López, que anaven a ser traslladats a Pamplona, i que van aparèixer el mateix dia al costat d'una carretera de Miranda de Ebro en Baies. L'alcalde va ordenar enterrar als assassinats en el cementiri de la mateixa localitat.
Manuel Azcona estava casat amb Felisa Errigible i tenien dos fills. La dona de l'afusellat era mestra d'Amurrio, però després de la revolta militar va ser destituïda i exiliada a Anglaterra amb els seus dos fills.
Procés llarg i difícil
Després de la guerra de 1936, de les cinc persones que van aparèixer mortes a Miranda de Ebro, només la família d'Olarte va aconseguir exhumar les restes del cementiri de Baies i va ser enterrat en el cementiri de Santa Isabel de Vitòria. La resta de les famílies desconeixien el que els havia passat als seus sers estimats, segons ha relatat Irekia.
L'any 2019, gràcies a l'impuls de l'Ajuntament de Miranda de Ebro, la Societat de Ciències Aranzadi va aconseguir exhumar les restes, però les mostres d'ADN comparades no van donar resultat positiu. Però, després que Gogora demanés a la família altres mostres d'ADN, van poder identificar les restes d'Azcona. En la mateixa línia, han assenyalat que Gogora continua treballant per a identificar genèticament a la resta de víctimes i lliurar les restes a les famílies.
Crida a la unitat i al respecte
La Consellera San José, durant l'acte del diputat assassinat per “defensar i representar a la societat alabesa”, ha subratllat la importància d'una societat que tingui en compte la “convivència” i el “respecte”. La consellera ha demanat que el "credo" sigui "una ciutadania que no tingui en compte l'idioma que cadascuna expressa, les idees que defensa cada persona, la raça, el sexe o el gènere".
San José explica la seva visió del món actual i destaca la labor d'Azcona: "En aquest moment en el qual l'ombra de l'odi, l'exclusió, la xenofòbia recorren el nostre continent, en el qual la guerra torna a les portes d'Europa, avui més que mai, volgués reivindicar els valors del republicanisme cívic que Manuel Azcona va defensar amb la seva vida".
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.