Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Decadència del pont de Mantible

  • La nit del 24 al 25 de gener ha caigut un dels dos arcs del pont del Mantible de Lanciego que encara es mantenien en peus. És un dels monuments més importants de la Rioja Alabesa. Josu Narbarte explica en aquest article el seu origen i que diverses associacions havien anunciat aquesta pèrdua a conseqüència de la indiferència de les institucions.

26 de gener de 2021 - 10:59
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Al País Basc existeixen diversos camins coneguts com a “romans” i, sobretot, ponts: Larresoro, Azkaine, Baigorri, Orbara, Aribe, Elo, Zirauki, Artziniega… Sens dubte, els habitants d'aquests llocs han considerat com un valuós patrimoni les infraestructures més antigues i sòlides de la zona, i d'aquí la seva identificació amb les civilitzacions clàssiques; és coneguda l'aportació decisiva de Roma en la història dels mitjans de comunicació europeus, ja que unia tots els racons a través d'una sofisticada xarxa de calçada. Però encara que han rebut aquest nom, molts d'aquests elements són més tardans: Medievals, en la seva majoria.

Alguna cosa semblança ocorre amb el pont de Mantible. Aquest pont, de 164 metres de longitud i 30 d'altura, travessa el riu Ebre, connectant la zona de Logronyo amb el poble d'Assa (actualment Lanciego). Encara que tradicionalment s'ha considerat d'origen romà, no es coneixen en aquesta zona importants calçades de l'època, i recentment un estudi ha suggerit que, en realitat, podria haver-se construït en el segle XI per a connectar les dues principals ciutats del regne de Navarra amb Pamplona i Naia. Segons aquesta hipòtesi, seria del mateix temps que el pont de Pont de Pont de Puente la Reina, construït amb tècniques semblants i possiblement amb la mateixa mà d'obra.

Romano o romànic, és clar que el pont de Mantible, en Lanciego, és un dels monuments més importants de la Rioja Alabesa. Situat en el camí de Sant Jaume, està declarat Centre d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però el seu estat de conservació sempre ha estat precari. De fet, a penes va complir cinquanta anys dempeus, ja que va ser abandonat a principis del segle XII, substituint als ponts de Logronyo. A la fi de l'Edat mitjana, diversos documents assenyalen que el pont ja no estava en ús. Des de llavors, l'estructura s'ha anat deteriorant i només dues dels seus set arcs originals han sobreviscut fins al segle XXI, en un equilibri cada vegada pitjor.

Després d'anys de denúncia de la negligència institucional per part de diverses associacions, un informe presentat en 2019 va donar l'alarma en demostrar que el pont estava en greu perill de caure. Era absolutament necessari estabilitzar l'estructura com més aviat millor, no obstant això no es va realitzar cap intervenció d'urgència. Finalment, a principis de 2021 es va aprovar el projecte de restauració del pont i les obres es van iniciar a la primavera. Però era massa tarda. La nit del 24 al 25 de gener, un dels dos arcs que encara romanien en peus va caure i amb ell va desaparèixer el patrimoni arquitectònic de mil anys, cansat d'esperar l'atenció de les autoritats.

 


T'interessa pel canal: Erromanizazioa Euskal Herrian
2024-07-24 | ARGIA
S'han trobat més restes romanes amb imatges aèries, aquesta vegada en Arkaia
En la zona termal dels romans d'Arkaia s'ha localitzat una gran infraestructura hidràulica vinculada al riu Sant Tomàs, i un edifici subterrani de 3.000 metres quadrats, amb restes que podrien pertànyer a una granja d'aquella època.

Troben restes d'un circ romà per a 5.000 persones en Iruña-Veleia
Al costat del jaciment arqueològic alabès s'amaga una estructura de 280 metres de longitud i 72 metres d'amplària sota els camps de cultiu. L'empresa Arkikus ha realitzat la troballa utilitzant tècniques especials de cartografia amb drons, que han estat realitzades per... [+]

Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit... [+]

Vascons, recompensats o castigats pels romans?
Les excavacions d'Irulegi, a més d'una làmina de bronze amb inscripcions en basca de l'Antiguitat que ha donat la volta al món, han revelat ja molts altres vestigis valuosos que ens poden ajudar a omplir un buit de la història d'Euskal Herria que sovint hem omplert amb... [+]

Ciutat romana sense nom
En 2018 l'Ajuntament d'Artieda (Saragossa) va sol·licitar ajuda al Departament d'Arqueologia de la Universitat de Saragossa per a investigar les restes del jaciment del Forau de la Tuta.

En l'Antiguitat els Pirineus no eren una frontera
Collado d'Ibañeta fa uns 2.000 anys. Els romans van construir la calçada per a passar els Pirineus per aquest punt. En 2008 la Societat de Ciències Aranzadi va començar a buscar la calçada a la qual es refereixen les fonts antigues.

Foruko erromatar herrixka

Hil honetan hasi eta abuztuaren 28a bitartean, Foruko (Bizkaia) erromatar herrixkaren arrastoetara hurbiltzen denak bisita gidatu berezia egin ahal izango du, aurrez aurrekoa eta birtuala, aldi berean.


PORTZELANAZKO IRUN
Izebaren etxeko salako apaletan distiratsu eta hauskor begiratzen gaituzten iruditxo gorrotagarri koadrilaren atzean, zabal, aberats eta, batez ere, erabilgarri ageri da portzelanaren eta, oro har, zeramikaren mundua. Noski, Ming dinastiako jarroi autentikoa ez dugu kantinplora... [+]

Erromatarrak Tiberretik Bidasoara
«Baina nork dio erromatarrik ez zela egon hemen? Caro Barojak esan zuen: saltus eta ager. Baina hori erromatar idatzietan ez da ageri eta aztarna arkeologikoek justu kontrakoa diote!», ahotsa punttu bat igo eta baieztatzen du, seguru, eskuan pintzela eta aitzur txikia balitu... [+]

ERROMAREN PAUSOA GURE ZILARREZKO KOSTALDEAN
Ager eta Saltus. Bi hitz horiek datozkio askori gogora eskola garaian erromatarren inguruan irakasleak esandakoetatik. Euskal Herria horrela banatzen omen zutelako: lautada eta mendialdea; isuri mediterraneo aberatsa, batetik, eta interesik gabeko isuri atlantiarra, bestetik... [+]

Mattin Ayestaran
“Irulegiko hiri baskoiaren aurkikuntza oso garrantzitsua da”

Burdin Aroko baskoien hiri baten aztarnak aurkitu ditu Aranzadik Irulegi mendiko magalean eta honek Erromatarren aurreko baskoiak duela 2.700 urte nola bizi ziren hobeto ezagutzeko aukera emanen du.


Irulegi
Un poble fortificat de vascons en les faldilles dels Pirineus
Després de dues setmanes de treball, s'han donat per concloses les excavacions de 2020 en el jaciment arqueològic d'Irulegi. El 9 de juliol els primers resultats han estat presentats en roda de premsa per representants de la Societat de Ciències Aranzadi, l'Ajuntament d'Aranguren... [+]

2020-03-03 | Aritz Galarraga
HUMANITATEAREN UNE GORENAK
Erromatar

Beste deskubrimendu bat: erromatarrak. Tira, deskubrimendu, aspalditik ezagutzen ditut erromatarrak, Kaligula, Pontzio Pilatos, Coronavirus bera, Asterix Italian komikiko auriga; baina orain berriz aurkitu ditut, izan dut irudipen, argialdi, epifania moduko bat. Sarri xamar joan... [+]


Oiartzun (Gipuzkoa)
Arditurri, ur azpian behar luketen aztarnak

Erromatarren garaian bazebilen jendea Arditurriko meategiari minerala ebasteko lan gogorrean. Gaur, bi milurtekoko ustiapenaren aztarnek liluratu egiten dute bisitaria. Ezin osorik ikusi, baina ikus daitekeena nahikoa duzu bidaia harrigarria egiteko. Teknologia modernoak ere... [+]


Eguneraketa berriak daude