En primer lloc, va deixar clar el marc: A Mèxic hi ha dotze famílies de llengües, entre les quals hi ha onze famílies de llengües autòctones i l'única indoeuropea; no obstant això, l'hegemònica és una de les llengües de la família indoeuropea imposada per la colònia. Posteriorment, va recordar que quan es va crear l'estat mexicà, el 70% de la població era parlant d'una llengua indígena, enfront del 6,1% actual. Per tant, a més del colonialisme, tenia molt a acusar l'Estat de l'opressió lingüística. Des del punt de vista econòmic, deia que per al seu estupor "és més costós lluitar contra la realitat plurilingüe que integrar-se. Pregunta també a l'Estat mexicà, des de la seva creació, quants diners ha invertit a crear monolingües castellanoparlants".

Segon titular: "Com els parlants fan realitat els drets humans, els drets lingüístics són el fil conductor dels drets humans. En el nostre context no es pot parlar de democràcia des del monolingüisme". Jo ja dic que, afortunadament, parar esment als parlants és cada vegada més freqüent, encara que amb massa freqüència no estiguem disposats a reconèixer o derrocar nostres intra-hegemonies. I és que, a més de l'opressió lingüística, és l'encreuament o mescla d'altres hegemonia i violència el que fem els parlants; al mateix temps, constantment. Quan estàvem donant tornades a això ens va llançar set paraules: "un món més just no pot ser monolingüe".

A continuació va parlar sobre el futur. Considera que "si continuem perdent la diversitat lingüística, la visió del món humà serà cada vegada més reduïda". És a dir, a mesura que perdem les maneres de mirar al món, d'entendre el món i, en definitiva, d'estar i de ser en el món, els éssers humans serem més pobres perquè tindrem una visió cada vegada més estricta. Per tant, reduirem el món, tant literal com metafòricament.

Mixea és la llengua de Yasnaya Elena Aguilar Gil i el seu entusiasme per la revitalització de la llengua, amb les seves mans i els seus caps ballats, amb els seus límits. Va preguntar com s'estan fent i va plantejar tres condicions bàsiques per al treball de revitalització: vincular la regeneració de la llengua amb la defensa del territori, establir aliances fermes amb persones no parlants i reforçar el treball comunitari (fora de les estructures estatals).

Per a acabar, va unir l'esperança i la lluita de manera immillorable i va introduir uns himnes a l'habitació. "Als pobles indígenes tenim claus per a fer front a algunes crisis actuals: per exemple, que els éssers humans siguin part de la naturalesa (quant a alimentació, sanitat o creences, entre altres) o que mantinguin models familiars no occidentals, és a dir, més col·lectius".