En una nota remesa a Argia, la mobilització no ha estat signada per ningú i s'informa els organitzadors del següent:
"Aquesta iniciativa sorgeix de les faldilles de la classe treballadora, en el cor del nostre poble. Aquesta iniciativa la proposen, promocionen i organitzen militants d'organitzacions i expressions que entenen que aquesta és la línia a seguir, joves rebels que volen agitar aquest duro present, ex presos polítics que des de la humilitat volen transmetre el millor que els ha donat la seva lluita i experiència, o treballadors que, sense pertànyer a una sigla concreta, han vist la possibilitat d'activar-se políticament".
S'ha realitzat el següent vídeo per a la difusió de la convocatòria:
A continuació el comunicat complet enviat a ARGIA:
Presentem aquesta iniciativa amb l'objectiu de promoure la unitat, la col·laboració i l'activació lluitadora de les forces de la classe treballadora i dels diferents sectors populars d'Euskal Herria entorn d'aquestes quatre bases i els seus continguts.
El nostre poble ha demostrat una capacitat d'acte-organització popular a tenir en compte. Més enllà de declaracions concretes, ens referim a la capacitat per a la lluita i la resistència que ha estat la base dels grans ensenyaments que avui volem reivindicar i que s'ha mantingut durant dècades i de generació en generació. Lluny de Nostàlgia, però pensant en tot el que ha ocorregut. A partir d'una perspectiva plena de futur, però de la realitat promesa pel present.
Aquesta iniciativa neix de les faldilles de la classe obrera, en el cor del nostre poble. Militants de diferents organitzacions i expressions que entenen que aquesta és la línia a seguir, joves rebels que volen agitar aquest duro present, ex-presos polítics que des de la humilitat volen transmetre el millor que els ha donat la seva lluita i la seva experiència, o treballadors que, sense pertànyer a una sigla concreta, han vist la possibilitat d'activar-se políticament….proposen, promouen i organitzen aquesta iniciativa.
Tenim la necessitat, el desig i l'obligació de fer un pas endavant. Necessitat, desig i deure d'avançar. I ens agradaria que aquesta iniciativa fos una nova fita per a continuar avançant pel camí de la lluita. Per això i per a això, esperem que tu també et sentis part d'això.
Amnistia: més enllà del mer acomiadament dels presos polítics que sofreixen i sofreixen la repressió feixista provocada per la burgesia i els estats controlats per la seva branca monopolista, entenem l'amnistia com una lluita per les mesures eficaces per a satisfer les reivindicacions que van defensar aquells presos polítics, relacionant-les amb la finalitat de les diverses formes d'opressió provocades pel capitalisme. Amnistia és una reivindicació històrica en el cas d'Euskal Herria des de 1936 fins a l'actualitat, havent estat present amb força en totes les lluites de la classe obrera i d'altres classes populars. L'amnistia es va incloure en el programa de febrer del 36 del Front Popular i va acomiadar a milers de treballadors lluitadors després de rebre el vot d'altres milers de treballadors. L'amnistia va ser una de les principals reivindicacions populars dels últims anys del franquisme i, entre altres coses, la lluita per l'Amnistia va advertir que el que es deia Reforma constitucional no era més que una operació de disfressa del feixisme, perquè les presons es van tornar a omplir dia rere dia, malgrat dir-se Amnistia, no va ser més que un autoindult del feixisme espanyol. La solidaritat conscient amb els represaliats polítics, fruit de la seva vinculació amb la lluita per l'amnistia i la reivindicació popular, ha estat una de les raons principals per a mantenir viu el foc de la lluita als carrers d'Euskal Herria durant les últimes dècades, una de les claus per a obligar l'Estat a mostrar la seva veritable identitat. Ha de continuar sent l'amnistia, amb perspectiva revolucionària i lluitadora, la reivindicació que el poble treballador i els seus sectors més conscients han de continuar defensant en lluita.
Autodeterminació: es neguen al nostre poble els drets nacionals, en particular, el dret a exercir i exercir lliurement la territorialitat i l'organització política pròpia. Dos estats burgesos, el francès i l'espanyol, amb l'objectiu de perpetuar els límits geogràfics controlats pel seu mercat i el seu sistema d'explotació, divideixen i calciguen de manera nacional Euskal Herria. Volem exercir el dret d'autodeterminació a través de l'impuls de la lluita del poble treballador, unint la llibertat nacional que necessitem com a bascos amb la necessitat de bandejar definitivament el capitalisme de la història. Aprenent, utilitzant i reivindicant la nostra llengua nacional. Posar en valor i defensar les expressions de caràcter popular i de cultura popular. Volem decidir el nostre futur polític amb llibertat, però no com defensa la concepció burgesa. La nostra classe, la classe obrera, fa seva la lluita contra l'opressió nacional i la lluita pels seus interessos i la plena de continguts progressistes.
La classe treballadora: és la posició política, econòmica, social i cultural que defensem dins de la lluita de classes. Formem part de la classe treballadora, estem en el seu si, coneixem i sofrim el que sofreix, perquè la concepció del nostre món parteix del proletariat, de la classe obrera. La classe obrera és la força històrica que està cridada a ser enterradora del capitalisme. Una base explotada imprescindible per a sostenir el capitalisme, un treball que és garantia de la supervivència de la humanitat, una força històrica que produeix infinits munts de riquesa. La classe treballadora és l'única pàtria en cada país que, malgrat les seves característiques particulars, no té davanteres i és internacional. La classe treballadora és una classe social que mira al futur per sobre del seu origen, caracteritzada pels valors de la igualtat i la solidaritat en totes les lluites dures que suscita. Un motor revolucionari que no necessitarà a la burgesia ni a tots els gossos al seu sou a l'hora de començar a construir una societat nova. La classe obrera és una classe a la qual és indispensable la plena independència de classe per a poder defensar amb fermesa i correcció els seus objectius i interessos i superar els fraus i influències ideològiques de la burgesia. La classe obrera és la nostra base i el nostre destí, la classe obrera que ha de donar peu a la seva educació i organització per a viure a l'interior de qualsevol injustícia que s'hagi produït en qualsevol part del món en contra de ningú.
antifeixisme: el feixisme és una forma concreta de dominació que la branca monopolista més reaccionària de la burgesia posa en marxa violentament. Encara que tenen trets comuns, el feixisme se'ns presenta amb formes diferents, i una d'elles és la falsificació del parlamentarisme. Som antifeixistes perquè volem lluitar contra el capitalisme i lluitem contra el capitalisme perquè som antifeixistes. Denunciarem el caràcter oportunista de tota lectura interessada que sorgeixi d'aquesta base. Recordem a tots els moviments, organitzacions, treballadors, partisans, makis, activistes, guerrillers i lluitadors del món que, fent-lo nostre, han format part d'aquesta lluita internacional i que, incloent tots els mitjans, han afrontat durant dècades totes les formes i manifestacions del feixisme. En el cas particular de l'Estat espanyol que ens explota i oprimeix, volem recordar la Resistència Antifeixista de 1936-1939 i, sobretot, l'exemple dels militants, milicians i gudaris antifeixistes més conseqüents del nostre país. Des de 1939, quan els feixistes van guanyar la guerra, el feixisme és la targeta de presentació de l'estat espanyol, en les seves estructures polítiques i judicials més altes, en els orígens i continguts de la Constitució, en les activitats explotadores i imperialistes de les elits monopolistes, el feixisme és amo i senyor del poder judicial, de la força repressiva i de tots els estaments de l'església. No podem deixar d'esmentar que el caràcter del Govern de Vichy a favor dels nazis en l'Estat francès es va mantenir en vigor després d'una falsa depuració des de 1945, perquè l'Estat francès segueix caracteritzat pel colonialisme i la persecució imperialista, la brutalitat policial i el menyspreu per la llibertat dels pobles. El feixisme no és, com simplifiquen els reformistes, un discurs repugnant d'un determinat partit polític que ha de superar les eleccions burgeses. El feixisme és la forma de dominació que té la burgesia, és perillós, provoca guerres i és una eina per a multiplicar l'explotació de la classe treballadora. En aquesta ocasió, més que jueus i conspiracions maçòniques, el COVID-19 serà l'excusa per a continuar perpetuant el feixisme. La lluita antifeixista popular és responsabilitat de tots. No passaran!
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]