L'Ajuntament, per unanimitat, ha sol·licitat el passo a la zona mixta: “No ho hem sol·licitat per haver-ho sol·licitat, el basc està molt present al nostre poble, i prova d'això és que estudia en el model D les tres quartes parts dels nens del poble. És clar que els pares volen educar als nens en basc, i això és reflex d'alguna cosa”, ha assenyalat l'alcaldessa de Mañeru, Nuria García. Ell és un membre del partit independent que ens ha dit clarament: estan molt enfadats amb la decisió del PSN, ràbia i impotent perquè “no podem fer res”. Aquest dijous es votarà l'assumpte en el Parlament de Navarra i la petició de Mañero no tirarà endavant.
“Som l'únic poble de la vall que segueix en la zona no vascófona; la resta de pobles que fa sis anys van passar a la zona mixta i ens hem quedat solos. Amb aquests pobles no hi ha hagut cap problema, per què ara sí? No entenem la postura del PSN, no entenem per què estan en la negativa. A més, els arguments tampoc són comprensibles. Fins quan hem de seguir en la zona no vascófona?”, diu l'alcalde.
"Amb els pobles de la vall que han passat a la zona mixta no hi ha hagut cap problema, per què ara sí? No entenem l'actitud del PSN"
Tampoc és bo que el Parlament de Navarra rebutgi la seva proposta sobre la capacitat de decisió municipal. “Nosaltres som els que vivim aquí, però ells prendran la decisió, és clar que ens han menyspreat a l'hora de decidir”.
Nuria García també diu que alguns utilitzen el basc per a la confrontació. Malgrat tot, ens reafirma en la seva intenció de continuar amb la lluita pel pas de Mañeru a la zona mixta, i li agradaria que la Corporació que se celebrarà en Mañeru després de les pròximes eleccions municipals prosseguís el tema.
Dijous passat el PSN i Navarresa Suma van rebutjar en el Parlament de Navarra la proposició de llei per a entrar en la zona mixta de Mañeru. A més de negar-se, el PSN es va mostrar duro. A pesar que l'Ajuntament de Mañeru va aprovar per unanimitat la inclusió en la zona... [+]
El pròxim 15 de desembre la "Llei de la Vascuenca" complirà 36 anys. 36 anys des de la divisió de Nafarroa Garaia en tres zones. 36 anys des de la divisió dels nostres drets lingüístics en tres àmbits. Viure en basc com una opció associada a un àmbit concret.
Des de... [+]
Han passat ja 35 anys des que en 1986 el Parlament de Navarra va aprovar la Llei foral del Basc. La llei va imposar la zonificació del basc, dividint Navarresa en tres zones lingüístiques, reconeixent o negant alguns drets lingüístics sobre el basc segons la zona. Aquesta... [+]