Mañeru vol fer front a la zonificació que la Llei del Basc crea a Navarra i passar de la zona no vascófona a la mixta. El parlamentari de Geroa Bai, Jabi Arakama Geroa, ha explicat en Euskalerria Irratia que, a més de sol·licitar el canvi, la corporació ha volgut reivindicar que el basc té una llengua pròpia: les dades històriques així ho indiquen, i els actuals. Per exemple, el 75% dels nens del poble estudia en el model D, en Puente la Reina.

Per a sol·licitar el canvi, el Ple parla dels drets, argumentant que no poden tenir menys drets que els pobles veïns. En 2017 més de 40 municipis de la zona van fer el salt de la zona no vascófona a la mixta. Fins llavors, Estella i Puente la Reina eren l'excepció en la zona. També en Mañeru, en 2017 els ciutadans van votar i van deixar clara la seva voluntat: més de la meitat dels empadronats en la localitat van votar a favor del pas a la zona mixta, però la delegació municipal de llavors no ho va permetre.

Actualment, segons l'enquesta realitzada per Euskarabidea, dos terços de la població està a favor de passar a zona mixta en Mañeru i intentaran fer el pas. Arakama ha destacat en Euskalerria Irratia que la llengua dels ciutadans és una manera de garantir millor els drets lingüístics.

A la disposició del Parlament de Navarra

Els canvis en la Llei del Basc requereixen el suport de 26 dels 50 parlamentaris, per la qual cosa durant aquests mesos Geroa Bai, EH Bildu, Ahal Dugu i Esquerra Ezkerra han tractat d'aconseguir la signatura del PSN. Perquè necessitarà el vot favorable de PSN o Navarresa Suma per a tirar endavant les propostes. En el PSN, després de mesos, “no ens deien que sí o no, que estaven parlant, que tenien dubtes…”, ha comptat Arakama, i al final han presentat la seva sol·licitud en el parlament sense la signatura del PSN: “Ens ha quedat clar que no signaran, ja veurem el que faran en la votació”.

Segons ha explicat el parlamentari en la ràdio, durant el mes de gener o a principis de febrer més tard esperen que es faci la votació, i en principi el PSN no veu la raó per a votar en contra, “excepte per raons de retorn electoral”. Arakama destaca que en temes relacionats amb el basc, el PSN sol fer referència a la realitat sociolingüística i que la realitat sociolingüística de Mañeru és clara.