Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Mamiki konpartsa feminista culmina la seva trajectòria de 43 anys

  • Mancant relleu per a fer front a les responsabilitats anuals, Mamiki Konpartsa Feminista de Bilbao ha decidit posar fi a 43 anys de trajectòria. La Comparsa Feminista ha iniciat un procés de construcció per a crear una nova comparsa feminista.
2019ko Bilboko Aste Nagusian Mamiki konpartsaren txosnan jendea bazkaltzen (Argazkia: Ecuador Etxea)

14 de desembre de 2022 - 16:11
Última actualització: 17:12
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

"Anem! ". Així ho diu l'escrit recentment publicat per la comparsa feminista Mamiki. Després de 43 anys de marxa, l'equip ha decidit posar fi a la seva activitat. No obstant això, manifesten la seva intenció d'adoptar altres vies: "Ens toca explorar altres camins (...) i anar descobrint altres formes de participació a través del nostre projecte que tant volem".

Mamiki va ser creada fa quatre dècades per l'Assemblea de Dones de Bizkaia amb l'objectiu de garantir una visió feminista en les festes populars i en aquest àmbit "aportant des del feminisme, el feminisme i el feminisme". Juntament amb la resta de les comparses que componen la Comparsa de Bilbao, han pres la decisió de sortir de la federació i no muntar més txosnas. "Encara que a vegades les relacions no han estat senzilles, hem avançat en la lluita contra les agressions, hem elaborat protocols i hem realitzat accions a favor de la lluita de les dones, intentant que aquest model de festa sigui per a tots", valoren.

S'observa que la decisió és agredolça, ja que es refereix a problemes estructurals i a la impossibilitat de resoldre'ls. Expliquen que des de fa uns anys no s'han trobat relleus per a atendre totes les responsabilitats que exigeix el muntatge de la txosna en la Setmana Gran, sembla que han tingut la implicació de gent per a muntar la txosna i fer torns durant les festes, però han tingut dificultats per a trobar dones que estarien disposades a assumir responsabilitats anuals. És per això que es va informar al juny que en la Setmana Gran d'enguany no es muntaran txosnas.

Per a donar solució a aquests problemes estructurals, es va iniciar un procés intern que s'ha vingut desenvolupant en els últims anys. No obstant això, "amb molt de dolor i disgust, en agraïment pel que hem compartit aquests anys amb els amics de Konpartsak a Bilbao", han decidit finalitzar el procés i tancar la comparsa.

Abans de desaparèixer, deixen un punt de partida per a la narració: "És molt difícil mantenir el nivell d'autoexigència que hem creat entre tots. I respondre al grau d'implicació que exigeix és cada vegada més complicat per a la conciliació personal. Aquesta és la reflexió que volem deixar".

La Comparsa Espurna Feminista en procés de construcció

Mamiki ha anunciat que davant la decisió de no posar la txosna enguany, van sorgir "diverses iniciatives" impulsades per les dones que "semblaven voler mirar al futur d'una altra manera"."La majoria se situaven fora dels espais de debat intern i treball de Mamiki", matisen en el seu escrit. Expliquen que han tractat de posar en comú actituds amb els membres d'aquestes iniciatives, però "no ha estat possible".

El grup Mamiki Berria va manifestar la seva intenció de mantenir la Comparsa Mamiki, presentant-se com "un grup reestructurat de diverses dones de Mamiki". Segons un manifest, la decisió de no muntar la txosna no es va prendre amb tots els que componien Mamiki, i Mamiki Berria volia "intentar estendre el projecte" i reorganitzar "aquest espai segur per a nosaltres fins ara".

Actualment, sota el nom de Txinparta Feminista Konpartsa, la comparsa feminista està en procés de construcció.


T'interessa pel canal: Feminismoa
2024-07-24 | Nerea Menor
Silvina Molina, periodista feminista de l'Argentina
"L'important és teixir xarxes, oferir ajuda i treballar junts. La prioritat és sobreviure ara"
Hem parlat amb la periodista Silvina Molina sobre la vulneració dels drets de gènere. Molina era editora de la secció de Gèneres i Diversitat de Télam, l'agència pública argentina de notícies, fins que el govern de Javier Milei va tancar l'agència al març. Ha escrit... [+]

Alardearekin legea betetzen hasteko eskatu diote EH Bilduko militanteek Hondarribiko alkateari

«Gatazkaren konponbidean baliagarria izango delakoan» EH Bilduko Lantalde Feministak egindako hausnarketa plazaratu du Arma Plazan. Igor Enparan alkateari «Jaizkibel konpainiak bakarrik betetzen duen legea betearazten hasteko, eta Alarde bakarra, guztiona eta... [+]


Feministes denuncien l'actitud de la Casa del Poble de Baiona davant les agressions sexistes
El moviment feminista d'Ipar Euskal Herria ha denunciat que la Casa del Poble de Baiona ha tramitat polítiques i respostes insuficients sobre les agressions sexistes que es van repetir durant les festes. Una trentena de persones han intentat entrar en l'assemblea del consell de... [+]

Sorolls corporals
"Amb el Dragon Boat recuperem la confiança que teníem en el cos"
Mercedes Ortega Barrena (Bilbao, 1967) ha practicat nombrosos esports com l'atletisme, el paddel surf i ara el rem. Pertany al grup Dragon Boat de l'escola HS2 Surf Center d'Hondarribia. Es tracta d'un grup format principalment per dones que tenen o han tingut càncer. Barrena ha... [+]

2024-07-15 | Amanda Verrone
Ens han bandejat i ho saben
En quants rius sense amo ens hem banyat al llarg de la nostra vida? De quantes hortes sense marit ens hem alimentat? Quantes llavors criolles hem fet brollar d'un pare, d'un oncle o d'un germà solter en terres que no hem heretat? Al cap i a la fi, quantes dones coneixem que han... [+]

Reivindicació de la dignitat de les bruixes

Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]


Milers de persones denuncien les agressions masclistes ocorregudes en el primer dia de Sanfermin
El moviment feminista de la Comarca de Pamplona/Iruña s'ha concentrat el 7 de juliol per a denunciar quatre agressions sofertes la vespra. En Berriozar i Tudela, dos homes han estat detinguts per abusos sexuals i dos han estat detinguts.

Sorolls corporals
"En Erotika tampoc aconseguim sortir de la producció"
El sexòleg Igor Nabarro parla sobre la visió del desig, de la identitat de gènere, de l'eròtica … En l'adolescència va sofrir una lesió medul·lar que li va fer dubtar de la masculinitat i de la sexualitat. Ha denunciat que després de l'accident no ha rebut cap mena... [+]

2024-07-03 | Erria
Llevant l'heteronorma, junts
La lluita dels bolleros, hereus de les lesbianes feministes de l'època, té una trajectòria de més de quatre dècades a Euskal Herria. El bollerismo és molt més que un desig i una identitat sexual: una estratègia política per a lluitar contra el sistema cisheteropatriarcal... [+]

El moviment LGTBIAQ+ denúncia el blanqueig rosa, la violència mèdica i psiquiàtrica i el genocidi palestí
Omplen els carrers en el Dia Internacional de la Comunitat LGTBI. Denuncien que les institucions es renten la cara amb gestos simbòlics.

La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en Urruña
La Casa de les Primeres Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en els pròxims mesos en Urruña. El dijous, 27 de juny, ha tingut lloc l'assemblea general per a fixar la seva creació, i així ho ha donat a conèixer la militant feminista Véronique de la Devèze.

Mirin Gaztañaga
“No és fàcil fer les coses d'una altra manera al cinema i en el teatre. Però podem intentar-ho”
Mirin Gaztañaga ha fet treballs molt diversos en teatre, cinema, televisió, així com en projectes relacionats amb la música o la dansa. El rodatge de la pel·lícula basada en la novel·la de Txani Rodríguez Els últims romàntics (Seix Barral, 2020) arriba a la Gira de... [+]

Maider Arregi
“La parafernàlia i la política també, però nosaltres fem bertsos”
Quan l'any passat va guanyar el Premi Senyora, Maider Arregi va voler expressar en la seva salutació “les persones i les causes que li importen”:“Els del barri de l'Infern, els bolleras, les maricas, els amics contra el TAV, els partidaris de l'ocupació…”. Tots ells i... [+]

Eguneraketa berriak daude