La família rebrà visites els dimarts durant tot el dia i el dimecres fins a les 10.00 en el funerari d'Angelu (Camí Chrysantèmes 9, Anglet). La missa funerària tindrà lloc a l'església Saint León d'Anglet el dimecres a les 10.30 del matí.

Traducció al basc

Defuig col·locada en 2006 per Mel Anjel Elustondo en la seva entrevista: Maite Idirin (Ugao, 1943). Cantant. En la seva joventut, el desig dels nacionalistes de la postguerra es va centrar en la dansa i el cor. La seva afició a la música li va portar al món de la cançó, acompanyat de bones guitarres i poemes. Va començar cantant poble a poble en 1968, però en 1969 va haver de fugir primer a Baiona i després a París. Es guanya la vida cantant en el Teatre de Cafè Candelaria del barri llatí. Va estudiar sociologia en Vincennes. Va ser marit de Jokin Apalategi. Van acabar els estudis i van tornar a Baiona, encara refugiades. Van obrir la llibreria Zabal de Baiona i va començar a estudiar en el conservatori amb dos o tres discos petits i llargs (la casa del pare) gravats. Després va gravar el seu disc Ahizpatasuna, però va seguir el camí de la música clàssica. Va cantar i va gravar música clàssica basca. Va realitzar un programa radiofònic sobre música clàssica a Euskadi Irratia.

Cantant en basc als parisencs

En l'arxiu d'ARGIA trobem tres entrevistes a Idirin, la més antiga de 1971 i la més recent de 2005.

Entrevista de 1971 a Iñaki Beobide, un jove culturista basc mort. Va titular l'entrevista Euskal Kantari Bat a París. va marxar de Baiona a París i li va preguntar com treballa en la seva vida i com a cantant. Per a llavors ja havia publicat un disc i altres dos estaven en camí. Per als París va explicar com cantava i què els desitjava als bascos:

“Aquestes cançons [cançons tradicionals basques] les canto, sobretot, per a la satisfacció de la gent de fora, les ofereixo a la ciutadania a través d'un disc. Aquestes són les cançons que realment vull i el poble aviat podrà escoltar les meves últimes cançons”.

Beobide va preguntar als parisencs per cantar en basc, i així va respondre Idirin: “Si és un bon artista no és un obstacle. Cal ser artista, tenir personalitat, donar alguna cosa amb el cant”.

La revolució de les dones i la revolució basca, conjunta o separada?

En l'entrevista de 1978 l'entrevistat i entrevistador van parlar de la cançó, però posen l'accent principalment en la falta d'igualtat entre dones i homes. L'entrevistadora és Ermiñe Madariaga, que en aquella època signava els articles amb Kukusu. L'entrevista comença amb la pregunta: “Si li fem aquesta pregunta, és perquè ets una cantant d'Euskal-Herria, però també perquè ets cantant de dones, i com les dones no canten, per què creus que és això? ". I així la resposta: “Crec que el fet que les dones en la cançó siguin menys que els homes té a veure amb el que ocorre en altres oficis o oficis. No s'ha format a la dona, s'ha animat a una professió. No es fa plaer com l'home”.

En el diàleg és evident la consciència d'Idirin sobre l'alliberament i els drets de les dones i l'entrevistador li va tirar d'aquest tema. Madariaga li va preguntar si la revolució de les esposes i la revolució d'Euskadi anaven juntes o especials. Idirin va oferir a Madariaga una gran reflexió:

“Sembla que sorgeix un binomi entre la revolució basca i la de la dona. És l'única revolució per a mi. En la revolució basca entra la revolució de la dona. I si en la revolució basca les dones no tenen els mateixos deritos i no són lliures, no serà una veritable revolució. Fins avui la revolució basca es pot considerar masculina. Què fem les dones? Ajudar al fet que això sigui així. Jo crec que les dones tenen un gran paper en la revolució basca. No és necessari realitzar accions visibles. Lamentablement, els esquemes masculins també estan dins. Si [sic] es reconeix que només l'acció expectativa és revolucionària, som perduts. El meu treball diari és tan revolucionari com això. El que cal canviar és la vida quotidiana, els intestins són idees, estan molt lluny. La revolució basca està molt lluny. Les metes estan molt lluny i tal vegada, com les tenim en les idees, mai les tindrem en la realitat. Jo crec que l'important és el camí. La maduració és utòpica. Si no fem la revolució en el camí no arribarem al lloc desitjat. Potser la contradicció entre els homes i les dones radica en el fet que quan per als homes és el poder revolucionari, si per a les dones traduïm els seus escrits, ens adonarem que el poder és destruir i negar”.

L'última entrevista és la realitzada per Mel Anjel Elustondo a l'octubre de 2006: "A poc a poc va canviar la meva manera de fer música".