El llargmetratge Verabredung (2017) de Maider Oleaga ha entrat per la porta oberta per l'acte d'obertura a la sala de cinema de Lekeitio, en la 41 edició en la qual la secció ha posat el focus en el cineasta bilbaí. En aquesta edició d'Euskal Zine Bilera. Oleaga estrenarà a la fi d'enguany el documental Muga dona pausoa, un treball que s'ha realitzat entorn d'Elbira Zipitria.

Verabredung porta la successió de la pel·lícula El Passat Lloc Berlín, dirigida per Oleaga en 2016, i en ella el director proposa una reflexió sobre la capital alemanya, investigant les vides de diversos ciutadans de Berlín en l'actualitat. En 1941, el primer lehendakari, José Antonio Agirre, va tenir la seva residència a Berlín durant els anys que va passar en l'exili. En 2016, encara acudeixen a aquesta ciutat multitud de persones que volen reconstruir la seva vida. Oleaga intercala aquestes dues realitats en la pel·lícula, dins dels paisatges que conformen l'imaginari de Berlín.

Les veus de Verabredung (Cita) són cinc persones: refugiats sirians que somien reconstruir la seva pàtria, una dona kurda que es veu obligada a viure al marge de la família i dels codis socials de la cultura en la qual ha nascut, com tres bascos que es mouen dins de la música i l'art: clarinetista, artista plàstic i director d'orquestra. Oleaga crea diferents visions sobre la ciutat a través de la interacció de fragments de la vida quotidiana d'aquests joves, amb passatges del dia a dia del lehendakari Agirre. Utilitza cites recollides del llibre De Guernica a Nova York, passant per Berlín (1942), on es conserven durant disset mesos les que el lehendakari va escriure dia a dia, amagades a l'interior d'un ninot, però que no es van perdre. Cita que dialoga amb les reflexions que genera la ciutat als joves i construeix així, a mode de reflexió, un mapa entre les diferents opinions sobre la ciutat.

La història de cada personatge es relaciona a la seva manera amb la trajectòria de la ciutat i del lehendakari. El sirià s'ha exiliat a Berlín fugint de la guerra i ha trobat a la ciutat a un nou Berlín, reconstruït avui després d'haver estat destruït durant la Segona Guerra Mundial. Allí vol ser convidat i no refugiar-se. El kurd ha buscat a la ciutat les eines necessàries per a reinventar-se. Una altra llengua, una altra vida, una altra identitat. El clarinetista, precisament, és el que fa pensar que s'ha perdut. Reflecteix la impossibilitat d'abandonar-la després d'arribar a aquesta ciutat i el seu desig de trobar-se a si mateix en ella. L'artista plàstic descriu una ciutat profunda en la qual no es pot esperar res perquè tot balla en un equilibri precari. Destaca l'anonimat cap a la gent que li envolta, una espècie de reset. El director d'orquestra se sent atret sobretot per ell, amb un absolut anonimat, i parla del moviment viu dels quals li envolten. La fragilitat de les relacions és, d'altra banda, una forma de transició recíproca.

Les imatges i símbols de la ciutat de Berlín, així com les melodies creades amb clarinet i piano, han suscitat reflexions al cinema. Al voltant de l'exterior (Berlín), del que considerem el nostre entorn (casa), del que desitgem (inassolible) o de l'esquena del que busquem (aquí).