Estant encara a l'altura de l'ona de les eleccions generals, amb les dades del 28 d'abril es confirma la majoria que sustenta al govern actual. La lectura de les eleccions en el seu ampli context, no obstant això, continua existint, sobretot tenint en compte que en les eleccions generals i forals es vota de manera diferent. Històricament, almenys, així ha estat.

Seran comèdies per a aconseguir-ho, però si es compleixen una sèrie de requisits, és possible: una, i potser la més important, que Geroa Bai millori enormement els seus resultats; que EH Bildu i Podem mantinguin els seus resultats finals, i potser milloren una mica... que baixi una mica la dreta i que el PSN baixi molt. És possible tot això? Miracle? Perquè no és fàcil, però sí possible, com va succeir en 2015. El fet més important de l'època va ser que per primera vegada es va aconseguir equiparar les forces del canvi amb les d'UPN-PSN. La irrupció de Podem va ser clau perquè la balança pugés un canvi i també el repartiment de la dreta, que si Ciutadans hagués aconseguit 200 vots més no hi hauria canvi de govern. Navarresa Suma vol evitar-ho, però només això no ho soluciona tot.

UPN i PSN cauen

La dreta no ha sumat: Navarresa Suma ha obtingut ara 107.000 vots, més dels 17.000 de Vox, la qual cosa suposa un increment de 124.000 vots. En 2016, la dreta navarrista va aconseguir 127.000 vots, per la qual cosa, tenint en compte que la participació ha pujat gairebé un 9%, ara s'ha tirat enrere. No obstant això, el nombre de vots és molt elevat. En els últims 20 anys, UPN i la resta de partits han registrat entre 92.000 i 139.000 vots, encara que la tendència és a la baixa. De totes maneres, encara que es rebaixi un punt dels resultats actuals, es poden col·locar fàcilment entre 90.000-100.000 vots. Ara, no obstant això, Vox es presenta pel seu costat i caldrà veure com afecta a UPN. El lògic seria que molts d'ells facin costat a Navarresa Suma perquè “els del Front Popular i independentistes” –en la seva llengua– no tornin a aconseguir el Govern de Navarra. Ja veurem.

Javier Esparza té motius per a estar preocupat, però el seu major problema per a arribar al Govern –només pels vots– no són els seus resultats, sinó els del PSN, on té més dificultats. El PSN ha passat dels 45.000 als 91.000 vots en les dues últimes dècades, però en els últims anys amb un fort retrocés: 74.000 vots en les eleccions forals de 2007, 51.000 en les de 2011 i 45.000 en les de 2015. Podria pensar-se que molts dels vots que ha rebut ara són de préstec per a fer front a la dreta neofranquista, que és difícil d'imaginar, però la història dels resultats mostra que sempre baixa molt dels espanyols als navarresos. Aquesta vegada no serà tan fàcil, ja que el PSOE es va inventar que aquests vots fossin convocats un mes abans de les eleccions municipals, amb l'esperança que la txanpa d'abril influís en les de maig. Podria haver estat al revés, però com la jugada li ha sortit bé, ara Pedro Sánchez té l'ona a favor i està per veure en quina mesura farà costat a María Chivite en la seva candidatura. I en qualsevol cas, no és fàcil imaginar aquí a Navarresa Suma -PSN, quan s'estan apunyalant a Madrid.

Un altre factor que se sol oposar és la major participació en les eleccions generals i amb millors resultats; en les forals la participació descendeix de 4-5 punts, la qual cosa afavoreix als partits abertzales. És a dir, per a un grup de ciutadans el Parlament de Navarra no és tan important com el Parlament espanyol i passa. Històricament, el PSN és l'aspecte més perjudicat d'aquesta norma no escrita.

Podem torna a ser clau

Podem i Esquerra-Ezkerra són unes altres de les claus. Malgrat haver baixat molt, ara han aconseguit un molt bon resultat entre tots dos –Unides Podem–: 68.000 vots, però aniran repartits el 26 de maig. Una decisió incomprensible, tant des del punt de vista de l'esquerra com del canvi i que pot ser determinant. Amb el resultat actual, la presidència del govern estaria en mans de les forces del canvi. En 2015, Podem va ser la força clau que va possibilitar el canvi i ara també pot ser així. Els partits del canvi temen l'escissió de Podem, però els resultats del diumenge deixen oberta la porta a l'esperança, entre altres coses perquè no hi ha un històric que digui si aquests vots baixen molt o no. En tot cas, podria pensar-se que alguns d'ells podrien acudir a EH Bildu, però tampoc és fàcil, ja que la coalició abertzale està en les seves posicions més altes.

EH Bildu en bona posició, Geroa Bai molt estreta

Dels partits del canvi, la coalició d'Uxue Barkos té el nus més difícil d'alliberar: Els 53.000 vots de les eleccions forals de 2015 li van portar a la presidència del Govern foral, però en les generals de desembre de 2016 va obtenir 14.000 vots i ara 22.000. Molt poc, tenint en compte que les eleccions generals de 2011 li van donar 42.000 vots i un diputat per Bizkaia i Guipúscoa. Les forces del canvi, i especialment Geroa Bai, esperen que el resultat del passat diumenge vagi a canviar molt el pròxim dia 26 i que la gestió de Barkos durant la legislatura els vagi a donar molts vots. Això seria el lògic i el desitjable, però la veritat és que necessita 31.000 vots més per a igualar, almenys, els resultats de les eleccions forals de 2015. Un repte bastant difícil, però possible des del punt de vista històric d'Uxue Barkos, tant pels resultats obtinguts en Nafarroa Bai –61.000, 62.000 i 77.000 vots– com per Geroa Bai –42.000 i 53.000 vots–.

EH Bildu se situa en una posició molt millor, passant de 31.000 vots en 2016 a 46.000 en 2017. Són els millors resultats de l'esquerra sobiranista després d'Euskal Herritarrok (1999) i Amaiur (2011). El seu cos electoral és històricament bastant fidel, malgrat haver tingut una trajectòria irregular des de la cimera de 2011 fins a l'actualitat.

Altres canvis?

Els aspectes del canvi s'han mostrat satisfets amb el que s'ha fet i han mostrat el seu desig de repetir l'experiència. Però no es pot descartar cap altre canvi, molt menys després dels enormes resultats del PSN d'abril, que apunten a un retrocés. El PSN ha afirmat en més d'una ocasió que ell veu un govern que té com a eix el PSN i el de Geroa Bai. Podem i Esquerra-Ezkerra també es podrien trobar còmodes en aquest escenari. I el que cau és EH Bildu, que és la línia vermella del PSN. No obstant això, aconseguir la majoria absoluta entre les tres forces és una xacra i, per tant, en aquest escenari igual li tocarà a EH Bildu decidir o un parlament que possibiliti un govern UPN-PSN o que sustenti el govern PSN-Geroa Bai-Podem-Ezkerra. També són possibles més escenaris, però seria obrir massa portes sense tenir encara els resultats a la mà. En qualsevol cas, l'única cosa que és clar és que, com en 2015, els qui tinguin problemes cardíacs hauran d'anar amb compte la nit del 26 de maig.