Al febrer de l'any passat, el diputat bretó Paul Molac va fer una proposta de llei en el Parlament francès sobre les llengües minoritzades i el text va ser aprovat per unanimitat el 8 d'abril d'enguany. No obstant això, el passat 22 d'abril, més de 60 diputats van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei davant el Consell Constitucional. El Consell finalment va decidir revocar la llei perquè diversos articles eren contraris al Parlament. En conseqüència, va modificar la proposta de llei i va deixar sense efecte dos dels articles de major transcendència.

En les últimes setmanes s'han produït diversos debats sobre les possibilitats legals de revertir aquesta decisió. De fet, es veien dues possibilitats. Una d'elles seria que Macron reformés la Constitució 2.artikuluaren, article que considera al francès com l'única llengua oficial de l'Estat. Seria un llarg camí, perquè a més de la voluntat del president, necessitaria la majoria de les dues cambres, o un referèndum.

La segona opció seria secundar-la en l'article 10.2. En definitiva, aquest article habilita al President perquè insti el Parlament a la revisió del text, obrint el camí a una revisió complementària.

Amb aquesta última via, el president demanaria que es revisi el debat sobre la retirada de dos articles de la Llei del Molac. Els articles 4 i 9 són els que han generat controvèrsia: 4.artikulua es refereix al model d'immersió educativa i 9.ak impedeix l'ús del signe “ñ” en documents de l'Estat civil, alguna cosa que no existeix en francès, però sí en basc i bretó.

No obstant això, aquesta via ha quedat suspesa aquest diumenge per la signatura del text per part del president de l'Estat francès, Emmanuel Macron.Responsables institucionals i xarxes educatives d'Ipar Euskal Herria han qualificat de "declaració de guerra" l'actitud política del president i el 29 de maig realitzaran una manifestació en Baiona a les 16.00 hores.