El dimecres 10 d'abril, l'ex presidenta de Taiwan, Dt. Ying-jeou (2008-2016), va recórrer la Xina durant onze dies amb un grup de joves de la seva trajectòria i va entrevistar el president Xi Jinping i secretari general del Partit Comunista a Pequín. En 2015, quan Dt. encara era presidenta de Taiwan, els comentaristes han recordat l'antecedent de la reunió que tots dos van mantenir a Singapur, però afegint que el taiwanès és ara un “senyor particular”. Per a diluir la importància.

Doncs bé, alguna cosa a tenir en compte seria que tres membres de la Comissió Permanent del Politburu del Partit Comunista de la Xina (és a dir, set dels homes més poderosos del país, tots ells homes) mai es reuneixen amb un particular, tret que sigui molt especial. Caldrà concloure que la sessió no va ser protocol·lària, tenint en compte que són Xi (el Suprem), Wang Huning (l'habitació superior jeràrquica, el cap de la Conferència Consultiva i el pensador del règim) i Cai Qi (el responsable de l'organització del partit). I resulta més comprensible, d'aquesta manera, que la delegació en la qual es va reunir el màxim responsable de la Xina en relació amb Taiwan en aquests moments fos la quarta.

Encara que el contingut que han donat a conèixer els mitjans (per a) oficials és estereotipat, la trobada suggereix canvis profunds, o almenys matisos. Dt., malgrat ser avui un “senyor particular”, bastant major (a punt de complir 74 anys), sense càrrec oficial, i que Kuomintang (KMT) també està fora de la direcció del seu partit, continua sent un actiu de primer ordre en la política de Taiwan. Així mateix, és l'àrbitre més segur de la KMT que no troba als seus forts hereus. Mentrestant, el govern del DPP cada vegada està més incòmode atrapat entre les pressions procedents de Washington i Pequín.

La posició asseguda de Wang Huning a l'altre costat de la taula, per part seva, indica amb bastant claredat que el Partit Comunista Xinès estaria disposat a oferir, juntament amb el pal de maniobres militars permanents, pastanagues polítiques potolas perquè Taiwan s'unifiqui. O, almenys, perquè reivindiqui la independència i no iniciï el conflicte. Wang ha recuperat amb força el “Front Unificat” que portava dècades oblidant-se i per al qual es podria sospitar que es troba en el lloc actual.

Perquè caldrà recordar que el Front Unificat original va ser el que va possibilitar aquell “Acord de dos Deu” entre Kuomintang i el Partit Comunista. Podria tenir ara un millor rendiment?