El recentment elegit president de l'Estat francès, Macron, que va ser aplaudit públicament i amb força enmig de la crisi econòmica que assotava el planeta pels grans poders econòmics i financers d'Europa i del món, s'ha trobat en l'Estat francès amb una rebel·lió social que no esperava en absolut. El moviment de Jaka Zure Mugimendua, el moviment més fort que s'ha conegut en l'Estat francès en les últimes dècades, ha posat davant l'abisme al polític egolatra que pensava que passaria a la història i a l'enciclopèdia com a creador d'una nova manera de fer política (macronismo).

I si Macron s'obstinava a no cedir, Jaka no dubtaria a tirar-lo pel barranc. Perquè això també està en joc en la cimera del G7 que se celebrarà el mes vinent d'agost en Biarritz. Macron vol demostrar que ha sobreviscut a la revolta de Jaka davant el món de Biarritz, donant bufo d'aire a la capital. Aquests Jaquetes volen mostrar al món que han estat capaços d'enfonsar a Macron, obrint les portes a un nou tipus de política d'esquerres a Europa i en el món. No és una broma, per tant, el que està en joc i el que està en joc en el cim de Biarritz.

De fet, el moviment de Jaka és molt ric i interessant des del punt de vista polític i social, i no sols pel model de la seva lluita –autonomia integral, autogestió, ocupació de l'espai públic, desobediència, acció directa, falta de col·laboració–, sinó també per la diversitat dels seus integrants –sectors precarizados, treballadors i de classe mitjana- i per la seva capacitat per a mantenir la seva dinàmica al llarg del temps. I tot això, assumint moltes de les reivindicacions que han estat habituals en l'esquerra. El temps ha demostrat que es tracta d'un moviment social que no té res a veure amb l'extrema dreta, encara que ha realitzat més d'un intent de manipular les extremitats.

En l'última manifestació que vaig participar en París, a més dels nombrosos i grans blocs del Front Social, format principalment per Jakas Grogues, van ser presents Attac, CGT, FO, Solidaires, NPA... amb el seu símbol i militància. Cap organitzador, militant o reivindicació de la dreta. Totes les consignes que es van escoltar en veu alta durant tota la manifestació van ser d'esquerra: contra la precarietat, contra la violència policial, a favor de la democràcia, a favor dels impostos dels rics, a favor de la migració, a favor de la consulta popular, contra el canvi climàtic, contra Macron...

Com es pot explicar que un moviment social tan ampli, tan fort, tan improvisat i tan dispers des del punt de vista organitzatiu, hagi sorgit i s'hagi canalitzat en l'Estat francès al marge de l'organització tradicional de l'esquerra? És innegable que davant la inquietud política i econòmica d'una part molt àmplia de la societat, l'esquerra no ha estat capaç de veure i canalitzar aquesta ràbia. Greu realitat. I és que, quan ha arribat l'hora de canviar les coses, l'esquerra convencional institucional no ha tingut cap credibilitat per a aquesta àmplia societat i Jaka Hori ha preferit fer el seu camí. Es tracta d'un fet molt greu per a l'esquerra convencional i institucional francesa, que no estem parlant d'una manifestació, sinó de tota una dinàmica que pot desbaratar el Govern de Macron en l'Estat francès.

L'esquerra tradicional de l'Estat francès ha quedat al marge d'aquesta revolta. Pitjor encara, en lloc d'apostar per reforçar aquest moviment social, l'ha abandonat, quan no s'ha oposat, assumint els discursos imposats pels principals mitjans de comunicació: que és el moviment de l'extrema dreta, que és un moviment antisistèmic contra el sistema, que no és gens net, que són violents... Tot això podria explicar la característica desobedient que ha tingut el moviment de Jaka (ocupació de rotondes, mobilitzacions no autoritzades, bloqueig del transport) i la tendència a l'acció directa, encara que la majoria de les vegades no coincideixen amb l'ús de la violència. No obstant això, Macron ha demostrat durant aquests set mesos que, fins que no van començar les massacres de París i altres grans ciutats, el Govern no ha pres de debò als Yacarés Grocs.

Quant a nosaltres, tampoc hem estat molt fins. Hem dit que no reconeixen a Euskal Herria, que canten a Marsella, que porten bandera francesa i coses així per a no estar d'acord amb aquest moviment social tan enorme. No hem causat una dotzena de morts, 2.200 ferits (5 mans esquerdades i 23 ulls rebentats, desenes de perforacions pulmonars, centenars d'hemorràgies internes i greus asfíxies, milers de cremades...) i la repressió que ha portat aconsegueixo la retallada dels Drets Civils i Polítics (milers de detinguts, centenars d'empresonats, prohibició de mobilitzacions...). La gran Estelada de Catalunya es trobava en la manifestació de París, i no seria la primera vegada que es manifestava. No obstant això, no hi ha ikurriña... En aquest sentit, mai ens entendran. Sens dubte, quin hem après.

Coincidint amb els estudis de la Xarxa, vam veure en la manifestació de París que el sector social que s'havia reunit fins ara per part de l'Estat francès ha estat la classe obrera i ciutadana que ha rebut els serveis públics de transport sanitari i educatiu, és a dir, els milions de persones que han vist que la seva situació està sent precarizada pel cobrament de sous fins avui. Per contra, el sector social més marginat, el “banlieu”, que viu en les dècades de major exclusió social, no estava realment representat en la mobilització de París. Tots ells, fa temps que van perdre tots els drets, serveis i proteccions socials que l'Estat francès els oferia. Tal vegada això pot explicar que la presència del moviment d'aquestes Jaquetes en els barris calents de les grans ciutats fins ara és molt limitada. I, d'altra banda, no podem oblidar que el moviment d'aquests Jakas va ser originalment donat en el món rural.

En definitiva, davant una elit econòmica que s'ha enriquit molt en els últims anys, Jaka és un ampli ventall de treballadors i sectors populars que han anat precarizando i empobrint, i que estan en la base, juntament amb alguns sectors de la classe mitjana que han començat a sofrir la mateixa situació. Aquí radica el major temor de Macron, que el seu moviment es converteixi en un referent no sols per als treballadors i les classes mitjanes, sinó també per als barris càlids. I això és el que pot passar a partir d'aquest dijous, ja que és evident que els resultats del Debat Nacional organitzat pel propi Macron no coincidiran amb les reivindicacions de Jaka i, per tant, el pròxim 1 de Maig es podria donar el tret de sortida a la posada en comú estratègica entre Jaka i els sindicats.

La revolta que arriba a Biarritz a l'agost és de color groc. Hem reflexionat sobre el que està passant en l'Estat francès tant en l'Esquerra Abertzale com al País Basc. Hem de començar a preparar i a endurir la resposta i la resistència enfront del capital en tot el País Basc.

Joseba Álvarez, membre de Sortu