En el projecte Bakarra volen demostrar que existeix la possibilitat de posar en marxa un projecte en una petita parcel·la, sense grans inversions i funcionant en grups de treball, i que l'agricultura regenerativa és una fórmula perfecta per a això. Amb el que es produeix en una parcel·la que no arriba a la meitat de l'hectàrea, s'alimenten a Vitòria-Gasteiz més de 200 habitatges. “El tema de l'escala és relatiu, la gestió i el maneig són moltes vegades el més important”, diu.

Model biointensivo

Dins de l'agricultura regenerativa, els alabesos estan treballant en un model biointensivo. “Es tracta d'un model agroecològic que busca intensificar la vida en la terra, amb l'objectiu de millorar el rendiment d'un petit espai”, ha explicat. L'augment de la matèria orgànica i la densificación dels cultius són fonamentals en aquest model. “Els espais entre plantes són molt més petits i per cada lloc passen més cultius. Una mitjana de 3,5 cultius per metre quadrat a l'any, en el nostre cas”, ha afegit.

No utilitzen tractors ni rotavatorras en els calbs, i el seu grau de mecanitzat és relativament baix. “En el terreny tenim 155 bancaris de 80 centímetres d'ample, totes les eines estan estandarditzades per a aquest ample, de manera que quan treballem en un banc no influïm en l'immediat”, diuen. La parcel·la és petita però molt diversificada, ja que l'any passat es van realitzar un total de 155 varietats. “Utilitzem un programa per a gestionar i planificar tota aquesta diversificació, seria impossible d'una altra manera”, diu García. Fan una planificació de tot l'any i en funció d'ella calculen quant han de créixer, quin serà el calendari dels treballs de cada setmana…

Formació, consultoria i fabricació d'eines

Els tres membres del projecte no tenen estudis formals relacionats amb l'agricultura, però han estudiat durant les seves estades en diferents projectes d'agricultura regenerativa: “Hem begut molt del Canadà, Suècia i altres llocs amb èpoques limitades per a l'agricultura, on treuen molt suc a tota la superfície de l'hivernacle”. Ha citat com a referents a Richard Perkins, Jean-Martin Fortier i Eliot Coleman.

Encara que la principal activitat econòmica del projecte és la producció hortícola, no és l'única, sinó que també es dedica a la formació, consultoria i fabricació d'eines. “Hem posat en marxa un espai explicatiu en col·laboració amb l'Ajuntament per a oferir formacions i visites a la gent, a les escoles agràries i en cas contrari”, explica. “Al cap i a la fi, en Bakik hem volgut desenvolupar aquest espai que ens ajudaria fa uns anys, per a donar l'oportunitat a altres persones”, ha conclòs.