Debat en el si de l'esquerra abertzale. S'ha creat el partit polític de l'esquerra abertzale, i s'ha fet una tercera trobada. Ha anunciat el Congrés dels Diputats. La sorpresa s'ha produït en el moment de la presentació de l'informe al Congrés: L'actual direcció ha presentat el projecte Herrigaia, amb l'objectiu de canalitzar tot el debat des d'aquest informe oficial. Però ha aparegut un altre informe per al debat, lligat a la Terra, elaborat per un ampli grup de militants, molt crític amb el camí pres per la direcció en els últims cinc anys, i que proposa un camí alternatiu. Aquesta situació és interessant per si mateixa, perquè apel·la directament a la democràcia dels partits, perquè critica la capacitat de decisió que ha de tenir la militància i la direcció en vigor, i fins i tot la possibilitat real de canvi. Quan la direcció s'equivoca, hi ha alguna possibilitat de corregir els errors i prendre un altre camí?

L'esquerra abertzale ha entrat en la fase de debat del Congrés amb aquestes greus preguntes sobre la taula de l'esquerra. Els defensors de l'informe Lurrari Lotuz han tingut bastant treball amb l'altre informe per a aconseguir un tracte igualitari de poble a poble i de reunió a reunió, però ja ha començat el debat i s'han presentat propostes i crítiques a la militància per totes dues parts. Això també és molt interessant en si mateix, perquè permet analitzar íntegrament la pràctica política de l'esquerra abertzale en els últims anys, jutjar-la i dur a terme esmenes. El primer debat s'ha situat en el balanç: l'esquerra abertzale està duent a terme en aquests moments una transició reeixida, sobretot a partir de la construcció i l'enfortiment d'EH Bildu i EH Bai, com diu Herrigaia? O, per contra, en l'últim decenni s'ha difuminat l'estratègia de l'esquerra abertzale, s'ha sumit el propi processo independentista en una situació de punt mort i s'ha ofert a l'Estat espanyol l'oportunitat de resoldre la crisi institucional i territorial, a conseqüència d'una política errada d'aliances? Aquesta és l'opinió de l'informe Lurrari Lotuz. No veu en què es basa el balanç positiu que presenta Herrigaia, fins i tot quan el propi Herrigaia escriu en el mateix informe el següent: “No obstant això, Euskal Herria com a poble ha arribat a aquest moment sota grans focus d'amenaça i feblesa”. Contradiciones d'un balanç massa positiu.

El segon debat de fons sobre com seguir el camí a partir d'ara és que l'informe oficial posa en el centre de l'acumulació de forces el treball de les institucions actuals i els resultats electorals: “El procés sobiranista necessita una majoria social que s'expressi a nivell electoral i institucional”. Però des de l'informe de Subjecció a la Terra responen clarament: “Amb l'hegemonia institucional no s'aconseguirà el poder”. Organitzar el poder popular és, per tant, una proposta alternativa, creant una nova institucionalització.

Quan es plantegen aquest tipus de temes, no es pot negar que el debat és molt interessant el que s'està desenvolupant aquests dies en l'esquerra abertzale. Però no podem oblidar que encara ens situem en el terreny dels debats per a un Congrés. Quines garanties tenim per a pensar que les tesis que dominen als militants en aquests debats es traslladaran després a la pràctica política? És també una pregunta pesada, sens dubte. Els militants de l'esquerra abertzale hauran d'empoderar-se i jugar lligats a la terra. Però per a això diuen que són els congressos.