Grans infraestructures i desenvolupistes com el Tren d'Alta Velocitat que s'està imposant com a referent imprescindible de desenvolupament, benestar i modernitat o, més recentment, com a element per a fer front als reptes climàtics, requereixen una gran quantitat de diners per a la planificació i construcció (uns 10.000 euros en Hego Euskal Herria), en el manteniment posterior (uns 100.000 euros per quilòmetre a l'any) i, d'altra banda, sense tenir en compte la despesa pública que suposa mantenir un servei que genera pèrdues. I com destinar una quantitat de diners dels pressupostos públics?
A través de l'explotació, mobilització, dominació, exprimimiento de personal directe en la construcció del TAV o de fons públics que no sabem per què s'han rebut en aquest món organitzat en desequilibri injust, explotant, mobilitzant, dominant, esprement als treballadors que treballen directament en la construcció del TAV. És a dir, des d'àmbits que tenen relació directament o indirectament amb la cura.
Poques coses són tan fonamentals com la cura perquè la vida sigui i duri. Tots necessitarem cures en diferents moments de la nostra vida i hem de participar en la cura, quan així ho triem i en les condicions que necessitem, avui dia, encara que sigui un privilegi que no està a l'abast de tots. La importància de la cura dels cuidadors també és un tema cada vegada més esmentat. No obstant això, vivim immersos en un altre dia que xoca amb aquesta realitat bàsica. Com ho demostren les dades, en un tema que és la columna vertebral per a mantenir la vida de cura, predominen la falta de reconeixement, la invisibilitat, la impossibilitat de triar, l'evident precarietat i l'abús, entre altres.
Volem donar les gràcies al Moviment Feminista d'EH per posar en el centre les vides de tots. Volem sumar-nos a la vaga feminista general que el 30 de novembre ha anomenat a favor del dret col·lectiu a la custòdia, posant l'accent en el dret col·lectiu a la custòdia de la Terra
Aquesta càrrega que s'ha imposat a les dones al llarg dels segles, en general, continua sent coberta, principalment, pels col·lectius més vulnerables, les dones immigrants i racistes. La seva aportació econòmica a la societat s'estima entorn del 24% del PIB en Hego Euskal Herria (caldria afegir altres aportacions). En molts casos, aquesta necessitat bàsica que s'atén a través de les possibilitats de l'àmbit personal-personal es converteix, a més, en un tema de negoci quan la responsabilitat es trasllada a l'àmbit públic-col·lectiu.
Que el progrés sigui ràpid i massiu, que s'estalviï el temps, que les persones i els altres estiguin en moviment continu, que s'acostin pel cap alt llunyà en lloc d'aportar valor als éssers vius, l'entorn, la visió, les maneres, les característiques, les oportunitats…, que es promogui una globalització desequilibrada i homogeneïtzadora. Però la cura té més a adaptar-se al ritme i al costat del que serà cuidat, d'escoltar, de donar temps i de compartir, d'haver de caminar a tota velocitat i fugir del temps i de voler prendre el valor legal. Viure més ràpid no significa millor viure més profund, més ample o més llarg. Com a societat, no es pot avançar, no es poden superar els reptes i abordar els nous quan la base és menyspreable, però el suport, en aquest cas un dels pilars de la societat, difícilment resisteix.
Aquesta preocupant situació no sols es produeix en la cura entre les persones, sinó que en l'actual model de societat, en el mateix i en la resta del món, el compte amb la resta dels éssers vius i amb l'entorn que ens envolten i els cuidadors són perseguits, fins i tot assassinats en alguns llocs, quan posen en dubte les intencions d'obtenir beneficis de manera contínua i permanent. En aquesta zona se situen, malgrat les diferències, els habitants del Sud Global, els habitants de les zones rurals, els petits agricultors, ramaders i pescadors, els individus i col·lectius que s'oposen a la biodiversitat, la terra, l'aigua, la llum i l'aire, els béns comuns de tots, els guardians i els projectes de destrucció de l'ecosistema.
Per això, ens sembla fonamental posar de manifest, d'una banda, el Tren d'Alta Velocitat, símbol del model de societat capitalista, i altres infraestructures, formes de vida i decisions que l'afecten, i, per un altre, la connexió entre la falta de voluntat expressa per a poder satisfer les necessitats de tots sense calcigar. Perquè qui es roba alimenta a l'altre. Aquest projecte diminutiu i dilapidador, que beneficia a uns pocs, s'està imposant i materialitzant en nom de l'interès general, si bé l'interès general, és a dir, la societat general, assenyala que té altres centres d'interès i necessitats a través de diferents vies. S'organitzen campanyes de propaganda amb diners públics des dels centres de poder amb facilitat, però és molt més difícil entre la ciutadania que s'organitzi per a recollir la poca informació que se'ns deixa, compartir-la i defensar els interessos col·lectius, màximament si aquestes iniciatives s'obstaculitzen intencionadament.
Afortunadament, el moviment popular a Euskal Herria continua sent intens i ric. Per això, volem agrair al Moviment Feminista d'Euskal Herria, com a eix i en relació amb la centralització de les vides de tots, l'adhesió a la vaga feminista general que el 30 de novembre ha anomenat a favor del dret col·lectiu a la custòdia, destacant el dret col·lectiu a la custòdia de la Terra.
Per la custòdia col·lectiva de la terra, perquè continuem lluitant contra infraestructures trituradores com el TAV!
Enea Andueza Otsoa, Beatriz Arana Ortiz, Jesús María Etxarri Sotes, Patxi Zubiria Aldaz
Membres del TAV Aturat de Navarra
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]